COMENTARIS A L'ESTUDI

Començarem mostrant dues classificacions parcials; dones i animals:

Dels 264 personatges que han sortit a l’estudi, és clar que hi ha una majoria d’homes, concretament un 92,42 %, per això veig força interessant observar aquestes dues classificacions.

A la llista de dones la victòria és clara per a Bianca Castafiore, el rossinyol milanès, amb més de dues-centes vinyetes d’avantatge sobre l’Irma, la seva assistenta, brillant segon lloc. Com a personatge entranyable no ens podem oblidar de la Sra. Passerell, la portera de l’immoble número 26 del carrer Llaurador, on vivia en Tintín fins que s’instal.la amb Haddock, Tornassol i Néstor al Castell del Molí a Molins de Dalt. Cal pensar que sense aquest canvi de domicili hauríem gaudit de més vinyetes amb la Sra. Passerell.

A la llista d’animals el guanyador no podia ser un altre que Milú, amb un amplíssim avantatge. Hi predominen els gossos, cinc, per damunt d’un tigre, un lloro, un goril.la i un home de les neus, el Yeti, que m’ha fet dubtar molt si posar-lo en aquesta classificació, ja que com diu en Xang a la darrera pàgina del Tintín al Tíbet, potser es tracta d’un ésser humà.

Una anècdota curiosa és que hi surten dues gosses, a Tintín a Amèrica i a El secret de l’Unicorn, i ambdues es diuen Mirza, pot ser una broma d’Hergé o bé del traductor Joaquim Ventalló.

Passem a analitzar la classificació general. Aquí es poden establir diverses categories en funció del total del número de vinyetes obtingut.

En primer lloc analitzarem els “upper 1000”, més de mil vinyetes. Aquí només hi trobem sis personatges, els sis més coneguts. Tintín guanya de llarg amb poc més de deu mil vinyetes, el seu percentatge de participació per àlbum va d’un 73,34 % a Tintín al Congo a un 40,40 % a Tintín i els Pícaros, però això només vol dir que la seva participació minva segons augmenta la de notables secundaris. En nombre de vinyetes, però, el seu punt màxim és de 558 a L’Estel Misteriós.

En segon lloc, i pispat al Milú en un interessantíssim esprint en els darrers àlbums, hi trobem el Capità Haddock. Apareix al vuitè àlbum i no para de pujar la seva participació amb l’excepció de Al país de l’or negre que baixa al 7,44 %. Això s’explica perquè aquest àlbum es va començar a dibuixar anys abans, quan bufaven vents de guerra. La guerra el va aturar, Hergé va encetar nous temes i no el va continuar fins anys més tard afegint-hi el personatge del capità a les darreres pàgines. Haddock fins i tot es permet el luxe de guanyar Tintín a El Tresor de Rackham el Roig, Objectiu: La lluna, L’Afer Tornassol, Stoc de Coc, Les joies de la Castafiore i Tintín i els Pícaros, i hi ha quasi un empat a Tintín al Tíbet. El seu màxim percentatge és del 68,92 % a El Tresor de Rackham el Roig, un tema mariner i d’homenatge al seu avantpassat.

Al tercer lloc del podi hi ha en Milú, juntament amb Tintín són els únics que surten als 22 àlbums. La seva participació va minvant pel mateix motiu que la del seu amo, d’un 60,99 % a Tintín al Congo a un 11,79 % a Tintín i els Pícaros (curiosament els mateixos àlbums que en Tintín). Cal destacar una important participació d’un 44,20 % (i 343 vinyetes) a L’Illa Negra on hi té un particular duel amb Ranko el goril.la.

Ja fora del podi, en quart lloc, hi ha el professor Tornassol. La seva trajectòria es pot considerar paral.lela a la del capità Haddock, apareix a l’onzè àlbum i no para de sortir amb l’excepció de Al pais de l’or negre pels motius ja explicats. De totes maneres la seva participació no és ascendent com la del capità sinó que depèn de l’argument de l’àlbum. Té les màximes fites a El Tresor de Rackham el Roig (31,22 %), Objectiu: La lluna (32,85 %) i Hem caminat damunt la lluna (23,83%), àlbums on és clarament protagonista. Per contra a àlbums on l’aventura la justifica ell, El temple del Sol i L’ Afer Tornassol, la participació és només de 4,40 % i 6,73 %, respectivament.

En els darrers llocs dels “upper 1000” hi ha els Dupond/t. Cinquè Dupont i sisè Dupond amb 1184 i 1153 vinyetes respectivament. Després de Tintín i Milú són els que apareixen en més àlbums, dinou, només no surten a  Tintín a Amèrica, Tintín al Tibet i Vol 714 a Sidney. Cal pensar, però, que les seves participacions testimonials amb una sola vinyeta a Tintín al Congo i a L’Estel misteriós es deguda a un detall d’Hergé vers els policies. Les seves participacions estrella són a El tresor de Rackham el Roig amb 19,58 % i 19,44 % i a Al país de l’or negre amb 17,70 % i 16,57 % , sempre a favor de Dupont. Cal no oblidar la magnífica aventura al desert amb el Jeep en aquest darrer. La diferència més gran entre ells és a El secret de l’unicorn amb 24 vinyetes a favor de Dupont.

En segon lloc analitzarem els “upper 100”, més de cent vinyetes. Aquí hi ha dinou personatges. La victoria és per a Bianca Castafiore, setè lloc de la general i com ja hem dit, primera dona classificada, amb 265 vinyetes i set participacions. L’aparició a Les joies de la Castafiore amb 211 vinyetes (un 26,34 %) li dóna sens dubte la victòria.

Al vuitè lloc hi ha l’enginyer Wolff amb la seva bàsica participació als dos àlbums sobre el tema lunar, Objectiu: La lluna i  Hem caminat damunt la lluna, amb 145 i 110 vinyetes respectivament. Al novè hi trobem el general Alcazar, sens dubte gràcies al 20,53 % de vinyetes a Tintín i els Pícaros. I al desè l’antipàtic Lazlo Carreidas, el secundari amb més participació en un sol àlbum, 258 vinyetes, un 30,01 % a Vol 714 a Sidney.

Tirant cap avall, en onzè lloc, hi ha el Doctor Müller, el primer “dolent” classificat, amb tres participacions i un 13,87 % a Al país de l’or negre, el seu punt màxim. Al dotzè hi ha el fidel Néstor, el secundari amb més participacions, nou, molt ben repartides en general però amb dues de testimonials d’una vinyeta, a El tresor de Rackham el Roig i a Al pais de l’or negre. Als llocs tretzè i catorzè hi ha gairebé un empat entre dos clàssics “dolents”, Robert Rastapopulos i Allan Thompson amb 200 i 199 vinyetes respectivament. La vinyeta que dóna avantatge a Rastapopoulos és a Tintín a Amèrica, on surt dibuixat a la pàgina 57, vinyeta 5, on ni tan sols Hergé sabia que aquell gàngster seria el famós personatge, geni del mal, segons reconeix ell mateix a Vol 714 a Sidney, pàgina 31, vinyeta 4. És en aquest darrer  àlbum on té la seva millor participació amb 137 vinyetes. Allan,  passa de les 80 en aquest mateix àlbum i a El cranc de les pinces d’or.

Al lloc quinzè hi ha Zorrino, segona millor participació en un sol àlbum, 185 vinyetes a El temple del Sol. Segueixen l’enginyer Bàxter, cas paral.lel al de Wolff i el xerpa Tharkey, 153 vinyetes a Tintín al Tibet. Els lladres, criminals i desertors Ramón Barea i Alonso Pérez amb més del 16 % de vinyetes a L’orella escapçada, ocupen les places divuitena i dinovena, respectivament. Al final de l’àlbum, negats, uns dimoniets se’ls enduen cap a l’infern.

Al vintè lloc hi ha Xang, l’amic de Tintín, amb dues importants participacions a El Lotus Blau i  a Tintín al Tibet, on és l’ànima de la sensacional aventura blanca. El segueix l’astrònom Calix amb 134 vinyetes a L’estel misteriós; després hi ha un empat a 122 vinyetes i dues participacions cadascú, entre l’Emir Ben Kalish i el pilot estonià Szut, que precisament coincideixen a Stoc de Coc. Al seu darrera hi ve l’agent secret japonès Mitsuhirato amb 115 vinyetes a El Lotus Blau, i tancant els “upper 100”, al lloc vint-i-cinquè, Serafí Llantió. Aquest agent d’Assegurances mereix comentari a part, ja que té cinc aparicions en els darrers sis àlbums, només falla a Tintín al Tibet, el que demostra com va agradar el personatge tant a Hergé com als lectors. És memorable la seva actuació a L’afer Tornassol, on treu de polleguera tant al capità Haddock com al lector. El seu oncle Bartomeu mereixeria sortir a la llista però no hi és dibuixat, només hi és anomenat.

A partir d’aquí no comentaré tots els personatges, n’hi ha més de dos-cents, però si que em pararé en aquells més significatius en el conjunt de l’obra, més entranyables per a mi, o en aquells detalls que consideri prou interessants per comentar.

Començarem per els “upper 50”, més de 50 vinyetes. Aquí hi tenim 36 personatges encapçalats pel terrible Abdallah (qui no ha volgut donar-li un bon clatellot alguna vegada), amb 99 vinyetes i dues aparicions a Al país de l’or negre i a Stoc de Coc. El segueixen el coronel Álvarez, l’entranyable egiptòleg Filemó Sicló i els dolents dels primers àlbums Tom (Tintín al Congo) i el gàngster Bobby Smiles (Tintín a Amèrica) per arribar al gran i fracassat conspirador Boris Jorgen amb tres aparicions, a El ceptre d’Ottokar i als dos àlbums lunars. Després hi tenim els germans L’Ocell amb un petit avantatge per Màxim de 75 a 72 vinyetes a El secret de l’unicorn, i en mig d’ells dos, Spalding, el secretari del multimilionari Carreidas.

Seguint cap avall hi trobem l’equip de Bianca Castafiore. Amb quatre participacions hi ha Igor Wagner, el pianista, “aquella mena de Beethoven”, com li diu el capità a Les joies de la Castafiore, pàgina 13, vinyeta 6, i amb tres participacions, Irma, la minyona.

Tampoc podem deixar passar per alt el coronel Sponz, personatge que busca fer el mal tant a Centre-europa (Sildàvia) com a Sud-amèrica (San Teodoro) amb 65 vinyetes. Al lloc 43 hi ha un personatge d’aquells en el qual t’has d’aturar, Oliveira da Figueira, 61 vinyetes i tres participacions. Aquest comerciant portuguès és capaç de vendre qualsevol cosa a Tintín a Els cigars del faraó, explicar històries lacrimògenes sobre un nebot inexistent a Al país de l’or negre, o fer malbé tota la seva existència de gerres per tal d’ajudar a Tintín i a Haddock a Stoc de Coc.

Darrera d’ell Francesc de Haddock, l’avantpassat del capità que surt a El secret de l’unicorn durant l’ extraordinària narració de les seves aventures que fa el capità,  i a El tresor de Rackham el Roig i a Les joies de la Castafiore en un retrat penjat a la paret de la famosa sala de Marina del castell del Molí. Després ens tornem a parar al lloc 49 amb Hipòlit Bergamota, l’americanista amic de Tornassol, un dels set savis caiguts en un son letal a Les set boles de cristall. Tanquen aquesta subclassificació Tom, el malfector company d’Allan,  i Walther, el controlador del vol lunar.

Una altra subclassificació és la dels “upper 10”, més de deu vinyetes, amb aquests arribarem fins al lloc 146. Aquí el primer és Gino, el cambrer del multimilionari Carreidas. Baixant ens aturarem a l’empat entre Chiquito o Rupac Inca Huaco i Dawson amb 41 vinyetes i 2 participacions; Chiquito a Les set boles de cristall i a El temple del sol, i Dawson a El Lotus blau i a Stoc de coc. Amb 37 vinyetes i dues participacions (una de testimonial visitant la sala de Marina del castell del Molí a El tresor de Rackham el Roig) hi ha el col.leccionista Ivan Ivanovitx Sackarina.

Es força curiós destacar un altre empat entre els reporters De La Flota i Rizotto a 31 vinyetes i tres aparicions. Aquesta parella apareixen a Les joies de la Castafiore, i, posteriorment, al redibuixar L’illa negra, Hergé els posà a la vinyeta on entrevisten al vell escocès.

Més endavant observem que el professor Cantallops, amb 30 vinyetes, acompanya a l’astrònom Calix a buscar l’aeròlit a L’estel misteriós i al professor Sanders-Hardmuth a buscar la mòmia a Les set boles de cristall. I amb 27 vinyetes hi ha en Quimet, el cuiner preferit del capità Haddock, ja que l’acompanya tant al vaixell “Aurora” a L’estel misteriós, com al “Sirius” a El tresor de Rackham el Roig; a tots dos, però, té problemes amb en Milú que li pispa alguna cosa de la cuina.

Ja cap avall anem trobant tota una sèrie de personatges, alguns d’entranyables, com el capità Chester, el monjo Llamp Beneït, la vident Yamila i, sobretot, el funcionari jubilat Arístides Llepafils, genial cleptòman que tan de bòlit feia anar als Dupond/t a El secret de l’Unicorn, àlbum on ja apareix a la primera pàgina, vinyeta cinc.

I per acabar aquest grup m’agradaria destacar les 14 vinyetes del pirata Rackham el Roig a El secret de l’Unicorn i les 12 del paleta Isidor Burrull a Les joies de la Castafiore, on juntament amb el carnisser Sensòs forma part dels “Amics de la xaranga de Molis de Dalt”.

I  acabo fent un petit recorregut pel darrer grup, aquells que surten en menys de 10 vinyetes. Normalment tots aquests personatges surten només en un sol àlbum, però hi ha algunes excepcions, Bibi, la dona de Serafí Llantió, el ja esmentat carnisser Sensòs, el propi Hergé, autodibuixat en 4 vinyetes i tres àlbums, el seu company Jacobs, el productor de cinema Claramunt, que encapçala el grupet de 2 vinyetes en dos àlbums amb Quick, Flupke i els professors Ramonell i Sanders-Hardmuth.

De la resta m’agradaria fer-ne esment d’uns quants. El senyor Rackham Roig, pretendent com tants d’altres a una part del tresor del que diu ser el seu avantpassat. El xeic àrab Patràs-Patxà, lector dels àlbums Tintín a Els cigars del faraó. El gàngster “de debò” Al Capone a Tintín a Amèrica. Bruno, l’il.lusionista que fa tornar boig el capità convertint l’aigua en vi a Les set boles de cristall. El mariscal Pleksi-Glaç, que en les dues vinyetes on surt a L’afer Tornassol és en un retrat i en una estatua (pàgines 46 i 47) però mai en “persona” tot i que és anomenat en diverses ocasions amb la cèlebre frase “pels bigotis de Pleksi-glaç”. El corredor de cross Dupont, que surt a El Lotus blau en un reportatge que fan al cinema on Tintín entra a veure la pel.lícula de Rastapopulos. Salomó Goldstein, l’activista jueu calcat a Tintín, que desapareixeria a la versió revisada de Al pais de l’or negre. L’egiptòleg Trentin que, a part de la vinyeta comptada a Els cigars del faraó, té el gran honor d’aparèixer a la portada de l’àlbum. I Rodrigo Tortilla, el lladre del fetitxe a L’orella escapçada on només se li veu l’ombra a la primera pàgina, vinyeta 8, encara que probablement també estigui present a la vinyeta 5.

Naturalment, amb més de 250 personatges, n’hi haurà que segons el criteri o la sensibilitat de cada lector mereixerien altres o millors comentaris, però jo he fet aquests basant-me en els resultats del comptatge efectuat i en el meu propi criteri de lector apassionat.

Una vegada fet aquest repàs per la llista de personatges m’agradaria comentar el tema dels noms, jo els distribuiria en els següents grups: àrabs, eslaus, germànics, italians, francesos, britànics, espanyols, xinesos, altres i catalans.

En els àrabs en trobem de clàssics com Abdul, Hassim o Mohamed, i també tres Ahmed i, atenció ! sis Ben, que són Ben Alí, Ben Kalish Ezab, Ben Mamud, Ben Mulfrid, Ben Salat i Ben Yussef.

En els eslaus hi veiem moltes “k”, Kaviarovitre, Kavitx, Kroisvitx, Slotsky, Trovik i més. També els clàssics com Vladimir o Boris i d’altres fonètiques com Bazaroff o Boldov.

Els germànics son molt clàssics, Walter, Wagner, Müller o Jorgen. En els italians, a part de Gino, també hi ha Colombani o Guarneri.

En els francesos hi ha els Dupond, Dupont, Le Goffic, Delcourt, etc. De britànics n’hi ha una bona colla, destaquem tres Bill i quatre Tom, i d’altres com Johnson, Edwards, Parker o Steward. Aquí també en trobem d’origen irlandès com O’Rally o bé escocès com McAdams.

En els espanyols a part del formidable Porfirio Bolero y Calamares no podien faltar els cognoms Álvarez, Rodríguez, Pérez o Díaz; i els noms Pablo, Pedro, Manolo o Juanito.

Els xinesos són inconfusibles, Fan-Se-Yeng, Wang-Gen-Xie o Xang-Xong-Gen.

En els altres hi ha de tot, veiem un Rastapopoulos (grec), Ragdalam (hindú), Rascar Capac (inca), Muganga (indi americà), Mitsuhirato (japonès), Björgenskjöld (nòrdic), Pedro Joao Dos Santos (portuguès) o Lobsang (tibetà).

Tots aquests noms  es deuen o bé a l’origen del personatge, com Oliveira da Figueira (portuguès) o Bianca Castafiore (italiana), o bé són originaris dels llocs on viatja Tintín. Imaginàries repúbliques sud-americanes de San Teodoro o Nuevo Rico a L’orella escapçada o Tintín i els Pícaros. Imaginaris països centre-europeus de Sildàvia i Bordúria a El ceptre d’Ottokar o L’afer Tornassol, o imaginaris emirats àrabs com el del Khemed a Stoc de Coc. També poden ser originals de llocs reals com els Estats Units (Tintín a Amèrica) , Egipte (Els cigars del faraó) o la Xina (El Lotus blau).

Capítol apart mereixen els noms catalans, els quals debem al traductor Joaquim Ventalló. Hi veig tres grups de noms; al primer hi serien els catalanitzats, que no traduïts, de l’original en francès, per exemple Hipòlit Bergamota, Isidor Burrull, Alfred i Nèstor Alambí, els germans L’Ocell, etc. Al segon grup hi serien els nètament catalans, com els noms Pepet, Peret (dues vegades cadascun), Miquel, Alfons, Quimet, etc. i els cognoms Cantallops, Ramonell, Tamburet o Claramunt. I en el tercer grup hi serien els noms de diverses llengües catalanitzats amb força humor, com Ben Salat (de l’àrab), Sparrec o Wiskisec (de les eslaves), Ànec enrogallat (de les ètnies americanes), Mikomako (del japonès) o Raskatelmelik (de l’hindú).

I ja per acabar m’agradaria comentar les ocupacions dels protagonistes. D’entrada s’observa que entre policies i agents secrets n’hi ha 25, concretament disset policies i vuit agents, cosa que pot donar una idea de per on van molts dels temes de les aventures. Un altra cosa que es veu és una bona colla de càrrecs militars, hi comptem sis coronels, cinc generals, quatre comandants, tres tinents, dos capitans, dos soldats, un sergent i un mariscal.

Ara bé, en el gremi del mal és on veiem més ocupacions. Hi ha nou gàngsters, cinc conspiradors, cinc sequaços i cinc traficants, quatre malfectors, tres falsificadors, dos bandits i dos criminals, i de bergants, contrabandistes, lladres, mafiosos, pirates i sabotejadors n’hi ha un de cada.

També m’ha cridat l’atenció la presència dels dos extrems de l’escala social, a la banda alta hi tenim tres reis, dos multimilionaris, dos prínceps, dos xeics i un alt dignatari, un cap de tribu, un emir, un sachem indi i un terratinent. I a l’altre extrem de l’escala hi trobem vuit criats, dues minyones, dues porteres i un bidell.

D’altres ocupacions que destaquem serien: vuit mariners de diversa graduació, set doctors i un metge, sis professors de diverses matèries, cinc reporters, quatre monjos i quatre pilots d’aviació, i de científics, enginyers, ferroviaris i secretaris en comptem tres de cada.

I finalment hi ha sis personatges que m’ha estat impossible assignar-los-hi una ocupació per manca d’informació. Entre ells destaquem el magnífic conductor (potser és aquesta la seva ocupació)  Arturo Benedetto Giovanni Giuseppe Pietro Archangelo Alfredo Cartoffoli, de Milano. (L’afer Tornassol, pàgina 38, vinyeta 8).