Memòria a en Pau Ferrer

Prende es temps així com ve
no mos queda més camí
es que neix ha de morir
sabem que per llei mos ve
Dia 12 de febrer
a les 10 del matí
en Marçal ja em va dir
ja s´ha mort en Pau Ferrer.
A n´en Pau li tenc un deure
sense res de manllevat
lo molt que em 'gues agradat
de viu es poder-lo veure
i va ser un glop mal de beure
un glop amarg i salat
i quan el vaig veure allargat
que era mort, llavor ho vaig creure.

Feia molts d´anys que el coneixia
I era un amic molt bo
mos ha fuita aquella flor
que des rosers se destria
i tenia sabiduria
tres pics més que no en tenc jo
i és perquè dins es seu cor
molta bondat hi havia.

Si del cel vares mirar
es teu acompanyament
degueres quedar content
amb sa gent que desfilà
Si haguessis pogut conversar
tu haguessis estat diguent
fins es darrer amic que tenc
per jo se va molestar.

Dins es poble portolà
sa veu den Pau molt ressona
lo que és cert i sa consona
que sa gent l´aprecià
I jo només vull comanar
a nes dos fills seus i sa dona
que ha fuita una cosa bona
i per ell molt pogueu pregar.

Cosa que no m´esperava
ni estava entresentit
que te trobassis ferit
de sa mort que et rodejava
sempre seguit bromejava
era un homo divertit
I sé que he perdut un amic
des que més apreciava.

Dins tot Mallorca en redó
es teu nom s´hi ha escampat
tu ets com un bon sembrat
sembrat de bona llavor
i mos has deixat un dolor
un dolor encarnissat
perquè eres molt educat
i llavor molt bon glosador.

Som a nes moments darrers
i se va acurssant es cos
podem esser corredors
emperò es córrer és per demés
són antics aquests papers
i no podem canviar-los
Pau Ferrer te dic adiós
ja no mos vorem mai més.

Dins sa meva cervellera
mai m´he aturat de pensar
que davant hem de mirar
mai hem de mirar darrere
un mor a sa carretera
i s´altre mor a camí pla
i es moment menos pensat
la mort a tots mos espera.

Es poble va quedar bé
és de dir-ho, jo no gos
perquè em pens que jo no el pos
a s´altura que tengué
pareixies un roser
un roser d´allò tan gros
corones i rams de flors
un caramull ne tengué.

Eres glosador molt bo
alegre i divertit
t´ho dic amb un bon sentit
i també amb tot es bon cor
mos ha fuita aquella flor
d´aquell roser tan florit
i es teu nom quedarà escrit
emperò escrit amb lletres d´or.

Tu estàs dins la santa glòri'
i al cel tots s'hi senten bé
i que t´alabin, ja ho sé
per tu és una victòri'
i te fa aquesta memòri'
aquell glosador pobler
perquè vull que en Pau Ferrer
molts d´anys quedi a sa històri'.

Jo crec que si del cel me mires
veus que faç lo que he de fer
i si sa feina no me surt bé
jo crec que m´ajudaries
no m´agrada dir mentides
dir mentides, jo no en sé
vull que tenguis, Pau Ferrer
un record fet d´en Socies.

Pau, ara faig acabar
jo te don sa despedida
lo que jo desitjaria
en el cel pugues descansar
i quan la mort per jo vendrà
que per tots arribarà un dia
estoja'm una cadira
devora tu vull estar.

En Socies

--------------------------------------------------------------------------------
Recordant al bon amic Pau Ferrer
A principis de febrer,
un Glosador es despedia
perquè a l´altre món partia
ja que Déu així ho volgué
de cridar en Pau Ferrer
a devora Ell ja el volia.

A dins sa primera quinzena
de febrer va succeir
dia dotze es dematí
s´anà diguent amb veu plena
en Pau Ferrer ja no alena,
ara acaba de morir.

Pòrtol es posà de dol
en què ja fos esperada,
sa mort que a ningú agrada,
però ve quan ella vol
no l´afecta es desconsol
de sa família estimada.

segueix a d'alt
sempre vigila traïdora
on ha de pegar es bot,
a posta passa de tot
és molt bona segadora
amb sa falç tot ho devora
sega i no deixa cap brot.
És qu´és tan desagraïda
que disfruta amb so fer mal
amb sa falç és criminal
quan vol mos talla sa vida
sabem tots que no és mentida
que´s seu lema és ben mortal.

Haguent dit ja tot això
que fa mal i no perdona,
parlem d´aquesta persona
tan ben volguda per jo
i vos ho dic de bon cor
que´s mereix una corona.

Un Glosador de primera
sempre va ser en Pau Ferrer,
avui el recordaré,
quan li pegava sa glosera
mai per mai quedà darrere
les feia de lo més bé.

Li sortien ben rimades
quan glosava de picat
un homo espavilat
que en paraules mesurades
les donava espinzellades
a s´hora d´entrar en combat.

No hi pensava gens ni mica
te contestava al moment
glosant era molt valent
amb s´expressió molt rica
tothom deia: com replica!,
aquest Portolà excel·lent.

Tenia molt bona veu
per poder cantar ses gloses,
també moltes altres coses
sabia fer com sabeu
tot per tot ho duia arreu
davant no hi volia noses.

En tot va ser, en Pau Ferrer
mestre de mans refinades.
¡Què de parets ben forrades!
De filigranes va fer,
i és qu´un bon picapedrer
no´s troba moltes vegades.

Ses seves mans adormides
mai les vares contemplar
a ses feines procurà
deixar-les ben enllestides
en feia de totes mides
qu´eren dignes d´alabar.

Va ser un bon menestral
sa seva feina perdura
també dins sa cultura
sempre va fer de puntal,
glosant era ideal
fent-ne de tota mesura.

Glosador per excel·lència
hàbil i agosarat
amb ses gloses de picat
Ell tenia experiència
i glosava amb freqüència
sense dir cap desbarat.

Sa glosa molt bé teixia
sense cap dificultat
pacífic i reposat
es seu ritme Ell seguia
contestant fora mania
si l´havien provocat.

Amb sa llengo Mallorquina
gosava de bona veu
cantava pertot arreu,
i amb tonada Menorquina
de sa terra Marratxina
se sentia es seu hereu.

Ell va ser des promotors
de sa primera trobada
que es va fer encertada
com sabeu, de glosadors
un acte per Ell gelós
d´haver-la organitzada.

I és que, uns quants Portolans
varen pensar en tal cosa
s´estava abolint sa glosa,
mos fugia de ses mans,
i Ells pensaren que això
mai per mai havia fet nosa.

Ja ben entusiasmats
feren feina de seguida
sa glosa estava dormida
i tots ben reviscolats
ulls vius i ben espolsats
a n´es glosar daren vida.

Es feren moltes glosades
a partir d´aquell moment,
Pòrtol va ser molt valent
organitzant ses trobades
no feren feina de bades
de cada any va anar creixent.

Se va prendre per costum
fer trobades de primera
glosadors llarga filera
picant com es foc i fum
així ressorgí a la llum,
tothom tenia glosera.

Rebrota, encara segueix
bons amics que m´escolatu
faig recordança a n´en Pau
perquè trob que bé ho mereix
casi vera no pareix
si un poquet amb ell pensau.

Sa darrera te diré
per tu va sa despedida,
has passat a millor vida
i disfruta Pau Ferrer,
per noltros resa també
quan mos toqui sa partida.

De veres, va sa darrera
que ja descansis en Pau
a dalt en aquest Cel Blau
que a tots noltros mos espera,
fet ben amic de Sant Pere
i junts guardau-mos sa clau.

Antoni Ginard i Cantó, Butler
Artà Febrer de 2000