Perico o periquito és el nom en què tots els seguidors de l´Espanyol ens sentim identificats, en comptes de semblar-nos un motiu despectiu, és una paraula que hem fet nostra amb simpatia i estimació.

Segurament, heu sentit diverses versions de la procedència del nom; fins fa poc molta gent encara pensava que venia de les antigues samarretes del club que havien estat grogues, o també de l´aspecte càlid i tropical de "la Manigua", que era com es coneixia la zona de l´Estadi de Sarrià, i com que estava poblada per palmeres hi podien viure periquitos.

Però la procedència més creïble, i aquella que el club considera com a més versemblant, és que el mot de "periquitos" el va treure el gran humorista català Valentí Castanys (1898-1965) mitjançant els acudits que publicava al setmanari humorístic-esportiu "El Xut" (1922-1936); ja que, cap els anys 20, Castanys satiritzava el petit nombre de socis de l´Espanyol representant-los com a "quatre gats negres". Aquests mateixos anys, Pat Sullivan va crear el primer gat antropomòrfic del cine, "Felix the cat", i arriben les seves versions al nostre país cap al 1929 però amb el nom del "gat perico" o "gat periquito", segurament degut a què, amb la introducció del cine sonor, destacava la seva característica d´animal parlant. I és a partir d´aquí, quan els quatre gats habituals - es veu que aquest fenomen no és exclusiu d´aquesta època - dels acudits passen a ser els quatre gats "pericos" o "periquitos".

Durant el 75è aniversari del Club, ja es va fer un logotip on ja hi apareixia un perico - la història dels gats estava quasi oblidada -, i més endavant han anat sorgint diverses versions de pericos, sobretot en els logotips o escuts de diverses penyes; fins que ja fa uns anys, la directiva va decidir, amb gran encert, explotar la imatge simpàtica del periquito creant finalment la mascota oficial del club, en "Pericu".