Tot i que el Fòrum Terrassenc ja dibuixà l'any 1996 una primera delimitació de la Via Verda, caldria definir amb precisió els contorns de l'espai connector, establint per consens, una sèrie de criteris que conformessin una metodologia de referència per altres espais de característiques similars.

En una primera aproximació, s'ha procedit a delimitar els límits de la Via Verda aplicant els següents criteris (vegeu Mapa 1):

- selecció dels espais no urbanitzats* colindants amb el sòl urbà consolidat.

*terrenys agroforestals, àrees periurbanes, espais lliures, i d'altres, els quals, poden estar classificats com a sòl urbanitzable.

- inclusió de "taques urbanes esponjades" sempre i quan:

aquestes estiguin "immerses" dins la franja connectora de la Via Verda i situades a una certa distància (buffer 200 m.) de zones urbanes compactes i consolidades, és a dir, quan no formin part del contínuum urbà (edificacions aïllades, urbanitzacions disperses, activitats econòmiques, serveis, etc.).

Òbviament, tal i com apunta la proposta de l'Observatori SIG, seria necessari incorporar el planejament territorial, urbanístic i sectorial vigent (PGM, PGO municipals, etc.), així com les actuacions i projectes programats dins del connector (Centre Direccional de Cerdanyola, etc.), els quals afectaran, en major o menor mesura, la seva connectivitat i permebilitat.

Mapa 1: aproximació a la delimitació de la Via Verda, superfície=7111 ha.

Font: elaboració pròpia a partir de les ortofotografies 1:25000 de l'ICC (vols del 2003 i 2000), de les bases

cartogràfiques del DMHA i  de la xarxa hidrogràfica 1:50000 de l'ACA.