Gaudir de l'oci és un dret i una opció molt enriquidora per a totes les persones i un excel·lent factor de integració social de las persones amb disminució psíquica. El temps lliure de una persona amb discapacitat no te per què quedar restringit als centres a que assisteix o a la seva pròpia família, sinó que ha de promoure la seva participació en la comunitat.

És una realitat, demostrada en nombroses experiències, que les persones amb discapacitat psíquica poden practicar activitats de temps lliure amb altres companys. És cert que existeixen limitacions (falta d' experiència, barreres arquitectòniques, falta de sensibilitat social, excessiu proteccionisme dels mes propers, aïllament), però moltes es poden superar si realment es creu en las possibilitats de un temps lliure per a tots. És necessari un esforç col·lectiu de tots: principalment del mateix interessat, dels pares, de les associacions i de la administració.

La persona amb disminució és la veritable protagonista. L'oci és una necessitat humana i, com a tal, la satisfacció constitueix un requisit per al desenvolupament personal, però al que s'accedeix lliure i voluntàriament. Tots tenim limitacions per a practicar segons quines activitats, però sempre hi haurà un oci possible per a cada un. És una oportunitat que s'ha d'anar a buscar sense por.