Llegendes i joglars

Música, barretjada amb diverses tècniques com les titelles, diferents narradors i una gran escenificació varen ser els elements que captivaren tant als més menuts com als grans. Rodamons Teatre rescata una fòrmula que va enxisar a tot el públic present i és que s'han de contar moltes coses...

A.C.A

Per què açò s'ha de contar?
La rondalla que es conta és una rondalla arreplegada al poble de l'Alcúdia i la cançoneta està feta per nosaltres, que ja portem cinc anys contan històries. Allò que volguem és que aquestos contes no se perguen i, doncs hi ha que contar-ho. Dins del nostre camí està el treball de recollir llegendes i històries populars.

Qué són per a vosaltres els joglars?
Són gent que va d'un lloc a un altre contant històries, cantant cançons. El teatre ha de recordar coses i estimular el poble per a que reflexione en temes, un poquet és el que fem, i per supost ens identifiquem molt amb aquesta llavor que cal seguir fent.

En l'obra els instruments adquireixen una gran importància per a narrar l'història, qué significa per a vosaltres la música?
La música per a nosaltres té molta importància perquè quan començaren a treballar este tipus de història, ens adonàrem que el joglar va lligat a lo que sería històricament esta figura. Molts joglars eren identificats per l'instrument que tocaven i no pel seu nom. Si volíem fer un treball seriós havíem d'intentar agafar un instrument, treballar-ho al mateix temps que anàvem arreplegant coses i contant històries. Per a nosaltres la música té una importància vital, utilitzem aquest tipus de instrumentació perquè és la que se treballa per açí per València, com les dolçaines.

La vostra obra és tan sols per al públic infantil?
La nostra idea és que els espectacles siguen per a públic familiar. Aixó és una reivindació també dins del món del joglar, la possibilitat de que n'hi hagen xiquets i grans. En casa quan érem menuts estàvem escoltant als nostres pares, que estàven parlant de coses que no t'enteraves, però tú sí que vas captant històries te n'adonaves de si ton pare reia o si aplaudia i era a través d'ell com rebies les coses.