MANIFEST
NACIONAL DEL 8 DE MARÇ
NOMÉS QUI SIGUI MASCLE, BURGÈS, BLANC, HETEROSEXUAL, CAP DE FAMÍLIA, I CIUTADÀ DE PAÍS PODERÓS… ESTÀ LLIURE DE TOTA FORMA D´OPRESSIÓ ???
NOSALTRES NO HO ACCEPTAREM MAI …
- No acceptarem unes escoles on es transmeti una "cultura" androcèntrica, basades en i des de l’home, que perpetuen i reprodueixen uns valors que menystenen allò femení i potencien el que és masculí, sembrant dins la mainada els símbols sexistes i autoritaris, que necessita el sistema per alimentar-se. No acceptarem que les nenes i els nens arrosseguin aquesta culpa, que no puguin créixer lliures, que no puguin establir unes relacions netes de qualsevol forma de control i prejudici moral.
- No acceptarem la família patriarcal (ni el matrimoni), perquè aquesta és l’instrument més subtil de control social que permet que les dones treballem gratuïtament pel capitalisme, perpetuant la nostra explotació i opressió, deixant només que siguem esposes i mares, mentre dediquem la nostra vida exclusivament als altres, i ens oblidem de nosaltres mateixes…
- No acceptarem creure’ns el mite de la maternitat, com a única finalitat de les nostres vides; no acceptarem ser mares únicament per a dur a terme la funció biològica de perpetuació de l’espècie. Ni tampoc acceptarem no poder escollir quan volem ser mares. No més obligacions, culpabilitats, imposicions davant la nostra voluntat, no acceptarem que ser mares es redueixi a una "feina" més de la casa.
- No acceptarem una sexualitat reprimida, passiva, desconeguda, amb la dominació del mascle com a eix central... a la fi, la negació de la sexualitat, perquè no volem que només existeixin orgasmes per als homes, ni que només els homes puguin tenir una vida sexual "lliure" de retrets o obligacions... No acceptarem satisfer, i mai ser satisfetes, no escollir i sempre ser escollides…, no serem els objectes sexuals de ningú. No escolliran per nosaltres, ni quan, ni amb qui, ni com.
- No acceptarem que controlin el nostre cos, no acceptarem ser ni esclaves de ningú, ni de nosaltres mateixes. No serem objectes consumibles per als homes, o bé de desig o bé de rebuig; no patirem intentant ser més maques, més primes, més atractives… perquè els homes ens triïn i posseeixin "millor", mentre competim entre nosaltres; no acceptarem que la dona que volem ser, ens faci odiar la dona que en realitat som.
- No acceptarem patir més repressió i submissió en tots els àmbits de les nostres vides, no només pel sistema econòmic imperant, pels exèrcits… sinó en les nostres relacions personals del dia a dia; no acceptarem que controlin la nostra ment, que ens vulguin fer assumir que les dones no pensem, no triem , no rebem, no som escoltades… perquè no acceptarem més frustracions, inseguretats..., en fi, més contradiccions en la nostra existència; i el camí a seguir no serà, de ben segur, transformar-nos en una superdona agressiva, individualista i seductora que es creu capaç de fer-ho "tot".
- No acceptarem que l’homosexualitat sigui reprimida, en bé de la reafirmació de l’imperi del mascle, ni tan sols, que es suporti o es toleri per la hipocresia que ens envolta; perquè resulta que no acceptarem viure en un món que oprimeix i frustra a les persones, obligant a les dones i als homes a sentir la vida de 2 maneres oposades, mutilant la nostra personalitat. No acceptarem que les persones no puguin trobar un espai per a la seva identitat, i que hagin d’amagar-se o fugir a un gueto per poder sentir "lliurement".
- No acceptarem, ni divisió del treball, ni doble jornada, ni precarietat laboral…, no volem fer-li aquest favor al capitalisme, que s’enriqueix més com menys reconegudes socialment estem: si ets dona seràs més rentable que si ets home, si a més ets jove, sortiràs més a compte, si ets de classe baixa encara més, i ja, si ets immigrant el teu treball serà gratuït. No acceptarem sortir a treballar al carrer i només trobar-nos contractes temporals o inexistents, horaris irregulars, desigualtat salarial, desprotecció, feines i llocs de treball menys valorats, assetjament sexual perquè no ens facin fora… ; o quedar-nos treballant a casa sense cobrar cap sou, totalment dependents econòmicament; o les dues coses alhora, per ser doblement "rendibles" , doblement explotades…
- No acceptarem més violència de gènere, tan física com mental, la cara més cruel i despreciable del masclisme. No acceptarem tampoc ser "víctimes" protegides pels estats, tribunals o policia, doncs ells són els creadors de la violència més elemental; no acceptarem que ens neguin que la solidaritat entre les persones, l’autodefensa, i el canvi de mentalitat són la veritable solució.
No acceptarem que s’adopti com a solució la "trampa de la igualtat" : les dones havien de "treballar com" els homes, però resulta que ara, les dones realitzem les tres quartes parts del treball mundial, i a un preu bastant econòmic… No acceptarem que ens concedeixin aquesta igualtat; que la dona sigui igual a l’home? Però… igual a quin tipus d’home? Un home individualista, competitiu, agressiu…? No ho volem això; no volem el suposat "triomf de la igualtat de la dona" perquè és la creació d’una nova manera d’enfocar les desigualtats socials, adaptada als nous temps… no volem que la dona pugui entrar a l’exèrcit o a la policia, o que els homes ara també pateixin per la seva figura estilitzada, o que el lloc de la dona que ara treballa fora de casa sigui ocupat per una immigrant sense papers… Volem un canvi social, justícia per a totes les persones, una altra manera de veure el món.
Davant d’això, hem de veure el patriarcat com un eix opressor i transversal que arriba a tots els àmbits de les nostres vides, i no podrem esborrar aquesta mentalitat sexista sense també esborrar el capitalisme, l’imperialisme o el feixisme, doncs podríem dir que són cosins-germans que es van ajudant mútuament... No només volem que s’acabi la tradicional divisió entre gèneres, on el que la nostra societat anomena masculí oprimeix el que anomena femení, i ens impedeix tenir el gènere de persones, sinó que volem alliberar-nos de qualsevol forma d’opressió, i per aconseguir- ho, cal veure la lluita feminista com un eix transversal que combati totes les injustícies.
Però alhora, la mentalitat sexista també està dins nostre, cada dia, en les relacions que establim amb les persones que ens envolten, relacions d’oprimit-opressor… I això serà el més difícil de canviar, perquè no combatem una injustícia tan directa i clara com poden ser els exèrcits, els estats, les multinacionals, o la precarietat laboral… sinó que hem de combatre amb tota la injustícia, sexisme, prejudicis… que ens han anat inculcant dins nostre. I ens podríem preguntar perquè els que han triat aquest món tan injust, a més d’acumular riqueses, aniquilar cultures i pobles, destruir la vida…, han volgut encara més…, han volgut controlar i dominar les nostres ments. Doncs molt senzill, per a poder sustentar la desigualtat i la injustícia que patim des de fa tan de temps, i alhora limitar qualsevol possibilitat de canvi. És per això que el primer que hem d’aconseguir, és tenir el control de la nostra existència, perquè la força del canvi és dins de cada persona, i és urgent canviar l’individualisme, l’opressió, l’autoritarisme, el sexisme, l’egoisme… que ara tenim interioritzats, per uns altres valors que permetin una vida millor per a nosaltres i qui ens envolta.
Des de Maulets, volem una transformació radical de les relacions socials que ens han imposat, i creiem en la lluita feminista com a una pràctica quotidiana que ens farà avançar dia a dia contra les injustícies que ens volen fer empassar. I la nostra millor arma serà el respecte entre persones i pobles, el respecte pel nostre entorn, una educació lliure, la democràcia directa, l’autonomia popular… I abans de voler transformar el món, caldrà que transformem les nostres vides quotidianes.
DIA INTERNACIONAL DE LA
DONA TREBALLADORA
Als Països Catalans, 8 de març del 2002
www.maulets.org
Seu Nacional: Carrer Nou, 31, baix
08301 Mataró Tel: 937551915
Mallorca: Apartat 14 CP 07080 Ciutat.
València: Apartat 12302 CP46020 Tel 619970482
Barcelona: Apartat 2671 CP 08080
www.paisoscatalans.org/mauletsbcn
