els Ocells d'Osona
| Novetats ornitològiques |
| Observacions antigues |
| Ocells d'Osona |
| OrnitOsona |
| Links |
| Pàgina inicial |
| Dades ornitològiques!! |
Vols col·laborar enviant dades ornitològiques per a la web?
Si tens dades ornitològiques de la comarca d'Osona i/o zones pròximes pots enviar-les a Martí Rodríguez (abans d'enviar canvia ".at." per "@" a l'adreça, si no ho fas no funcionarà), indicant si vols que es publiquin a la web o no.
| Fotografies |
|
|
 |
||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||
|
|
|
||||||||||||||||||||
camps inundables de la Peugeot
70 espècies citades
situació i hàbitat: Es tracta d'uns camps inundables situats al sud de Vic. En aquesta zona hi ha diversos camps que amb les pluges es poden inundar i mantenir l'aigua durant períodes més o menys llargs de temps. D'entre aquests en destaca un, situat just al costat de la Peugeot (d'aquí el nom utilitzat a la web per referir-se a la zona).
interès ornitològic: Tot i que aparentment no tenen un valor ecològic molt important, quan estan inundats en aquests camps s'hi poden observar moltes espècies d'ocells aquàtics, especialment en les migracions. Espècies que a la comarca són relativament escasses, com la valona Tringa glareola, la gamba verda Tringa nebularia, el batallaire Philomachus pugnax o la gavina vulgar Larus ridibundus, hi són regulars en migració si els camps estan inundats. Altres espècies com el becadell comú Gallinago gallinago s'hi poden trobar en concentracions prou destacables per la comarca, en aquest cas fins prop de 40 exemplars. Altres que s'han observat als camps són el xarxet Anas crecca, el gavià fosc Larus fuscus, martinets blancs Egretta garzetta, esplugabous Bubulcus ibis i fredelugues Vanellus vanellus.
observacions més interessants:
 |
|||
| Espècie | Observacions | ||
|
- 1 ex. octubre 2005 (12a cita per Osona) | ||
|
- 2 exs. març 2006 | ||
|
- 1 ex. març 2004, 20 exs. setembre 2004 - 1 ex. març 2006 |
||
|
- 2 ex. setembre 2005 | ||
|
- 1 ex. març 2006 | ||
|
- 1 ex. setembre 2004 (3a cita per Osona) - mínim 3 exs. agost i setembre 2005 (4a cita per Osona) |
||
|
- 3 exs. setembre 2004 (2a cita per Osona) - 1 ex. agost i setembre 2005 (3a cita per Osona) |
||
|
- 2 exs. desembre 2005 - 1 ex. gener 2006 - 1 ex. març 2006 |
||
|
- 1 ex. març 2006 (5a cita per Osona) | ||
el Gurri al Pont de Ferro
97 espècies citades
situació i hàbitat: A la web ens referim amb aquest nom al tram del Gurri que va de les proximitats de Sant Llàtzer al Pont de Ferro, i en alguns casos fins el Pont d'en Bruguer. És un tram de riu acondicionat per ambdues vores per als ciutadans, per la qual cosa és una zona molt concorreguda i amb poca vegetació a les vores de l'aigua. En algun punt hi ha bosc de ribera o canyissars de petita extensió.
interès ornitològic: Una part molt important de les observacions que es poden fer en aquest tram són de petits passeriformes. Així, és una zona relativament bona per observar passeriformes migradors: mosquiters Phylloscopus sp., tallarols Sylvia sp., boscarles de canyar Acrocephalus scirpaceus, bosquetes Hipolais polyglotta, piules i grassets de muntanya Anthus sp., cueretes grogues Motacilla flava, cotxes Phoenicurus sp., mastegatatxes Ficedula hypoleuca... Pel que fa a les espècies aquàtiques, les observacions són bastant limitades, probablement en part a causa de la poca tranquilitat de la zona. Algunes espècies que s'hi observen amb certa regularitat són el becadell comú Gallinago gallinago, el corriol petit Charadrius dubius i la xivita Tringa ochropus, i més rarament el batallaire Philomachus pugnax i la gamba verda Tringa nebularia.
observacions més interessants:
|
|
|||
| Espècie | Observacions | ||
|
- 1 ex. març 2004 (1a cita per Osona!) | ||
el Puig dels Jueus
129 espècies citades
situació i hàbitat: El Puig dels Jueus és una zona que es troba al nord de Vic, entre el límit de la zona urbana i la part sud del Polígon Industrial. Es tracta d'una zona ajardinada, de manera que actualment hi trobem una bona convinació de conreus, plantancions mixtes i petits prats, amb molts marges arbustius i una petita bassa.
interès ornitològic: La zona destaca per les observacions en migració de la majoria d'espècies de passeriformes migradors transaharians de la comarca, a més d'altres espècies com puputs Upupa epops, colltorts Jynx torquilla i abellarols Merops apiaster. De juliol a setembre també és interessant la presència de capsigranys Lanius senator i escorxadors Lanius collurio, ambdós utilitzant la zona com a àrea de dispersió juvenil. A partir de setembre la zona rep els migradors en més quantitat, que són els que passen l'hivern a les nostres latituds. Llavors són comuns la majoria de fringíl·lids, titelles Anthus pratensis, mosquiters comuns Phylloscopus collybita, túrdids i emberízids, i pot ser fins i tot fàcil trobar-hi espècies com el pinsà mec Fringilla montifringilla, el durbec Coccothraustes coccothraustes, el tord ala-roig Turdus iliacus, la verderola Emberiza citrinella... En hiverns bons es poden quedar a la zona alguns exemplars d'aquestes espècies, i destaquen especialment concentracions que poden superar el centenar de tords ala-roig, entre els quals es pot trobar alguna griva cerdana Turdus pilaris, i estols de fins algun miler de pinsans comuns amb altres espècies.
Entre els rapinyaires observats a la zona, destaca la hivernada algun any de l'arpella pàl·lida Circus cyanneus, així com les observacions en migració de milà reial Milvus milvus.
Tot i haver-hi la bassa, s'han trobat poques espècies aquàtiques, com el corriol petit Charadrius dubius, el becadell Gallinago gallinago, la xivita Tringa ochropus i la valona Tringa glareola. A la zona també es veuen regularment esplugabous Bubulcus ibis. Són interessants les concentracions d'algun centenar de gavians Larus michahellis als teulats del polígon industrial al costat del Puig, entre els quals s'han observat en repetides ocasions diversos individus de gavià fosc Larus fuscus.
observacions més interessants:
|
|
|||
| Espècie | Observacions | ||
|
- 77 exs. novembre 2004 - 54 exs. octubre 2007 |
||
|
- 1 ex. març 2004 - 4 exs. març 2005 |
||
|
- 1 ex. abril 2005 (9a cita per Osona) | ||
|
- 1 ex. agost 2007 (molt rar des de 1999) | ||
|
- 1 ex. agost 2007 (3a cita per Osona) | ||
|
- 1 ex. novembre 2005 (4a cita per Osona) | ||
el Raurell
121 espècies citades
situació i hàbitat: Parlem del Raurell referint-nos a la zona de conreus al voltant d'aquesta granja del municipi de Folgueroles. Hi trobem bones extensions de conreus de cereals amb alguns marges i a les zones properes conreus de farratges. La zona té l'interès afegit que sovint s'inunden durant períodes de pluja.
interès ornitològic: A banda de les espècies típiques de zones obertes de la plana, el Raurell destaca durant el pas primaveral per la migració de passeriformes, entre ells els còlits Oenanthe sp., bitxacs rogencs Saxicola rubetra i especialment la cuereta groga Motacilla flava. A l'hivern, per exemple, s'hi pot veure el botxí Lanius meridionalis i ocasionalment l'esmerla Falco columbarius.
Tot i això, l'interès de la zona se l'ha guanyat en períodes de pluges, quan els camps han estat inundats i ha aportat observacions de moltes espècies aquàtiques. A banda d'espècies prou regulars a la comarca, com la valona Tringa glareola, la gamba verda Tringa nebularia, el batallaire Philomachus pugnax, el becadell comú Gallinago gallinago o la gavina vulgar Larus ridibundus, s'hi ha trobat quasi totes les espècies de limícoles citades a la comarca, i hi consten diverses primeres observacions per la comarca.
observacions més interessants:
|
|
|||
| Espècie | Observacions | ||
|
- 1 ex. abril 2004, altres observacions sense detalls | ||
|
- fins 10 exs. març i abril 2004 - 2 exs. agost 2005 |
||
|
- 3 exs. abril 2004 | ||
|
- 1 ex. abril 2007 (1a cita per Osona!) | ||
|
- 1 ex. abril 2004 (1a cita per Osona!) | ||
|
- 1 ex. abril i maig 2004 (1a cita per Osona!) | ||
|
- 1 ex. gener 1997 - 1 ex. abril 2004 |
||
|
- 4 exs. abril 2004 (2a cita per Osona) | ||
|
- fins a 9 exs. abril i maig 2006 | ||
|
- 2 exs. abril 2004 (4a cita per Osona) | ||
|
- 1 ex. setembre 1991 (1a cita per Osona!) Citació no tramitada al CAC | ||
|
- 1 ex. desembre 1990 (1a cita per Osona!) Citació homologada pel CR-SEO | ||
el Pla de Torrenegra
74 espècies citades
situació i hàbitat: Entre el Raurell i el Gurri trobem una zona de conreus relativament aïllada de la resta, envoltada per una banda pel riu, per l'altra per l'urbanització de Sant Llàtzer, i per l'altra per un parell de masies a l'extrem més elevat. Entre els conreus hi ha marges amb arbusts i petits arbres, a banda d'algun rec. La zona, de fet, es pot inundar durant les pluges més fortes, sobretot a la primavera.
interès ornitològic: Comparteix part de l'interès del Raurell, essent una bona zona per passeriformes transaharians en migració, destacant sobretot el bitxac rogenc Saxicola rubetra i la cuereta groga Motacilla flava. Altres espècies de zones obertes, com l'esmerla Falco columbarius i el capsigrany Lanius senator, s'hi troben en migració.
També en destaquen algunes observacions en zones inundades, en què s'hi ha trobat la valona Tringa glareola i l'agró roig Ardea purpurea, entre d'altres.
observacions més interessants:
|
|
|||
| Espècie | Observacions | ||
|
- 1 ex. març 2004 | ||
|
- 18 exs. març 2005 | ||
|
- 1 ex. abril 2003; altres observacions abans de 1998 | ||
|
- 1 ex. març 2004 (2a cita per Osona) | ||
altres...
Vic ciutat
158 espècies citades
situació i hàbitat: Podem considerar com a Vic ciutat tota aquella zona urbanitzada, les zones no urbanitzades que estan al límit d'aquestes, i altres espais verds que queden envoltats de zones urbanitzades. Per aquesta raó, dins del que podem anomenar Vic ciutat hi entra part del Puig dels Jueus, de la Peugeot, del Gurri i del parc de l'Era d'en Sallés.
interès ornitològic: A part de l'interès de les zones ja citades que s'inclouen dins de Vic, aparentment la ciutat no té gaires valors ecològics. No obstant, tot i tractar-se de l'hàbitat més humanitzat que podem trobar, també és un ecosistema. Jardins, parcs urbans, teulades i carrers ofereixen un lloc per criar o alimentar-se a moltes espècies. Algunes com el gavià argentat Larus michahellis, la tórtora turca Streptopelia decaocto, el colom Columba livia, el tudó Columba palumbus, el falciot negre Apus apus, l'oreneta cuablanca Delichon urbicum, la cuereta blanca Motacilla alba, la cotxa fumada Phoenicurus ochruros, el rossinyol Luscinia megarhynchos, el pit-roig Erithacus rubecula, la merla Turdus merula, el tallarol de casquet Sylvia atricapilla, el mosquiter comú Phylloscopus collybita, les mallerengues blava Parus caeruleus i carbonera Parus major, els pardals comú Passer domesticus i xarrec Passer montanus, l'estornell vulgar Sturnus vulgaris, la garsa Pica pica, el gafarró Serinus serinus i el verdum Carduelis chloris potser hi són les més abundants, però no és estrany trobar-hi moltes altres espècies. En migració els jardins són un punt d'alimentació pels passeriformes, i s'hi poden veure la majoria d'espècies, i a l'hivern, especialment després de les nevades, les espècies forestals i de camps solen entrar en bones quantitats dins la ciutat. Algunes espècies de rapinyaires com l'òliba Tyto alba, el xoriguer Falco tinnunculus i l'esparver Accipiter nisus hi són freqüents.
Un dels fets que quasi només es poden observar a la ciutat es dóna entre agost i setembre. Es tracta de l'arribada de grups de cigonyes Ciconia ciconia en migració postnupcial que es queden una nit a dormir repartides pels edificis, grues, torres elèctriques i arbres més alts de la ciutat. Aquests estols poden passar els 150 exemplars i ocasionalment s'ha observat alguna cigonya negra Ciconia nigra acompanyant-los.
A part d’això, el fet que es trobin molts ornitòlegs dins la ciutat ha donat una bona quantitat d’observacions sorprenents, entre les quals destaquen des de cercavores Prunella collaris a merla d’aigua Cinclus cinclus.