Miquel Capellá "Coronel"
Jo tenc un lloquet petit
D'unes dues quarterades
I es que me les té arrendades
De cada any ha refegit
Emperò s'ha succeït
Lo que passa de vegades
Que en haver-se menjat ses tallades
Fa peresa pagar es frit.

Ja no tenc tanta rencor
Com tenia l'any passat
Per això ja som acabat
Parlar-te més des carbó
Però he volgut dir-t'ho
Perquè no t'hagis pensat
Per quinto haver-me tirat
Sense jo conèixer-ho.

Mestre Miquel Coronell
És un homo ja d'edat
No se posa amb so veïnat
Ni tampoc està obligat
Que es veïnat se posi amb ell.
I si es viatge va es bordell
Deixau s'essenci per ell,
No visqueu incomodat.

Jo cridava i feia espants
I ningú me responia
I vaig prendre sa fesomia
Dels que em feien jocs de mans

Xesc, ja escriuràs un poc
Si hi penses qualque vegada,
I mos diràs si has trobada
Una cadira o bon lloc,
I si per sortir des foc
Has pegat dins sa flamada.


1