Mina Anna Mazzini va nàixer el 25 de març de 1940 a Busto Arsizio, a la
província de Varese,
Itàlia. Mina va passar part de la seva infantesa a Busto Arsizio
juntament amb els seus pares
Giacomo i Regina. La resta de la seva infantesa la va passar a Cremona
juntament Giacomo, Regina i amb el seu germà Alfredo. Quan
tenia 18 anys, Mina passava els dies juntament amb els seus amics en un
local anomenat La Bussola, on es va donar a conèixer per primera vegada.
Fou durant 1958 que Mina va intervenir a La Bussola per primera vegada en
públic, cantant “Una ànima pura”. Fou tan gran l'èxit de la seva
intervenció que l'amo del local, Sergio Bernardini,
li permet cantar juntament amb el grup “Happy Boys”al final de
les actuacions. Des d'aquell moment Mina intenta donar-se a conèixer
presentant-se a diversos concursos. La seva primera gran oportunitat li
arribà el dia 4 d'abril del 1959, a Canzonissima, amb la interpretació
del conegut tema Sanremese “Nessuno”, del qual Mina va fer la seva
particular versió. Des d'aquesta actuació, Mina va intervenir més
vegades com a invitada a la televisió. Entre els anys 1959 i 60 grava
alguns dels temes que li van donar els primers èxits. Comença a tenir
una gran popularitat gràcias a les contínues aparicions al programa de
televisió Canzonissima. Se situa al hit parade amb èxits com ara
“Tintarella di luna”, “Una zebra pois” i “Il cielo in una stanza”,
que roman durant molt de temps en el lloc més alt de les llistes d'èxits.
El 1960 Mina es presenta al Festival de Sanremo, però no obté un bon
resultat. Tornaria a intentar-ho a l'any següent, el 1961, amb el mateix
desfavorable resultat. En aquesta ocasió ho va fer amb el tema “Le mile
Bolle blu”. És aleshores quan a causa de la seva mala relació amb el
festival Sanremese decideix no tornar a presentar-se mai més. Mina comença
una exitosa gira pel Japó. A la tornada del Japó Mina intervé a Studio
Uno. És aquest un exitós espectacle per la televisió en el qual
interpreta els clàssics de la cançó napolitana i americana. Aquell
mateix any coneix l'actor Corrado Pani, amb qui enceta una relació
amorosa. La societat italiana, molt conservadora en aquella època, no veu
amb bons ulls aquesta relació, ja que Pani és casat. Per aquesta raó es
produeix una gran controvèrsia sobre la seva moralitat. L'acusen de
pecadora i molts li donen l'esquena quan se sap que espera un fill de Pani.
Mina decideix tenir el seu fill encara que els altres no ho accepten.
Assumeix la condició de mare i veu com se li tanquen moltes portes que
abans tenia obertes. La RAI manté Mina en l'oblit durant algun temps. El
18 d'abril de 1963 naix Massimiliano Pani, fruit de la seva relació amb
Corrado Pani. Abandona la discogràfica Italdisc i es passa a la RIFI. El
retorn de Mina als escenaris el 1964 es converteix en un esdeveniment
importantíssim. Dóna a conèixer èxits com ara “Citta'
vuota”o “L´uomo per me”. El 1965 torna a Studio Uno, on
presenta els èxits “E se domani”, “Un anno d´amore”, “Un bacio
è troppo poco” i “Brava”, entre d'altres. És en aquell any que
Mina, que ja ha fet gires fora d'Itàlia, comença a ésser popular a
l'estranger. De la mateixa manera que el 65, el 1966
i el 1967 intervé a Studio Uno, Canzonissima i
Sabato sera, entre altres transmissions i programes de ràdio. El
1967 deixa la RIFI i funda la seva pròpia casa discogràfica, la PDU, a
Lugano, Suïssa, on s'ha traslladat a viure. El 1968 torna a La Bussola i
grava el primer àlbum en viu. El 25 de febrer de 1970 contrau matrimoni
civil amb el periodista del Messaggero Virgilio Crocco. D'aquesta unió
naix l'11 de novembre de 1971 la seva filla Benedetta. Els èxits se
succeeixen un rere l'altre. Els
temes que li composen Battisti-Mogol, “Insieme” i “Amor mio”, són
èxits en aquell temps. Durant aquella època el seu aspecte comença a
oferir variacions importants.
Al seu rostre ja no es veuen les celles i el seu cabell és ros. La
indumentària també es torna cada vegada més moderna. Vesteix
més sovint amb minifalda. L'any
1972 Mina participa en el cicle “Teatro 10”, on presenta temes com
“Grande, grande, grande” o “Parole, parole” juntament amb Alberto
Lupo. En aquell any es divorcia de Virgilio Crocco.
Mina torna al lloc que la va veure nàixer artísticament, La
Bussola, on grava el que va ser el segon àlbum en viu.
L'any 1973 fou un mal any per ella i la seva família. Un accident
acaba amb la vida de Virgilio Crocco, de la mateixa manera que el germà
de Mina 8 anys enrere. El 1974 protagonitza, juntament amb Raffaella Carrà,
Milleluci, un dels més bells i exitosos espectacles que es van realitzar
a Itàlia. Des d'aquest
moment les seves aparicions a la televisió comencen a escassejar. El 1975
va cantar “L`importante è finire” i “Distanze” en el programa
Adesso música. A l'any següent
fa les darreres aparicions a la Tv, en les quals canta “Colpa mia” i
en el programa Mile e una luce intervé amb el conegudíssim tema
“Ancora, ancora, ancora”. A
l'agost de 1978 s'acomiada de forma triomfal en un recital en directe que
grava a La Bussola. Des d'aleshores no ha tornat a presentar-se en públic.
Moltes vegades ha reiterat la seva absència de la vida pública. En
moltes ocasions li han demanant que intervingués en públic, però la
resposta sempre ha estat un rotund no. Des d'aleshores Mina ens ha
delectat cada any amb una o més gravacions. Per
molts anys. |
