PASIONARIA, la vida de Dolores Ibárruri

Després d'una llarga trajectòria per tota Espanya i part d'Europa, Bambalina titelles arriva a Alboraya amb Pasionaria. Aquesta obra es definida pel seu director com una dansa de la ment per a actors i titelles amb els records de Dolores Ibárruri, la líder comunista nascuda a Euskadi.
Obra plàstica per excel·lència, tambè està marcada per la música de Victor Manuel. La capacitat comunicativa de les imatges i dels objectes, una cuidada posada en escena i una sòlida interpretació són els elements que caracteritcen aquesta obra on els actors-ballarins-manipuladors ens porten al segle passat per a viure, per uns moments, la vida de Pasionaria.

A.C.A

Gemma, com a intèrpret, com va ser la preparació d'aquesta obra?
Fer un espectacle com aquest implica experimentar molt. Hem de tindre molt clar la història com és, que és Pasionaria, i un poc cap a on volem fer el recorregut. Ens hem anat apassionant per la figura de Pasionaria, quan te'n frontes amb un treball així d'un poc d'investigació és important la teua aportació en la història i el fet d'anar coneixent esta dona, llegir algú llibre seu, com el Camino, o biografies sobre ella. Dolores Ibárruri és apassionant i ha estat una dona oblidada com a gran figura política i humana del segle passat.

Què és allò més important de tota la trajectoria de l'obra Pasionaria?
Ja portem un any fent-la, es va estrenar al Gener de l'any passat i varem fer temporada en el Talía i hem anat per llocs del País Valencià, i per Espanya, hem anat a Madrid, Bilbao, Vic, un poc de tourné per les espanyes. Això respecte a l'obra i pel que fa a l'història, alló més important és que és una dona que es capaç de sacrificar tota la seua vida personal per unes creences, o per una causa, perquè ella volia que es fera justícia en coses que considerava que no eren justes. El que més m'agrada de Pasionaria és això, veig que jo realment no sería capaç de portar a cap eixe sacrifici amb eixa entrega.

Cóm es definiría aquesta obra?
Evidentment no és pot dir que siga ni un drama ni una comèdia, crec que hi ha moments en l'obra de tots el registres, tampoc sé si dir-li tragicomèdia, perquè és com massa específic, però crec que és un espectacle que te de tot, vull dir, te moments còmics, te moments més dramàtics i te moments molt plàstics sobretot, a mi allò que em resulta més interessant és que no s'intenta explicar la història d'una manera linial sino que sí que seguix la vida d'aquesta dona però intentant com buscant-li no fer-li una biografía com punt per punt sent massa explícit sino un poc que aquesta dona de l'obra pot ser qualsevol dona de la seua época o de la seua edat.

Heu estat indagant molt en el món de les titelles...
Cristina Andreu és la coreógrafa de l'espectacle i després amb les titelles, per exemple, Cristina i jo, ella és baillarina, i jo sóc actriu, i per tant has d'entrar també com en el codi dels titelles, perquè clar has d'aprendre a controlar tota la part tècnica, vull dir, has de fer creure tots els moviments del titell i a part donar-li com l'ànima, fer-lo moure perquè ens cregam que és com una persona.

Quina ha sigut la resposta del públic?
L'espectacle funciona molt be i també crec que allò que més sorpren és que és un espectacle multidisciplinat on està les titelles, la dança, la música i també la interpretació. La gent es queda amb la cosa d'haver vist una cosa diferent de les obres que s'està fent i que no està acostumat a vore. I sobretot que els espectacles de titelles sempre hi ha la reticència perquè les titelles és relacionen amb els xiquets i llavors quan venen a vore l'espectacle es queden sorpresos perquè no han vist mai un espectacle de titelles per a adults.

Fitxa artística
Jaume Policarpo: guió i producció executiva
Cristina Andreu: Coreografia i intèrpret
Victor Manuel San José: música
David San José: arranjaments
David Durán: intèrpret
Esperanza Giménez: intèrpret
Gemma Miralles: intèrpret
Jorge Picó: director i construcció titelles i escenografia
Pepi Ureña: fotografia
Estudi Paco Bascuñán: disseny gràfic