La ciutat de Sagunt és coneguda i anomenada en els textos clàssics en relació amb els esdeveniments que se succeïxen en la Segona Guerra Púnica. La població iber-edetana de "ARSE" amb el temps va donar lloc a la hispano-romana de "SAGUNTUM"; va estar instal·lada a la cima del Turó del Castell i en una part de la seua vessant en una posició estratègica, amb el domini de l’encreaument de camins: la via de la costa, que recorre el litoral de Nord a Sud, i la via natural que penetra cap a l’interior, seguint la vall del riu Palancia.

La població d’ "ARSE" va ser destruïda com a conseqüència de l’assetjament a què va ser sotmesa per Anníbal en el 219 a.C., romanitzant-se prompte amb el segon nom. L’encunyació de monedes amb ambdós noms és un clar exponent d’este procés. L’inici de l’Imperi suposa per a Sagunt la plena romanització, passant a convertir-se en "municipium", i cobrant impuls l’activitat edilicia.

La ciutat en època d’August s’urbanitza en terrasses organitzades, incloent el riu travessat per un pont que constituïx l’eix nord-sud de tota la disposició constructiva. Des d’allí s’entra en un espai urbà pròpiament dit. A un nivell superior es disposa la plataforma presidida pel teatre, que servix de frontissa per a orientar la visió cap al fòrum municipal que seguix el disseny de places tancades per pòrtics, amb una funció política, social i religiosa. D’esta manera l’efecte monumental queda articulat en distintes altures, visibles des de la perspectiva de l’arribada a la ciutat des del Nord per la Via Augusta.

La construcció del circ, en la part baixa de la ciutat, del que es conserva en l’actualitat la Porta Meridional, datat a mitjan del segle II, trenca l’esquema urbanístic del s. I. En este sentit, les recents troballes arqueològiques del Camp de Futbol del Romeu (on s’han trobat dos "domus" baix-imperials), aporten dades per al coneixement de l’organització urbana ben definida amb la presència de carrers pavimentats. La pervivència de les transaccions comercials al port romà del "Grau Vell", tres km. al Sud-est de la ciutat, amb nivells arqueològics que abracen des del s. V a.C. fins al V de la nostra era, indiquen el pols urbà de la ciutat. El nucli portuari seguix mantenint una activitat comercial ininterrompuda amb tot l’Imperi, com ho testifiquen tant l’estudi de les estructures arquitectòniques com la numismàtica i la ceràmica romana.

Sagunt no és seu de cap Bisbat en la baixa Romanitat i únicament unes emissions monetàries visigodes de Gundamar i Sisebut recorden el paper econòmic que va poder jugar Sagunt en la Baixa Edat Mitjana. Símptoma de la seua decadència va ser la pèrdua del seu nom i la nova denominació de "MORVEDRE" (muri veteres), que al·ludix a l’existència de vells edificis.

En època medieval el centre edilici, comercial i religiós com a evolució de l’antic Fòrum se situa a la Plaça Major, en torn a la qual es desenrotlla la ciutat. Com en l’antiguitat, el Castell va jugar un paper decisiu en el control de la gran via costera (antiga Via Augusta), que connexionava tot el Sharq-Al-Andalus, i la ciutat viu el ritme dels esdeveniments que succeïxen a la capital de la Taifa, València.

A partir de la conquista cristiana portada a cap per Jaume I en el s. XIII s’inicia la construcció de les noves esglésies, Sant Salvador i més tard Santa Maria sobre la Mesquita Major, incrementant-se la repoblació cristiana de la ciutat, al mateix temps que es reduïxen els ravals islàmics. Al mateix temps, en la part alta de la ciutat la jueria tanca el seu recinte. Durant tota l’Edat Mitjana conviuen a Sagunt cristians, àrabs i jueus fins a l’expulsió d’estos últims en 1492 i dels moriscos a mitjan del s. XVII.

Amb el discórrer de la Baixa Edat Mitjana va participar activament en tots els grans conflictes històrics i posteriorment va estar involucrada en el moviment de les Germanies, la Guerra de Successió i la de la Independència en el s. XIX, que van anar deixant la seua empremta en la configuració del Castell, focus d’on part la història de la ciutat i emblema actual de la mateixa.