|
Sagrada
Família
|
|
L'art de Gaudí neix de la natura sistemàtica i matemàtica, tal i com diuen les teories de Darwin. Gaudí s'hi basa i genera formes que són iguals que la natura. En certa manera les copia i n'estudia el sistema = sistema arquitectònic que funciona com la natura. Té unes formes geomètriques que es troben dins el que es diu geometria reglada i són la paràbola, la hipèrbole i l'helicoide. Des de l'arquitectura grega fins Gaudí les formes utilitzades havien sigut les de la geometria euclidiana, amb el cub, l'esfera o el tetràedre com a figures bàsiques. Gaudí feia els càlculs amb uns cordills amb sacs de perdigons i el que en resultava era una corba parabòlica al revés, per tant, és una forma natural. Això és la geometria reglada. En canvi, el gòtic usa arcs de punta, que són dos cercles que es creuen en un punt. El romànic, per la seva banda, usa arcs circulars. El que ocorre amb el romànic és que com més gran és l'arc, més pes ha d'aguantar i més alt ha de ser. Amb el gòtic no passa tant perquè al ser dos cercles diferents, l'amplada incrementa en menys mesura. Perquè els arcs no aguantin tant de pes, s'usen arcs botants o contraforts, que desvien en pes amb una altra columna. Gaudí deia que la seva arquitectura era el perfeccionament de l'art gòtic. No usava contraforts, i si els feia servir, els camuflava a l'interior, com a la Sagrada Família. La Sagrada Família ens recorda a les muntanyes de Montserrat, per la seva forma i alçada. El poste central ha de fer 170 metres, és alt, estret i sense crosses. Com hem dit, Gaudí treu la crossa de fora i la posa a l'interior i llavors hi posa escales i semblen grades. Les parets sempre estan tortes i inclinades perquè d'aquesta manera aguanten més pes que no pas si fossin rectes. Tenen menys tensions. Fusiona elements sustentants (com la columna) amb elements sustentats (com els arcs). L'hospital de Sant Pau de Domènech i Muntaner, que també és gaudinista, vol superar la trobada d'aquest punt, entre els elements sustentants i sustentats. D'altres, com Martinell, Montcuní, també són gaudinistes i no tant sols són irregulars, sinó que es basen amb la geometria reglada i reparteixen els pesos amb arcs parabòlics. Al costat de la Sagrada Família estan construint les Escoles de la Sagrada Família. La seva arquitectura és molt curiosa perquè molts diuen que és la obra magna de Gaudí, on hi ha els seus trets més característics. El sostre, tot i ser lleuger, pesa bastant més que no pas les parets i la seva forma és parabòlica-hiperbòlica, com una ona. Per la seva part, la paret, també és prima i ondulada. D'aquesta manera, pot aguantar el pes del sostre, ja que si està ondulat, aguanta més pes que si estigués recte. Era un barracó provisional i diuen que és la unitat mínima d'un edifici, és funcional, sistemàtic, minimalista, naturalista... La Sagrada Família va ser encarregada al 1883 per uns monjos de Montserrat que es van refugiar al monestir de les pestes de tuberculosi (com a la fugida d'Egipte). En ella, Gaudí hi va dedicar tota la seva vida, ja que es pensa que amb els altres encàrrecs feia proves, assajos i experimentava per posar-ho en pràctica a la Sagrada Família. Un bon exemple de taller de pràctiques és la colònia Güell a la cripta i l'església, que és com una petita Sagrada Família. Com que veia que moriria sense acabar-ho va voler acabar, almenys, un campanar i una façana (la de la passió). Deia que volia millorar l'estic gòtic. Les torres són altes, primes, sense crosses i estan fetes perquè arribin al cel, amb Déu. Les càrregues les calculava fent maquetes de guix o amb una plataforma, lligar-hi cordills i amb saquets de perdigons trobava en punt de repòs, llavors cobria de draps els fils, feia una foto (com Rodin) i la girava, i ja tenia l'estructura feta. Les formes que en sortien pertanyen a la geometria reglada. No feia plànols perquè era inútil, ja que era impossible entendre'ls i passar de les 3D a 2D o viceversa. Treballava per parts, i els pocs plànols que va fer, es van cremar per la Guerra, sort que com que feia maquetes amb guix, que no és inflamable, no es van cremar i encara es conserven. Feia el que es diu Work In Progress i quan va morir va deixar les maquetes de la Sagrada Família i també es va funcionar pel boca a boca. En principi, hi ha d'haver 20 torres! 12 de cada un dels apòstols, més els 4 evangelistes, una per la Verge Maria, la de l'esquerre, més una altra més el poste central. Gaudí volia policromar tota la Sagrada Família, recobrir-la de color. Un color diferent per a cada façana (el naixement, la passió, la glòria) per exemple d'uns lilosos, verds... Es diu que és un temple expiatori, finançat per donacions, però és mentida perquè el paga l'Ajuntament. Es veu que Gaudí es va trobar l'edifici començat. L'absis era neogòtic i l'havia iniciat un altre arquitecte. La façana de la passió és la oposada a la del naixement i està orientada a l'oest, on es pon el sol. La reconstruí Subirats i és bastant cúbica i angular, no és molt gaudinista. A dalt del Crist hi ha les típiques Alfa i Omega. Que simbolitzen el principi i el final. La nau central sembla un arbre perquè tots els nervis es reuneixen en una columna. Per contra, la façana del naixement està orientada a l'est, d'aquesta manera entra el primer raig de llum al temple. Hi apareixen els pastorets ortodoxos i va tenir problemes amb la església perquè hi estava en contra. També hi ha animals, boscos, els sants i les trompetes de l'Apocalipsi. El groc simbolitza a Déu, el vermell a Crist, i el blanc i el carbassa a l'esperit sant, la barreja dels dos. És evident que recorda a una Gruta, la de Wagner, té estalactites, les formes estan liquades. La Sagrada Família és famosa gràcies a Maragall que la va convertir en un símbol de Catalunya. |
![]() Sagrada Família de dia |
![]() Sagrada Família de nit |
|
![]() Façana del naixement |
|
![]() Creu d'una torre |
|
![]() Fruiters de les torres |
|
![]() Interior de la façana de la passió, de Subirachs |
|
![]() Escala de cargol |
|