La documentació que generava la parròquia en uns inicis es guardava a diversos llocs segons l’organisme emissor. Va haver-hi un primer intent d’agrupar-la i emplaçar-la en el coret sobre el Portal de l’Ave Maria on ara anirà l’orgue nou. Els que han visitat l’església a’adonaran que aquell és una ubicació més pròpia per a un instrument musical que no pas per a un arxiu.

Fou Mn. Pau Capdevila qui, conscient d’aquesta realitat, va promoure un estalvi entre la comunitat eclesiàstica perquè s’aconseguís l’any 1763 iniciar la construcció del nou arxiu sobre les capelles de la Sang i dels Desamparats inaugurant-se el dia 23 d’abril de 1764.

Amb la Guerra Civil Espanyola a l’any 1936 l’església va ser objecte d’un incendi que provocà el trasllat d’alguns grups documentals per uns funcionaris de la Generalitat. Altres grups es cremaren i la resta es va salvar sortosament al desplomar-se part del sostre on es situava l’escala d’accés a l’arxiu. Posteriorment els grups documentals traslladats van ser tornats progressivament al seu lloc d’origen.

Ara podem dir que la documentació conservada és força rica i valuosa. El document més antic data de l’any 1180.

Durant els anys de postguerra i primers de la democràcia Mn. Trinitat Prat i Mn. Joan Miralles varen anar ordenant els fons segons els seus criteris, per a ells fonamentats. A ells els hi devem que l’arxiu estigui organitzat topogràficament i tinguem una idea del que hi ha. Posteriorment els arxivers Nuria Mateo, Joan Grimal i Núria Téllez realitzaren el quadre de classificació vigent entre altres actuacions.

L’actual arxivera, Núria Téllez, treballa en la revisió del quadre de classificació i en la realització d’instruments descriptius vàlids pels investigadors que visiten les nostres instal·lacions.