[Preàmbul]    [Objectius estratègics]    [Utilitats i aplicacions]   [Oportunitats]    

[Febleses]    [Experiència positiva]    [Models de referència]

Consulta el document en pdf

Preàmbul

 
La preservació de la connectivitat i la qualitat paisatgística entre els espais naturals és un dels reptes pendents, tot i que comencen a afrontar-se, en les polítiques ambientals de les administracions, tant estatals, com autonòmiques i locals.

   Gairebé deu anys després de que el Fòrum Terrassenc per a la Protecció i Ordenació del Medi Natural i del Paisatge presentés la proposta i l'exposició de la Via Verda Sant Llorenç - Collserola, encara no s'ha adoptat cap compromís seriós i vinculant per part de l'administració, tant dels ens locals com autonòmics, pel que respecta al futur d'aquesta franja connectora de  territori vallessà.

Tanmateix, en els darrers anys, s’ha experimentat una sensibilització creixent per part de diferents sectors de la societat (grups d’experts, científics, ecologistes, etc.) envers aquesta problemàtica, els quals han expressat llur preocupació mitjançant la redacció d‘alguns documents de caràcter reivindicatiu i propostes d’ordenació que manifesten públicament la voluntat de considerar els connectors ecològics i els corredors biològics com peces clau en l’articulació de xarxes d’espais naturals. Podríem destacar-ne, entre d’altres:

 -         Manifest d’Olot per a la salvaguarda de la connectivitat ecològica i paisatgística de Catalunya. Taller d’experts en connectivitat ecològica i paisatgística de Catalunya, Olot, 2003.

 -         Manifest  de Sant Celoni, I i II Jornades Vies Verdes del Vallès. Ajuntament de Sant Celoni, Departament de Geografia de la UAB, Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona, 2004, 2005.

 -         Bases per a la protecció del Parc Agrícola del Vallès. Adenc, 2004.

 
En aquesta línia, cal mencionar també algunes normatives que reflecteixen la importància dels valors ambientals i socials del paisatge, així com la voluntat de regular-ne la seva gestió i el seu ús de manera preventiva:

-         Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

-         Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme.

-         Futura Llei de conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural.

-         Avantprojecte de Llei d’avaluació ambiental de plans i programes (AAPP).

 -       Directrius Estratègiques per al manteniment de les connexions entre espais naturals incorporades per la via d’urgència a la llei 12/1985, del 13 de juny d’espais naturals.

 Les citades referències tenen molt a veure amb el cas del Vallès, un territori format per un mosaic agrícola, forestal i urbà que, tant per la seva situació i característiques estructurals, com per l’intens consum de sòl i el teixit d’infraestructures viàries que l’interssecten, pot esdevenir una barrera infranquejable entre les serralades Litoral i Prelitoral si no s’actua de manera preventiva i en alguns casos correctora.

Objectius estratègics

 És en aquest context de conscienciació i sensibilització envers la preservació de la connectivitat ecològica i paisatgística on s’inscriu aquesta proposta, amb la finalitat de disposar d’una eina de suport en la gestió territorial, constituïda per una sèrie de capes d’informació digital, actualitzada i consultable sobre la Via Verda Sant Llorenç – Collserola i centrada bàsicament en tres àrees temàtiques:

1) sectors del planejament urbanístic vigent dels nou municipis inclosos en la Via Verda Sant Llorenç - Collserola. 

2) informació associada de tipus ambiental (hàbitats, usos del sòl, unitats i catàlegs de paisatge, riscos, impactes, etc.) i cultural (elements patrimonials,  xarxa de camins històrics, etc.).

3) cadastre de rústega, agents i activitats econòmiques (opcional).

 Utilitats i aplicacions

 Dels esmentats objectius es desprenen tota una sèrie d’aplicacions d’especial  interès i rellevància amb la vocació de:

a) esdevenir un instrument de consulta, d’anàlisi, de planificació i de gestió territorial supramunicipal en l’àmbit de la Via Verda Sant LLorenç – Collserola.

b)  contribuir a la delimitació detallada dels espais d’interès connector, tant urbanitzables com no, localitzats en l’àrea citada.

c)  realitzar un seguiment (monitorització) de l’evolució d’aquest connector a través d’un conjunt d’indicadors territorials a mode “d’observatori”, extrapolable en un futur a les altres Vies Verdes del Vallès.

d) donar suport en la presa de decisions territorials i l’elaboració de polítiques que afectin i/o tinguin com a escenari l’àmbit esmentat

e) sensibilitzar els municipis i els agents econòmics localitzats dins l’àmbit esmentat per una major implicació i grau de compromís envers la mateixa (fórmules de custòdia, protecció dins del planejament, etc.).

f)  facilitar informació territorial als municipis de la Via Verda i a la ciutadania a través d’una aplicació web (visualitzador SIG).

Oportunitats

La concreció de la proposta representaria aprofitar algunes oportunitats com:

- gaudir d’una conjuntura favorable en dos aspectes: el marc legal vigent i l’imminent, així com la percepció ciutadana.

- transversalitat, sincronització i complementarietat amb altres plans municipals ambientals (Agendes 21, Plans d’Acció Local, mobilitat, etc.).

- adequar-se, amb una certa antelació, al Pla de Connectors Ecològics de Catalunya.

- potencials entitats interessades: els nou municipis que tenen part del seu territori dins la Via Verda Sant Llorenç – Collserola, Diputació de Barcelona, DMAH, DPTOP.

Febleses

Inexistència d'un compromís oficial i vinculant, sense tenir en compte l’adhesió al manifest de Sant Celoni d’alguns municipis, per part de les diferents administracions locals i autonòmiques envers la protecció de la Via Verda Sant Llorenç – Collserola: manca d’un conveni o consorci supramunicipal.

Carència d’implicació per part dels agents econòmics que formen part de la Via Verda.

Experiència positiva 

Com a referència esperançadora cal citar una proposta que pretén aconseguir un ús més racional del territori i que està destinada a incorporar-se gradualment dins dels futurs plans d’ordenació urbana supramunicipal. 

 “La Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès presenta el pla director supramunicipal de defensa de les zones no urbanitzables dels seus 9 municipis. El document estableix les zones d’interès ecològic i patrimonial que cal preservar i protegir del creixement urbanístic.” 

El3devuit - el setmanari del Penedès. 28/10/2005

http://www.el3devuit.com/

Models de referència

Sig del Consorci Alba-Ter.

http://www.albater.org

Projecte SITMUN (Sistema d’Informació Territorial Municipal). Diputació de Barcelona.

http://www.sitmun.org