Marçal Sintes, company de pàgina,
ens parlava ahir del cas de Raúl Navarro, sugdelegat del govern
espanyol a Tarragona, injustament acusat de pertànyer a les
màfies que controlen les dones immigrades, i ens deia, amb
justícia, que l'honor és difícil de reparar. És una pura
evidència: quan la notícia és escandalosa, alguns diaris i
alguns periodistes prefereixen el sensacionalisme que l'equitat.
En el cas de delictes de terroristes, hi ha mitjans que acostumen
a seguir les consignes policials fil per randa, si bé, i en to
menor, hi afegeixen l'adjectiu "presumpte". Abans que
cap jutge decideixi que en Tal ha comès un delicte, ja sentim
tronar per televisió, ràdio i premsa que ha caigut un etarra,
o, quan un famós jutge fa una de les seves ràtzies, els
titulars són aclaparadors, però quan els ha de deixar anar per
manca de proves, la notícia és menuda, insignificant. I,
tanmateix, la presumpció d'innocència és la base ètica de tot
el sistema judicial.
Ho dic a propòsit de Jordi Juanola i Costa, membre de Maulets, a
qui a finals del 1997 es va acusar de fer unes pintades a Ripoll
amenaçant els regidors del PP del poble. Juanola es va declarar
innocent i la nostra obligació és creure'l, perquè té dret a
ser cregut. El cas és que ara s'ha reobert el cas i que Jordi
conta als seus amics com li és d'insuportable la vida des
d'aleshores, estigmatitzat i condemnat pel jutge de l'opinió
pública. Juanola viu i treballa a Sant Joan les Fonts, a 35
quilòmetres de Ripoll, i tot i que un pèrit cal·lígraf va
dictaminar que alguns trets de la lletra de les pintades
s'assemblen a la seva lletra, encara no s'ha fet un segon
peritatge, sobretot perquè, a ull nu, sembla que l'autoria
provingui de diverses mans; la distància, a més, fa quasi
inviable que Juanola pogués seguir el ritme amb què apareixien
les pintades sense faltar a la feina. Vull dir que hi ha prou
indicis per anar amb peus de plom, però alguns dels titulars del
seu moment són incriminatoris. Potser perquè el tema és
especialment emotiu, o perquè suscita tant d'interès, però el
cas és que a Jordi Juanola no se li ha concedit, a nivell
social, el dret a la presumpció d'innocència. I això ens fa
una mica menys civilitzats i molt més injustos. I sobretot més
cruels, perquè, si un bon dia els tribunals li restitueixen la
plena innocència, qui li restituirà el bon nom?
Isabel-Clara Simó Diari AVUI, 28 de Febrer del 2002
