LA COMARCA DEL PLA DE
L’ESTANY
CORNELLA
DEL TERRRI
El Pla de l'Estany és una de les poques comarques actuals
que no figuraven en la divisió comarcal de 1936. És una comarca de creació recent
(1988), que aplega els nuclis de població de l'àrea d'influència de Banyoles, a
la part septentrional del Gironès.
La vegetació pròpia de la comarca és l'alzinar
amb marfull, a les zones més septentrionals; però a causa de l'acció de l'home
només en queden claps escampats. Actualment hi abunden les pinedes de pi blanc,
amb mates mediterrànies com l'argelada. Als llocs secs i assolellats es fan
claps de garriga, i a les fondalades hi ha restes de boscos de fulla caduca:
rouredes, omedes o vernedes.
L'estany de Banyoles és el llac no litoral més gran de
Catalunya amb un perímetre de gairebé 8 Km. És d'origen tectònic, i es va
formar per moviments de l'escorça terrestre al peu de la gran falla que separa
la plana de l'Empordà de les muntanyes de la Garrotxa; la seva formació es va
veure afavorida pel relleu de la zona, que és càrstic. S'alimenta de l'aigua
subterrània, i desguassa en quatre rieres que conflueixen en un riu: el Terri.
La vegetació de l'estany està formada per canyissars, jonqueres i prats humits,
és molt rica, i moltes de les seves varietats són úniques a Catalunya. Sobre
les seves aigües hi ha diverses espècies d'ocells aquàtics i d'ànecs.
La comarca és predominantment agrícola, amb
zones de regadiu i de secà. El sector industrial es localitza al voltant de
Banyoles, amb empreses tèxtils, metal·lúrgiques,
de construcció i alimentàries. El turisme constitueix una activitat important,
atret per les activitats esportives i lúdiques que se celebren al voltant de
l'estany. El poblament actual se centra a la capital, Banyoles; la resta es
distribueix en nuclis més petits.
A la comarca hi ha jaciments prehistòrics molt
importants, sobretot a Serinyà; però la resta arqueològica més interessant és
la mandíbula de Banyoles, que es creu que pertanyia a un home de Neanderthal i
que va ser trobada prop de l'estany. També es conserven esglésies romàniques
com la magnífica església d'una sola nau consagrada a Santa Maria, a Porqueres,
i masies monumentals amb elements arquitectònics interessants.