Sa ximbomba ja no sona
ni sona ni sonarà,
perque te la pell de ca
i la canya que no és bona.

Sant Antoni ja ha vengut
amb un ase de qüatre cames,
una dona sensse mames,
L´homo queda ben fotut.

Si vas a tallar canyar,
me duràs una canyeta,
per posar a la ximbombeta,
pels darrers dies sonar.

Aineta tu que estàs
a sa branca des portal
que me fas posar es pardal,
com un mànec de xapeta.

Sa ximbomba sona trista,
ma dona que la sentiu,
això es perquè no teniu,
aiguardent pel ximbombista.

Ai qüant la vaig tenir amb terra
amb mig de dos politxons,
amb so roser dels collons,
li vaig omplir el cul de terra.

La ma dona de la torre
es pa negre li fa mal,
però no ni fan
les coques per Nadal.

Qüant la vaig tenir ajaguda,
que la passava davall,
no n´havia vista cap mai,
que la tingués tan peluda.

En es cap de Formentor,
si fan carabasses blanques,
si tu me mostres ses anques,
jo te mostraré es gorrió.

Ai en aquesta gran rotlada,
n´hi ha una, dues, tres,
n´hi ha una que m´agrada,
però no diré qui es.

Sant Antoni es un sant,
qui te un doble li dóna,
perquè mos gusrdi l´animal
tant si es de pell com de ploma.

Aquest jove te tossina,
o mal d´enamorament,
sabeu de que té talent?
d´empassar-se una fradina.

San Antoni de Viana
n´es a 17 de gener.
Venturós l´homo que te
la dona que no l´engana.

L´hi tocava, l´hi tocava
i sa mare se´n temé,
la jove per quedar bé,
calava es cap i becava.

¿Què son aquestes muntanyes
que dus davall es gipó?
oh! Jesús, que ets de collo!
¿que no veus que son ses mames?

La poma de la padrina
no li pot pervenir mal,
perquè ha esquinçat es pardal
de set soldats de marina.

Jo ting un fabiolet
que té un forat i no sona,
però en sentir olor de dona
s´aixeca i se posa dret.

Vaig anar a n´es cirerer
i vaig trobar na Coloma;
¡redecristo, quina poma!
pareixia un semente.

A devora un ametller
i a l´ombra d´una prunera
una famella en va fer
la pell de sa fava enrera.

Un General qui va a la guerra
sap manar un cavall bo;
s´al·lotame té sa flor
com una boca de gerra.

Es rector de Sant Marçal
va fer una fantasia:
Se va esqueixar sa camisa
amb sa punta des pardal.

Tenc uns ous com dos ribells
i un pardal tant mal de tòrcer,
que encara tendría força
per qüaranta foradells.

¿Saps què vol una fadrina
del seu enamorat?
que tingui es tronxo gruixat
i que pas d´un pam de mida.

En el cel hi ha sa lluna
amb revoltada d´estels;
Sa meva al·lota en té una
amb revoltada de pèls.

Qüant la vaig tenir ajaguda
amb so cap a s´escaló,
tenia es botifarró,
que no tenia cap rua.

Per un pic que m´ho va fer
se penssava ver-me morta.
Jo tenc sa poma més forta
que s´encruia d´un ferrer.

La teva poma, Moreneta
diuen que no té capoll,
només un foradinoll
per posar-li la xueta.

Hortolana, hortolana,
quines pomes tens a s´hort?
Totes son de cuiro fort,
manco sa teva, que es blana.

Sa poma d´aquesta al·lota
ha d´esser un beneïr,
amb so pardal d´un fradí
que tingui bona cabota.

Mu mare qüant me va fer,
se va espenyar sa viola,
i mon pare amb sa pistola
la hi va posar bé.

En vaig barrinar una en terra
devora dos garbaons,
i amb so tu-tup dels collons
li vaig omplir es cul de terra.

No havia sentit a dir mai
d´un poble com és Moscari,
que tenien un vicari
que caponàs com un gall.

A Campanet varen treure
un capellà per dolent,
perquè volia aiguardent,
tabac, i dones per jeure.

Es rector de s´Arracó
no vol dir missa primera,
perquè té més barrinera,
que un gall de possessió.

Jo, sempre li pec amb sa mà plena
i sa mà plana a sa flor.
Qui no boixa, la se remena;
així mateix ho troba bo.

Fradins, si teniu favera,
doneu-vos call a sa mà;
no vos vulgueu exposar
per una mala quimera.

Un Frare el se remenava
a davall un Salomó,
li va caure un creamó
damunt es cap de sa fava.
¡Remil llamps que empolssegava!
era un gust es veurel-ló.
dones, pagau un vello
per veure-li sa cremada.

Ses putes de Son Fonoll
la tenen com un garbell;
passegen un foradell
que hi poden posar un genoll.

Una al·lota amb un bastó
se punyia es maripapo
i el se va posar tan guapo
que el s´inflà com un tambor.

l´Amor és com una bava
que es fa en es pulmons
davalla pels ronyons
s´en revoltilla pels collons
i surt pel cap de sa fava.

A davall un cirerer,
boxàvem amb na Françina
ens hi va trobar la padrina
amb un tronc de lledoner.

Ses al·lotes de Bunyola
qüant s´en van a confessar,
diuen al capellà:
No vull jeure tota sola.

Una berganta de Sóller,
amb deia:" Ala venga Tomeu,
que si has de fer el gust meu,
mal me rebentis la poma.

Un homo que no té dona,
sempre està mal arreglat,
qüant té es frare preparat
llavors li falta sa trona.

Creieu-me que ses putas
son les calmitats més grosses;
per això vos a consell,
que no aneu a ca ses putas,
perquè totes son mes brutes
que una barra de femer.

"A la mujer la comparo
a lo mismo de una gallina,
que, cuando se marcha el gallo,
el pollo se le arrima."

Sa senyora jeu en terra
i es senyor damunt es llit
qüan arriba sa mitjanit
juguen a serra-mamerra.

Sa meva al·lota ma dit,
que du la flor reservada;
jo, amb la llengua de la espasa,
li truc i li guany s´envit.

Just ara he vist un nigul
que va cap a Barcelona
voldria tenir sa poma
amb sos colons dins es cul.

Qüant la vaig tenir ajaguda,
que la passava davall,
no envia vista cap mai,
que la tingués tan peluda.

Tu tens un vestit de tul
enrevoltadet de randa
dona que té pèl pes cul,
sa mare no la comanda.

l´Amo de Son Bonifà
enmig de la plaça seia,
tothom que passava deia:
"Bons collons porteu germà."

Qüan es pardal hi té bava
no tinguis llàstima d´ell
eixampla es foradell
i arrebossa-li sa pell
de sa punta de sa fava.

Oh cara de ningú
t´ho dic davant la rotlada,
si tenc sa poma xapada,
no la m´has xapada tu.

Sant Antoni gloriós,
anomenat de Viana,
envieu-me un jovenet
que vengui de bona gana.

La meva dona qüant jeu,
té el cap a la capçalera,
i amb pegar-li la juguera,
engronça el dit gros del peu.

Maldament sigui pagès,
que tingui bestiar seu;
jo vos promet, Sant Antoni,
dar-vos cada any un porcell.

La meva dona primera,
tot m´ho deixava passar,
aquesta es com un ca,
que en tenir malícia
fa més de un pam de sabonera.

Sant Antoni gloriós
avui és sa vostra diada,
protegiu-me s´estimada
que jo jo faria per vos.

Els ferrers fan les arades
i els fusters fan els mantins
i les dones fan els nins
a força de perdiuades.

Oh, gloriós Sant Antoni,
oh, gloriós Sant Marçal!
jo em penssava menjar figues
sense tenir figueral.

A disset és Sant Antoni
i a vins Sant Sebastià;
qui bones obres farà
no tindrà por del Dimoni.

Sant Antoni i el Dimoni
anaren a cercar crancs
Sant Antoni en camiseta
el dimoni en calçons blancs.

Jesús amat Sant Antoni
quines banyes té aquest bou.
Ses dones des Carrer Nou
són mes lletges que el Dimoni.

Sant Antoni ha vengut
amb un ase de qüatre cames
mos ha duit ses ensaïmades
i una botella de suc.

Sant Antoni i el Dimoni
anaren a Santanyí
veren tanta cerimònia
que varen tornar cap aqui.

Sant Anotni ja s´acosta
ja començam a conrear.
Ses dones de dins Artà
Saben fer pans sensse crosta.

Sant Antoni gloriós
que curau es mal de ventre
en es meu carrer n´hi ha
de dones que en tenen sempre.

Per Sant Antoni fan bulla,
sonen corns i picarols,
mengen coques i bunyols
i sobrassada i xuia.

"Sant Antoni i el Dimoni
varen fer un gran fogueró
per torrar-hi sobrassada
i també botifarró."

Sant Anoni va a matines
per darrera el campanar
i entre ell i s´escolà
fan giscar totes les nines.

El Dimoni es a l´infern
a dins l´infern a les fosques
i qüant no té res que fer
amb so pardal mata ses mosques.

Sant Antoni va a n´es bingo,
i tant s´entussiasmà,
que fins i tot hi va jugar
un bocí de pelleringo.

Sant Antoni beneïu
aquesta moixa virada
teniu-la ben resguardada
per ses rates de s´estiu.

Sant Antoni diu a sa mare
fes-me les butxaques grans
que hi cabin set o vuit pans
i sis o set sobrassades.

Sant Antoni va a n´es port
a mirar les estrangeres
s´ha posat unes ulleres
perquè diu que fa es sol fort.

Sant Antoni gloriós
vos que sou un sant sabut
donau-mos força i salut,
i doblers per gastar-los.

Sant Antoni té un xalet
a sa vorera de la mar,
i ara li faran tomar,
mirau si du mala llet.

Jovenet, si vas per món
t´hauràs de rompre sa testa.
Qüantes n´hi ha que fan festa
per les verges i no ho són.

Sant Antoni no té ous,
però vol fer una truita,
està fart de menjar,
espàrecs i caragols.

Sa festa de Sant Antoni,
és una festa alegreta,
ses joves de sa plaçeta
van mes fortes que el Dimoni.

Sant Antoni i el Dimoni,
anaren a comprar tabac,
deixaren la tenda neta
i el posaren dins el sac.

Es meu estimat penssava
que en fer-ho amb faria mal,
i jo som d´un natural
que com més va més m´agrada.

Sant Antoni torra pà
a damunt ses esgrelles,
se mirava ses famelles,
i se va cremar la mà.

A darrera una paret
vaig sentir lladrà un ca,
i va ser una beata
que forçava un capellà.

Només a tu i dues coses,
t´estim amb tot el meu cor,
a tu, pomer de mil roses,
Sant Antoni i Son Ferriol.

Un capellà com un fus
prim com una teranyina,
barrinava amb una fradina
i passava molt de gust.

Sant Antoni va anar a fira,
amb so carro ple de moc,
no el va poder vendre tot
perquè tothom en tenia.

So agafava amb paciència
li feie d´agonellat,
i es temps que feie es pecat
ja feie sa penitencia.

Vos teniu una fonteta
enrevoltadeta de joncs,
ets aucells que hi van a beure
hi beuen de genollons.

Una beata a les fosques
feie oració a Sant Telm,
i se tapava es Betlem
perquè no li entrassin mosques.

Remil i una punyeta!
va dir madò Galindó,
qüant va sentir es gorrió
per devora la castanyeta.

En es costat d´una mata
vaig sentir cantar un puput,
i va ser una beata
que forçava un geperut.

Estimat meu, dues eines
son males de manejar,
i tu dues en vols barrinar
i amb una te veus en feines.

Me cag en so puta frare
que no jeu en es convent,
es nin petit que jo tenc
qüant el veu li diu mon pare.

Duc tanta calentor,
vaig més fort que una geneta,
qüant veig qüalque femelleta,
no m´atura ni es rector.

Molta pipa, molta pipa,
però no saps barrinar.
Ses dones de la vila,
ja no saben on anar.

Jo voldría ser un mosquit,
per entrar dins sa cambreta,
per veure na Llucieta
com es colga dins es llit.