SORTIDA 16 DE JUNY DE 2001
SANT CELONI-HOSTALRIC-SANT CELONI
SORTIDA DEL DIA 16 DE JUNY DE L’ANY DEL SENYOR ( O SIGUI 2001)
Lloc de concentració Sant Celoni (al rentador de bicis) a les 8 oclock del matí.
Integrants de l’excursió, l’os de Pradera, el rat panat de Corbera i el Play Inmòbil.
(aquesta foto és d'un altre dia però no han canviat gaire, bé ara van amb pantalons curts)
Itinerari: Sant Celoni a Hostalric i Hostalric a Sant Celoni.
Aquest quadre és del pintor J.Rodes "Panoràmica d'Hostalric"
Kms.: 44,5 ( 0,5 de pujada i 44 de planers)
Avituallament: Restaurant (no m’en recordo del nom, pregunta-li al Manel). Menú Xai a la brasa amb pa amb tomaquet, porró de vi en gasosa, olives, llangonissa, repetició de porró de vi en gasosa, music, porró de moscatell, sigalons d’anís i de rom, un’altre vegada sigalons d’anís i de rom.
Altres limits: Confraternització amb cicleros de carretera, amb moutards i amb la cambrera del restaurant, que amb sembla que es deia Ester, en fi qu’hem fet dues hores de país, tal com vol l’honorable.
Detall de l’etapa: Desprès de la sortida d’alta montanya de la setmana pasada, la sortida d’avui era pur tràmit, planera totalment, i tenin en compte que els escaladors la estavan soban-la a casa seva (Quimet i Lluís), lo cosa h’anat força tranquila fins arrivar al petit port de montanya qu’era pujar a la fortalesa d’Hostalric, que se ha imposat l’os de la pradera, seguit del play inmòbil i el rat panat de Corbera, hi ja no hi havia ningù més. De baixada hem cercat el lloc d’avituallament a fi de recuperar les forçes perdudes en el 0,5 kms. de pujada.
Un cop avituallats hem tornat pel mateix camí, amb força vent de cara que dificultava molt la marxa, pèro una vegada més el rat panat de Corbera se ha posat al cap del pilot i ha tirat de nosaltres, tan tirava qu’en un repetxó se ha tirat pel terra, l’os de la pradera l’esquivat i el play inmòbil quasi pèro al final a tocat roda i com es normal h’anat pel terra com sempre, per no variar.
El canvi del rat panat de Corbera ha quedat una mica malmés de la caiguda, le hem adreçat i em continuat fins al final sans i estalvis.
Una vegada més com que no ha vingut el Lluís no hi fotografia.
Anécdota: Teniem clares pèro no teniem nevera (la vida es dura).
El Play Inmòbil.Com