MISSIÓ: IMPOSSIBLE

Un laberint d'acció

Sumari

James Bond, representant mític de l'heroi triomfador, encapçala el model de l'acció per l'acció. Per això, Missió: Impossible, en alguns moments recorda la sèrie de pel·lícules del primer gran agent secret del cinema. Ethan Hunt i James Bond són agents secrets que treballen per països diferents. Ethan treballa per la CIA americana, i Bond pels serveis secrets britànics. Tots dos personatges ja fa anys que existeixen. Bond "començà" la seva carrera en el camp de la literatura a mans d'Ian Fleming, i a finals dels anys 50 va passar al cinema. Ethan prové d'una sèrie de televisió americana dels anys 60-70. Per tant, tots dos van néixer en un context històric bastant idoni per aquest tipus de ficció: la guerra freda. Tot i que la guerra freda ja s'ha acabat, els dos herois sembla que encara han de seguir lluitant per evitar que el món s'ensorri. A continuació hi ha un seguit de semblances i diferències que he anat trobant entre M:I i la sèrie Bond.

Primer de tot, l'inici és molt semblant. La pel·lícula comença "in media res", és a dir, amb l'acció ja començada. En el cas de James Bond es tracta del final d'una missió que, lògicament, acaba bé, després d'unes escenes espectaculars, tant, que hi ha qui diu que de les pel·lícules de 007, el més interessant és la seqüència inicial abans de la música i els títols de crèdit. A M:I passa una cosa semblant. Ens trobem davant d'una situació una mica estranya: uns homes controlen per mitjà d'una càmera a uns altres. Fins al cap d'uns moments no sabem ben bé què és allò: és també una missió (a Kíev), i un cop finalitzada amb èxit (i sense tanta espectacularitat com Bond), comença la música amb els títols de crèdit, una música extraordinària, bastant diferent però de la de Bond, molt més sensual. En tots dos casos, aquesta primera seqüència no té res a veure amb el què després passarà. Més aviat serveix per recordar a l'espectador que el seu heroi mai para de ficar-se en aventures i missions, encara que l'espectador no ho vegi.

Un cop ja han passat els títols de crèdit, en tots dos casos l'acció se situa a un altre lloc ben diferent del de l'inici. Ben aviat però es planteja una nova missió, que l'heroi haurà de fer front: Bond sol, i Ethan amb el seu equip. Abans d'embrancar-se en la nova missió, hi haurà uns moments perquè els protagonistes rebin un seguit de gadgets que els seran de molta utilitat durant la seva missió.

Com que la història de Bond és molt llarga, els gadgets han hagut d'anar evolucionant moltíssim i són molt més increïbles que no pas els que disposa Ethan Hunt i el seu equip. Tot i això, tampoc es queden endarrere: disposen d'unes ulleres amb càmera, una mena de xiclet bomba, imants que descargolen cargols, bolígrafs que contenen gotes que fan venir ganes de vomitar, rellotges amb pantalleta de televisió. Són eines increïbles i molt útils en el decurs de la pel·lícula, però tot i això, no superen les de Bond: cotxes equipats amb una sèrie de complements inimaginables, rellotges amb raig làser, bolígrafs que es poden convertir en bombes, etc.

Els dos herois tenen els seus superiors respectius. En el cas de Bond, es tracta del cap del servei secret britànic: "M" (que en les darreres pel·lícules és una dona -Judy Dench), que és qui li confia les missions. La seva relació amb Bond és correctíssima. Tots dos es tenen un respecte mutu, però també hi ha una mica d'odi, perquè "M", que en realitat admira i enveja Bond per la seva eficàcia a l'hora de resoldre les missions, exagera la relació entre dominant (ell/a) i dominat (007) i això fa que James, a vegades, ironitzi sobre el seu superior, sense faltar el respecte. A més, "M", sempre es mostra obsessionat per intentar evitar que les dones distreguin el seu agent preferit. En quant a Ethan, aquest té a Phelps, que és com el seu pare adoptiu, perquè li ha ensenyat tot el què s'ha de saber de l'ofici. Es tenen un respecte mutu també. Més tard, quan Ethan ha de robar la llista NOC a la CIA, treballa per Max, una traficant d'armes, molt autoritària i llesta que sempre s'escapoleix de la CIA.

Més enllà d'aquestes semblances, una de les coses que més m'ha cridat l'atenció ha estat la de veure com l'amic, col·lega i pare d'Ethan (Jim Phelps) resulta ser l'antagonista de la pel·lícula, el dolent. Tot, perquè la guerra freda s'ha acabat i necessita els diners, perquè la seva feina ja no és el què era. Això s'assembla una mica al què passa també a Goldeneye, la primera pel·lícula de Pierce Brosnan interpretant el paper del llegendari James Bond.