Cuadro de texto: Vés a St. Jaume Cuadro de texto:

 

 

Cuadro de texto:

Cuadro de texto: SANT CUGAT

Cuadro de texto: Som conscients que formem una comunitat petita, però avancem. Cada dia experimentem la nostra feblesa, però tenim esperança, perquè sabem que el Senyor continua present enmig nostre. EL CONSELL PARROQUIAL Cuadro de texto: Nosaltres estimem la nostra Església amb els seus límits i les seves grandeses: és la nostra Mare. Per això la respectem, tot somniant que esdevingui cada vegada més bella.   Una Església on es visqui de gust, on es pugui respirar, on es pugui dir allò que es pensa. Una Església de llibertat.   Una Església que escolti abans de parlar. que aculli en lloc de jutjar, que perdoni sense voler condemnar, que prefereixi anunciar abans que denunciar. Una Església de misericòrdia.   Una Església on el més senzill dels germans comprengui el que l’altre germà digui, on el més savi dels dirigents sàpiga que no sap res, on tot el poble es manifesti. Una Església del discerniment. Cuadro de texto: PRESENTACIÓ a comunitat parroquial de Sant Cugat de Salt és inquieta, participativa. Només cal donar un cop d’ull a aquesta pàgina, per adonar-se’n. És admirable el conjunt d’activitats pastorals que entre tots –i no som molts– duem a terme, tant dintre la comunitat com de cara al poble.  Amb tot, procurem no perdre mai de vista l’essencial. Comptem amb un bon nombre de grups parroquials, però l’important són les persones. Fem moltes activitats, però l’important és la fe que ens mou a realitzar-les. Pel camí de la participació, anem creixent en corresponsabilitat. Anem construint una comunitat més oberta, més creient i compromesa. L’Església que volem, la dibuixem amb paraules manllevades:  

Cuadro de texto:

 

 

 

 

1
1
1
1
1

Cuadro de texto:

Cuadro de texto: Una Església on l’Esperit es pugui fer present perquè no tot està previst, regulat, decidit per endavant. Una Església oberta.   Una Església on l’audàcia d’emprendre coses noves sigui més forta que el costum de dir “sempre s’ha fet així”. Una Església on cadascú pugui pregar en la seva llengua, expressar-se en la seva cultura i existir amb la seva història. Una Església de la qual el poble no digui: “Mireu com estan organitzats”, sinó “Mireu-los com s’estimen”.          (Guy Deroubaix, bisbe de Saint-Dénis-París)  

 

1