+ Imatges sobre tectònica de plaques
Esquema d'un fons de l'Oceà Atlàntic on podem distingir les plataformes continentals, els talussos de fort pendent, les planeures abissals amb muntanyes submarines i les dorsals al centre . Fixeu-vos en l'activitat volcànica a nivell de la dorsal, de les muntanyes submarines de la dreta i una zona de subducció situada a l'esquerra de la imatge
Tipus de moviments entre plaques i fenòmens associats
EDAT DE LES ROQUES DELS FONS OCEÀNIC: Els colors rojos indiquen roques molt recents, mentre que el blau obscur representa les roques oceàniques més antigues (al voltant de 180 ma)
Altra prova que demostra l'expansió del fons oceànic és el grossor dels sediments. aquests són molt escassos a nivell de la dorsal, ja que aquesta, no solament està allunyada de la font dels sediments (meteorització dels continents) sino que estaformada per roques molt joves que no han tingut temps de ser tapades pels sediments. A mesura que ens allunyem de la dorsal i augmenta l'edat d'aquestes, el grossor dels sediments també augmenta
Fotografia a gran detall del fons de l'Oceà Pacífic, on podem destacar l'existencia d'una dorsal en la zona baixa de la foto. la presència de nombroses fosses, paral·leles a arcs d'illes volcànics i una gran quantitat de volcans submarins, alguns dels quals són tan actius que creixen i formen illes
Les ones sísmiques i l'estudi de l'interior terrestre
l'any passat estudiarem la importància de les ones sísmiques per poder realitzar un estudi indirecte sobre l'estructura de l'interior terrestre. Ja sabem que les ones sísmiques S no poden travessar medis fluïds i que la velocitat i la trajectòria de les ones sísmiques depenen dels materials que travessen. En deterninades zones, anomenades discontinuïtats sísmiques trobem una variació sobtada en la velocitat o la trajectòria de les ones Sísmiques que ens permeten pensar en l'existències d'una estructura de l'interior de la terra formada per capes concèntriques: escorça, mantell i nucli. aquest model, establert a principis del segle XX ha hagut de ser adaptat arran de les evidències del dinamisme terrestre estudiat en la segona meitat del segle XX (Teoria de la tectònica de plaques) Les figures que tens a continuació ens indiquen el comportament en la trajectòria de les ones sísmiques quan travessen l'interior terrestre.
