"El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors." |
|
| link GRUP | |
| La Cábala jueva | |
 |
TEXTES
ANTICS
|
| La Cábala catalana | |
| Baruch Togarmi | Autor de un tratado titulado "Las claves
para la Cábala".
Es este cabalista quien inicia a Abulafia en los misterios del Sefer Yetsirah (el "Libro de la Formación" o de la "Creación"), considerado como el más importante texto cabalístico junto al Zohar y al Bahir |
| Bonastruc | INTRODUCCIÓ AL LLIBRE DEL GÉNESIS |
|
Arnau
de Vilanova
|
http://webs.ono.com/usr026/paisvalenciano/biografiaarnauvilanova.htm |
| Ramón LLull | |
 |
«Non dimitere credere pro credere, sed pro intelligere» |
| deixebles de Ramón LLull | |
|
Cristofor
Colom
|
Al
Zohar Hakadosh, pilar de la Kabala, escrito hace más de 2000 años,
estaba ya registrada la aseveracion de la real forma del planeta tierra
y la gravedad, y con lujo de detalles.
Dice en Zohar, Vaikra daf 10a: "El mundo gira y, a su vez, tiene forma esférica. Sobre él, sus habitantes estan de pie y cabeza abajo. Y todas las criaturas de la Tierra, que viven en distintos puntos de ella, tienen apariencias distintas: en color de piel, rasgos faciales, etc. El sol determina cambios climaticos en cada zona [estaciones], y además alumbra una parte mientras la otra permanece en la oscuridad. Hay lugares iluminados siempre y que no se encontrará en ellos noche sino en períodos de tiempos cortos [los polos]. Porque así está escrito en los Salmos (Tehilim 139) ´Te agradezco por las luminarias y son sorprendentes Tus obras´. Y este secreto es transmitido por la sabiduria de la Torá". De este fragmento del Zohar se desprende algunas ideas considerables: 1. Una tierra esférica. 2. Habitantes en toda la extensión de su territorio. 3. La fuerza de la gravedad. 4. Diferenciación de razas de acuerdo a sus características físicas. 5. Relación entre habitat natural y características físicas. 6. Distinción entre noche y día unitemporales. 7. Sectores en que reina la luz durante gran parte del año incesantemente, o sea, los polos terrestres. Los Sabios de Israel no ignoraban entonces que este modo de pensar era suyo propio y que resultaría extraño a los sabios de las demás naciones; es por eso que al final del párrafo definieron estas consideraciones en calidad de secreto. Además, señalan que el origen de estos conocimientos no es resultado de investigaciones sino de una transmisión bíblica, recibida en el Monte Sinai, por Dios, el creador y arquitecto del planeta y el cosmos y todo lo existente; lo que vemos y lo que nos esta oculto; lo que sabemos y lo que aun no hemos descubiert
|
|
Nostradamus
|
Miquel de Notredame (1503-1566).
Cabalista catalano-provenzal Fill de la jueva conversa Renée de Saint-Remy i del notari català Jaumet de Nostredame. En su niñez gustaba reunirse con sus abuelos, Jean de Saint-Remy y Pierre de Notredame, médicos personales del rey Renat , rei de Provença i Catalunya y de su hijo, el duque de Calabria y Lorena i Lloctinent de Catalunya a l'epoca del regnat del seu pare. El cabalisme català tingué influència sobre Nostradamus. El seu avis eren jueus. La seva obra mes important, Les Profecies, es un llibre dividit en 10 centuries (centenars) de quartetes. |
|
Leonard
Da Vinci
|
Da Vinci i el Mapa Templari |
|
Antoni
Gaudí
|
"La
Sagrada Familia es un temple grec"
BIOGRAFIA: http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/colonia/gaudi02.htm http://www.xtec.es/centres/c5005880/revista/n1/gaudi.htm anecdotes : http://www.bcngrafics.com/gaudi2002/ obres ---> http://www.red2000.com/spain/barcelon/1gaudi.html#sag-fam |
|
Francesc
Pujols
|
L'escriptor,
poeta i filòsof català, Francesc Pujols i Morgades, nasqué
a Barcelona l'11 d'agost de 1882. Era fill d'un procurador dels tribunals
i de mare vilafranquina (una Morgades, de la família del famós
bisbe). Va perdre la fe, a l'edat de set anys, el dia que va prendre la
primera comunió. Obtingut el grau de batxiller, renuncià
als estudis d'enginyeria a què l'empenyia son pare i estudià
filosofia pel seu compte. Començà a fer versos mentre estudiava
el batxillerat. Dos dels seus poemes, Idil·li i Balada de les festes
van obtenir, respectivament, la Flor Natural i el primer accèsit
als Jocs Florals de 1903, celebrats a Barclona amb tota la pompa de l'època.
Aquest doble triomf li valgué l'amistat de Maragall, que era del
jurat, aleshores al cim del seu prestigi.
El 1904 publicà el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, amb un pròleg de Joan Maragall, el qual el presenta com un representant de la seva teoria sobre la "paraula viva". Aquesta publicació acabà de consagrar-lo. I per bé que ell solia dir que, a partir d'aleshores, cessà de fer versos (tot precisant qu no fou ell qui abandonà la poesia, sinó al revés), el cert és que la poesia l'acompanyà sempre, com ho revela tota la seva obra. El 1906, sota el pseudònim d'Augusto de Altozanos publicà una obra insòlita i agosarada: El nuevo Pascual, subtitulat Manual de la Prostitución, la qual li valgué que augmentés qui-sap-lo la seva fama de cínic o, almenys d'extravagant. Aquesta obra, freudiana i surrealista, era escrita en un espanyol traduït directament del català ("aquello que se hace", per exemple) amb el propòsit, segons que deia l'autor, de retornar a la llengua de Cervantes la rescor que havia perdut per obra i desgràcia dels escriptors acadèmics i amanerats del segle XIX. A més a més, descobrí que tots els escriptors catalans que durant el segle XIX escrivien en llengua espanyola van morir tísics. Des del 1908, en què fou designat secretari de l'agrupació Les Arts i els Artistes, es dedicà a la crítica d'art i col·laborà en nombroses publicacions de l'època: "El Poble Català", "Las Noticias", "La Publicidad", "La Revista Nova", "Vell i nou", "Mirador", "Picarol", etc. Entre el 1911 i el 1914 dirigí el setmanari satíric "Papitu". Fou membre de la Junta de Museus de Barcelona i secretari de l'Ateneu Barcelonès. El 1918 publicà el Concepte general de la Ciència catalana, on intentà de provar l'existència d'un corrent filosòfic genuïnament català des de Ramon Llull, de qui es proclamà deixeble tot aspirant a fundar un sistema propi anomenat de primer Hiparxiologia i, més tard, Pantologia. Aquesta obra acaba amb la seva famosa profecia sobre els catalans, segons la qual arribarà un dia que els catalans, pel sol fet de ser-ho, allà on vagin, s'ho trobaran tot pagat. Francesc Pujols qualificà el seu estil literari —gairebé sense punts i amb moltes comes— com estil "orgànic", que no volia dir, evidentment, dictatotial, sinó perquè li rajava com un raig de font, gairebé sense solució de continuïtat i de la mateixa guisa que pensava. D'ací que solia afegir que el seu estil no feia més que seguir el ritme del propi pensament i el comparava, impertèrrit i magnificent, a la música de Wagner i a l'arquitectura de Gaudí L'any 1921 publicà els opuscles L'evolució i els principis immutables, La religió i la moral i un Recull d'articles de crítica artística. Les seves idees consistents a provar científicament els fonaments de la religió, esbossades en articles i conferències, així com en El sistema de Francesc Pujols o Manual d'Hiparxiologia, dictat a Josep Pla, li donaren fama d'haver "inventat" una nova religió. Contribuí a l'intent de crear un teatre líric català i va escriure una tragèdia en tres actes (Medea, 1923) i una versió representable del Llibre de Job (1922) en vers pitarresc. El 1926, ja casat i amb un fill, deixà Barcelona per anar a viure a la seva Torre de les Hores de Martorell i publicà: Història de l'hegemonia catalana en la política espanyola durant el segle XIX (1926), en dos volums, molt contravertida; La visió artística i religiosa de Gaudí (1927), on profetitzà la glòria de l'arquitecte, assaig que fou traduït al francès per Salvador Dalí (Lausana, 1969), Catalunya i el Marroc (1928), La solució Cambó (1931), El pintor Pidelaserra (1934), i Un llibre-estel de Joaquim Casas-Carbó ''El problema peninsular'' (1935). Durant la Guerra d'Espanya, Pujols va veure morir la mare i l'esposa, mentre que el seu fill era mobilitzat i ell restava sol en la solitària Torre de les Hores. A finals de gener del 1939, s'exilià a Prada de Conflent, on s'acollí a l'hospitalitat de Pau Casals. Al cap de sis mesos, es traslladà a Monpeller —"la ciutat de l'alt rei En Jaume", com deia ell mateix—, sota l'empara de l'anomenada Residence des Intellectuels Catalans, organisme d'ajut dependent de la Fundació Ramon Llull constituïda a París amb cabals salvats del naufragi. El socors que rebien els residents era tan precari que Pujols va poder dir que "morien de renda". El 8 de gener de 1942, desmoralitzat per la situació que imperava a França i atenent a les crides que, des de Martorell, li adreçava el seu fill Faust, retornà a Catalunya. Fou "depurat" i, després de passar una mesada a la presó Model de Barcelona, retornà a la Torre de les Hores, on molts dels seus papers i dels seus llibres havien estat cremats per l'exèrcit espanyol d'ocupació. Amb tot, va continuar treballant silenciosament en la seva obra fins que les malalties l'atuïren. En aquesta nova etapa, col·laborà a "Ariel" i "Revista Europa". El filòsof morí a Martorell el 13 de febrer de 1962. Deixà a la Torre de les Hores una gran quantitat de notes pantològiques –és a dir, del sistema que no va poder acabar— i altres treballs. OBRES :
TEXTES : Cinc Citacions del llibres de Francesc Pujols |
|
Carles
M. Espinalt
|
http://www.onas.com/pe/carles_m_espinalt.htm
http://www.cathsoft.com/carmegimenez/Psicoestetica.htm OBRES: http://www.onas.com/pe/obra_escrita.htm CONFERENCIA : http://www.onas.com/pe/conferencia.htm |
|
Alexandre
Deulofeu
|
ALEXANDRE
DEULOFEU (1903-1978)
Va néixer a l´Armentera, però de petit es traslladà amb la seva família a Figueres, on havien obert una farmàcia. Va estudiar Farmàcia i Ciències a la Universitat i en tornar a Figueres fou professor de Ciències i Física i Química a l´institut. Interessat en la política, va participar a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera en la creació de la branca juvenil de la Federació Republicana Socialista de l´Empordà. Fou batlle de la ciutat el 1937 fins que s´incorporà al front. En acabar la guerra es va exiliar a França, on va fer de músic per guanyar-se la vida. El pensament de Deulofeu resultava incòmode per a l'Acadèmia», va dir Puig Vayreda. El temps, però, li ha donat la raó i s'han complert circumstàncies històriques que va preveure - el desmembrament de la URSS o la derrota d'Alemanya a la Segona Guerra Mundial i el seu ressorgiment fins a ser peça clau de l'Europa actual i que va explicar en la seva obra cabdal: La matemàtica de la història. «La història s'ha rendit a Deulofeu, però el país el manté en l'oblit sense cap motiu que ho justifiqui», va dir Gutiérrez. Abans, Pujol el va situar entre els historiadors més destacats del segle XX perquè va ser dels pocs que va «conrear la filosofia de la història». " Tant de bò la
llei de la història arribés a coneixement dels directius
de la política mundial. D´ésser així i d´amotllar-se
a la llei del Creador (pag. 228)». «Anem decididament cap a
la constitució d´una gran federació europea sota l`ègida
alemanya. Millor dit, anem cap a la fase de plenitud de l´Imperi,
durant la qual aquest estendrà la seva hegemonia per sobre l´Europa
mediterrània i occidental. Tornem al que s´ha conegut com
època d´or de l´Imperi de Roma, durant la qual, sota
la direcció paternal, ben intencionada i de ple sentit liberal dels
emperadors romans, Europa visqué una llarga fase de benestar i de
llibertat, amb l´única diferència que, en virtut del
trasllat geogràfic, el centre hegemònic no serà a
Roma sinó a Berlin (pag. 228)"
|
|
Salvador
Dalí
 |
|
|
Salvador
Espriu
 |
"No convé que diguem el nom
/ del qui ens pensa enllà de la nostra por. / Si topem a les palpentes
/ amb aquest estrany cec / i ens sentim mirats / pel blanc esguard del
cec, /on sinó en el buit i en el no-res /fonamentarem la nostra
vida?"
Una persona que treballava en el món de la càbala i sabia, el coneixia aquest món, jo no en sabia res, em va dir “l’Espriu és cabalista”. Però no em va donar més explicacions, no em va dir absolutament res més. I aleshores em va ensenyar un arbre místic, em va dir el que era un arbre i em va dir “tu mateixa, treballa pel teu compte”. Jo em vaig moure a cegues durant dos o tres anys d’una manera obsessiva, només feia que mirar-me aquell arbre, intentava entendre com, vaig buscar bibliografia, vaig llegir llibres, mirava a veure si la gent m’explicava res, però... és un món molt tancat. Ningú... els que de veritat són cabalistes, d’això no en volen parlar mai, eh?, perquè per ells és una cosa molt seriosa i per tant no és cosa d’anar a jugar a l’enigmística així públicament. Per tant, et trobaves parets, portes, és a dir un laberint que no et portava enlloc. I al final, de mica en mica, vaig començar a veure alguna cosa, vaig entendre segurament per la meva formació prèvia estructuralista, doncs que hi havia d’haver alguna estructura allà i de fet doncs la lectura que jo faig de la càbala no és gens mística ni em poso en problemes esotèrics, perquè tot això se m’escapa molt i jo sóc molt escèptica, però sí que hi veig una estructura. I aleshores he utilitzat l’arbre místic com a estructura que es pot aplicar a un text. I com aquest text es pot organitzar. I això sí que quadra perfectament, eh? Potser hi haurà a qui li semblarà que no és veritat, que no pot ser que una persona, un autor, s’hagi dedicat anys i panys a organitzar i a col·locar les peces del seu entramat literari però sí, és així. I un cop hi has entrat, tot funciona sol. Aleshores és molt senzill, fins i tot, molt simple. Una persona molt entesa en aquest tema, em va dir: “La pregunta que tu li has de fer és exactament aquesta: ‘Vostè treballa amb arbres?’” i així ho vaig fer. I l’Espriu es va quedar aturat, va estar un segon sense contestar, es va estar rumiant la resposta i al final em va fer una contestació que no deia ni sí ni no, però que em recomanava que, si més no, me’n desentengués, i em va dir: “Miri, aquest tema és perillós. Millor que no hi entri”. Amb la qual cosa jo vaig estar molt contenta perquè vaig pensar: “Em sembla que has fet diana”. Perquè si realment la càbala no li hagués interessat gens o no la conegués m’hauria dit “No” i ja està. Però després, aleshores, jo em vaig encoratjar i li anava preguntant: “Vostè ha llegit tal llibre?” I m’anava dient que sí, que sí, tots els llibres cabalístics que jo havia buscat i bibliografia, i em va dir que sí, que tots els havia conegut i que de jove els havia llegit tots. Per tant... La seva neta Rosa Maria Delor, al programa "el meu avi", de TV3 |
| Temes relacionats | |
 |
EL TETRAGRAMMATON |
| EL ZODIAC MEDITERRANI | |
| To mera | |
| História de la Religió | |
 |
La
tomba d'Adam
No tots els hebreus son jueus. Iberia=Hebreria Tots els "Cristos" de l'humanitat Els Kazars: l'origen dels jueus askenazis. Cristians Trinitaris contra cristians unitaris, jueus i musulmans. |
| Altres coneixements antics | |
 |
el Temple
|
| Gent que comparteix coneiximents pero és molt perillosa | |
| LOS PROTOCOLOS DE LOS SABIOS DE SION | |
| Els Illuminatti | |
| Links a pagines interesants | |
|
Satoris
 |
La
profecía de Sant Malaquias: «El Papa de la Media Luna»
Les Verges negres, les identitats autóctones, les nacions astrals i les llengues vernacles |
| Crom el nordic | La Stoa |
|
Eva Bosh
|
 |
|
Jordi Benplantat
|
Els
xinesos van descobrir América el 1421 ?
Las cuatro cartas de Fernando Colom a su hermano Diego Colom encontradas recientemente en la Catedral de Santo Domingo (FICCIÓ)
|
|
Jordi Salat
|
articles a histocat |
 |
|
 |
|
