TROBADES DE CIÈNCIA-FICCIÓ

MATARÓ

El fet de que aquest any 2007 no tingui lloc la Trobada de ciència-ficció ha plantejat un problema per el protocol que acompanya la concessió dels premis Manuel de Pedrolo. En les seves bases consta que el veredicte del jurat, i el lliurament del premi es faran dins del marc de la Trobada. Igualment la Trobada és la datat límit per a la presentació del llibre del guanyador de l'any passat.

Per poder donar resposta a la situació plantejada el grup organitzador, que s'ha constituït, de manera provisional, en una associació sota la denominació de AC2001, ha preparat, conjuntament amb la presidència del Patronat Municipal de Cultura els actes que detallem aquí sota.

En el transcurs de l'acte es presentarà el llibre Horitzó de successos amb el relat i la novel·la guanyadors de l'edició de l'any passat.

Edicions Glénat ha publicat una reedició feta de manera rigurosa pel que fa al respecte dels originals de Delta 99, un còmic fet amb guions de Thies Flores i, posteriorment Víctor mora, i dibuixos de Carlos Giménez, que va representar la irrupció de la ciència-ficció moderna en el còmic hispànic. El pròleg d'aquesta edició ha anat a càrrec de l'autor d'aquesta pàgina web.

Del text d'aquest pròleg em permeto reproduir un fragment: "En primer lloc diré que, malgrat tots els defectes del moment i la circumstància de la seva creació, Delta 99 va suposar una alenada d'aire fresc que va permetre, als qui havíem passat de l'adolescència a la joventut, respirar profundament i poder continuar llegint còmics sense avergonyir-nos. Als intents d'aconseguir uns guions diferents i més profunds calia afegir que les pàgines de Carlos Giménez van suposar una autèntica revolució pel seu grafisme i el seu llenguatge, amb una planificació, un muntatge, uns diferents tipus de fosa i uns salts el·líptics totalment insòlits fins a aquella data dins el panorama del còmic autòcton. Va sorprendre, en aquell moment, veure unes historietes que tenien fons documentats i molt curosos. Els típics primers plans de tants i tants tebeos, excusa emprada per molts dibuixants per evitar-se problemes d'ambientació i documentació, aquí només eren utilitzats quan eren necessaris per a la narració.

Delta 99, amb tots els seus defectes, és una obra imprescindible, sobretot per les seves aportacions gràfiques, per als qui vulguin tenir una visió àmplia de la ciència-ficció en el còmic fet a l'Estat espanyol. El llibre de Glénat ens permet comprovar-ho".

La mataronina Bea Puig, membre de la junta directiva de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia ha signat l'editorial del número 4 del seu butlletí electrònic.

Bea Puig és també l'autora de l'entrevista feta a Mercè Masnou i Joan Llongueras, autors del llibre El Ceptre de Zink, primer volum de la sèrie KADINGIR que ha estat un èxit de vendes i una sorpresa inesperada dins el camp de la literatura fantàstica i de la qual, prometen, un volum anual.

El dia 15 de març es va inaugurar a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró l'exposició Ciencia ficció: una mirada al futur produïda per la Diputació de Barcelona i l'Obra Social Caixa de Sabadell el comissari de la qual és el mataroní, catedràtic de la UPC i director de la col·lecció "Nova Ciencia Ficción", Miquel Barceló.

L'exposició fa un repàs a les característiques més destacables de la ciència-ficció i en especial als temes recurrents en molts dels seus llibres: el viatge a l'espai, els extraterrestres, els robots i els viatges a través del temps, entre d'altres.

Seguint l'obra d'autors clàssics del gènere, com Orwell, Asimov o Clarke, fins a arribar al ciberpunk, l'exposició proposa un interessant recorregut per les claus d'aquest univers narratiu, que despertarà múltiples complicitats al visitant.

Després del seu pas per Mataró, l'exposició es podrà veure a diferents biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona. En concret, l'itinerari previst per als propers mesos és: Llinars (abril), Abrera (maig), Terrassa (juny), Tordera (juliol), Moià (agost), Vilanova i la Geltrú (setembre), Sabadell (octubre), Santa Coloma (novembre) i Sant Boi de Llobregat (desembre).T

TRINIDAD de Jorge Baradit (Xile) i EL INFORME CRONOCORP de Miguel Ángel Muñoz (Espanya) han estat les obres guanyadores, ex aequo, del premi UPC de novel·la curta de ciència-ficció que organitza la Universitat Politècnica de Catalunya.

THE END OF THE WORLD de Kristine K. Rusch ha merescut una menció oficial. La menció UPC ha estat atorgada a Ángel Luis Miranda Barreras (Barcelona) per CRÓNICAS DE MALHAAM.

El premi està dotat amb 6.000 euros i les mencions amb 1.500 cadascuna. En total s'han presentat al premi 76 novel·les, de les quals 6 ho han fet en català. El jurat estava format per Lluís Anglada, Miquel Barceló, Jordi José, Josep Casanovas i Manuel Moreno. El mataroní Miquel Barceló és l'impulsor i responsable de gestionar aquests premis modèlics de la universitat politècnica de Catalunya.

El convidat a l'acte de lliurament de guardons, que va tenir lloc el passat 29 de novembre, va ser Brandon Sanderson, que va dissertar sobre "La virtut del plaer: en defensa de la literatura d'evasió".

Podeu ampliar aquesta informació al web de la UPC clicant aquí.

Tres publicacions en les que han intervingut tres mataronins. La primera, la nova novel·la de la col·leció ciència-ficció que publica Editorial Pagès i dirigeix Antoni Munné-Jordà. Es tracta de MEMÒRIES D'UN FUTUR BÀRBAR de Montserrat Julió nascuda a Mataró l'any 1929 que va haver d'exiliar-se amb els seus pares l'any 1939, a causa de la derrota republicana a la guerra civil, primer a França i posteriorment a Xile, fins que l'any 1957 tornà a casa per establir-se definitivament a Madrid on treballa com escriptora i actriu. MEMÒRIES D'UN FUTUR BÀRBAR va ser publicada per primer cop a la col·lecció El Trapezi d'Edicions 62.

La segona és el número doble 559-560 de la revista Serra d'Or dedicat excepcionalment a la ciència-ficció del segle XXI amb una sèrie d'articles entre els quals s'inclouen un del mataroní Miquel Barceló, On va la ciència-ficció?, i un altre sobre cinema, Més enllà de les corredisses i els efectes especials, escrit per mi mateix. Completen el dossier articles de Ian Watson, Eduard Castanyo, Antoni Munné-Jordà, Salvador Macip i Sebastià Roig.

La tercera és un llibre d'assaig en castellà, recull d'una sèrie d'articles de Miquel Barceló publicats entre el setembre del 2000 i el juny del 2005 a les revistes Universo i Tribuna de Astronomía. El llibre que porta el títol de PARADOJAS II. CIENCIA EN LA CIENCIA FICCIÓN ha estat publicat per Equipo Sirius. Tant aquest volum, com el que el precedí amb el mateix nom són dos exemplars imprescindibles per conèixer alguns dels termes científics més usuals a la literatura de ciència-ficció.

En definitiva, tres aportacions a una reflexió seriosa sobre la vigència de la ciència-ficció en un moment en que sembla que la fantasia, que ocupa les preferències de una majoria de lectors, pugui induir als editors a considerar-la com un gènere que ha donat de sí, des d'un punt de vista econòmic, tot el que podia donar.

Jordi de Manuel està resultant un dels escriptors més prolífics, en el camp de la ciència-ficció catalana, d'aquests darrers temps. Després de L'OLOR DE LA PLUJA que va ser presentat el mes passat a Mataró, la col·lecció de Pagès acaba de treure el seu darrrer llibre EL CANT DE LES DUNES. El llibre i, en general, el treball de Jordi de Manuel ha causat una forta impressió en alguns dels escriptors que es dediquen a aquest tipus de literatura. La Rosa Fabregat, per exemple, opina que les obres d'en Jordi de Manuel són tan "visuals" que demanen a crits la seva transmutació en pel·lícules. La Carme Torras diu que toca tantes tecles que ja fa bé de signar de vegades amb pseudònim; altrament ens aclapararia saber que una mateixa persona és capaç de fer tantes coses i tan bé. En Jordi Font-Agustí diu a la llista de la Societat Catalana de Ciència-Ficció: M’ha agradat El cant de les dunes. De fet, m’ha agradat molt. Trobo que en Jordi de Manuel ha escrit un llibre d’autèntica ciència-ficció, és a dir, una obra sense xarones concessions a la fantasia i a altres esoterismes. Tota la novel·la és bastida sobre una sòlida base biològica. La passió que l’autor sent per la seva disciplina es transmet al lector, tant és així que m’han agafat ganes d’aprofundir sobre alguns dels conceptes i fets que en JdM utilitza com a fonament científic per construir la història. Quan l’autor encomana el seu entusiasme al lector, sempre és un bon senyal.
La trama d'EL CANT DE LES DUNES se situa en el planeta Mnèsia on els humans que pretenen colonitzar-lo troben una altra espècie intel·ligentel. Aquestes dues espècies haurand'optar per competir, cooperar o, senzillament, coexistir.

El dia 1 de juny a la llibreria Robafaves es va presentar el llibre L'OLOR DE LA PLUJA de Jordi de Manuel. L'acció del llibre, que conté una interessant intriga policíaca, té lloc en una Barcelona d'un futur no molt llunyà, quan la manca d'aigua ha produït una engoixant sequera a quasi tot el territori català i la gent ha de subsistir amb un rigoròs racionament d'aigua, en camps de refugiats, prop de plantes desalinitzadores.
L'acte va comptar amb la presència de l'autor acompanyat dels mataronins Francesc Sabater, Bea Puig i Toni Segarra que van mantenir un interessant diàleg sobre el llibre presentat.
Jordi de Manuel, que és biòleg, ha escrit ja diversos llibres i va ser guardonat, per la seva narració CALCS, amb el Premi Manuel de Pedrolo a la Trobada del 2004.
Podeu llegir una ressenya de l'acte a la secció llibres de la web de la SC2F2 clicant aquí i una crítica del llibre a BEM clicant aquí.

La revista electrònica BEM on LINE ha publicat un article de Toni Segarra que pretén ser un reflexió sobre el contingut de ciència que exigeix una narració per a ser considerada de ciència-ficció i no de fantasia.
Per raonar-ho s'agafa com a exemple una possible narració l'acció de la qual transcorrés a l'any 10.000. La distància entre la tecnologia i la ciència que hi poden haver en aquella època amb les que coneixem actualment poden ser tant imprevissible com les que podria haver fet sobre el segle XXI un home prehistòric. En aquestes condicions és difícil pensar en termes científics i qualsevol narració pot esdevenir pura fantasia.
Podeu llegir aquest arfticle a BEM clicant aquí.

A la matinada d'ahir 28 de març va morir, a València, Pascual Enguídanos més coneguts pels lectors de ciència-ficció amb el seu nom literari de George H. White. Enguídanos és possiblement, l'escriptor més representatiu i emblemàtic de la primera generació d'escriptors hispànics aquells que començaren a publicar novel·les, de les anomenades de "duro", a començaments dels anys cinquanta. La seva col·leccióLA SAGA DE LOS AZNAR va merèixer el premi a la millor sèrie de ciència-ficció a l'EuroCon de Brussel·les l'any 1978. Va rebre també el Premi IGNOTUS que atorga la Asociación Española de Ciencia Ficción, Terror y Fantasía, dedicat a la tasca de tota la vida. La seva obra, que perdura en el record dels afeccionats, està sent reeditada per Silente Ciencia Ficción que també publica novel·les inspirades en els seus personatges escrites per autors actuals.

També ens ha deixat, fa pocs dies (concretament, el 23 de març), el polonès Stanislav Lem ha estat un dels escriptors més considerats i populars entre els que no són de parla anglesa. La seva novel·la SOLARIS (1961) ha estat adaptada al cinema per Andrei Tarkovsky, l'any 1978, i per Steven Soderbergh , l'any 2002. Encara que aquesta obra enigmàtica i magnífica és més coneguda per les seves versions cinematogràfiques que pel llibre original, Lem és venerat com a mestre indiscutible per la gran majoria d'afeccionats a la bona literatura i a la ciència-ficció. De la seva obra és imprescindible recordar LA INVESTIGACIÓN (1959), RETORNO DE LAS ESTRELLAS (1961), MEMORIAS ENCONTRADAS EN UNA BAÑERA (1961), CIBERÍADA (1965), DIARIOS DE LAS ESTRELLAS (1971) i FIASCO (1986). Lem opina que escriure ciència-ficció no és només explicar na història, és sobretot, un mitjà per penetrar en les ofuscacions del pensament burgès.

I el passat dissabte dia 25 moria Richard Fleischer un realitzador cinematogràfic nord-americà que no passaran a la historia del cinema per ser un autor d'aquells que han deixat empremta. Tanmateix hem de reconèixer que es tractava d'un director amb un nivell mitjà més que acceptable entre els que han treballat de manera habitual a Hol·lywood. Potser alguna de les seves pel·lícules més reeixides - en va fer més de cinquanta - no tingui res a veure amb la ciència-ficció. Entre les que tenen relació amb aquest gènere, destaquem Veinte mil leguas de viaje submarino (1954), Viaje alucinante (1966) i, sobretot, Soylent Green: cuando el destino nos alcance (1973). Però també podem recordar-lo com a autor de Los Vikingos (1958) i El estrangulador de Boston (1968), dues pel·lícules que mereixen ser recordades.

CRIPTONOMICÓN és, a criteri de qui això escriu, una de les novel·les més apassionants de la ciència-ficció nord-americana d'aquets darrers anys. A CRIPTONOMICÓN no hi ha extraterrestres, ni naus espacials, ni viatges en el temps ni rés que se li assembli. Només hi ha una suposada reconstrucció dels treballs que portaren al descobriment del codi Enigma, utilitzat pels alemanys en la segona guerra mundial. L'interès principal d’aquesta trilogia radica en la barreja de personatges i situacions reals amb d’altres imaginaris deguts a la inventiva de l’autor. Als qui valorin, com jo, de manera positiva aquesta obra segurament no s’hauran perdut les novel·les següents de Stephenson recollides sota el nom genèric de EL CICLO BARROCO, format per tres volums cadascun dels quals està composat, en l’edició espanyola de dos o tres llibres. Llibrres, tots ells, que proposen una interessant reflexió sobre el naixement de la ciència moderna. EL ORO DE SALOMÓN, el primer llibre del tercer volum, EL SISTEMA DEL MUNDO, dóna, com els anteriors, la visió d’una nova concepció del mètode científic basada en l’empirisme i el racionalisme. En la presentació del llibre, Miquel Barceló recull un fragment de la crítica apareguda a la revista Time que afirma que "EL CICLO BARROCO repta qualsevol categoria, gènere, precedent o etiqueta... exceptuant la de genial. Stephenson té un do que es dona només un cop en cada generació: fa clares les idees complexes, al mateix temps que les converteix en divertides, destripadores i emocionants".

En un futur no gens llunyà milers de persones arriben diàriament a Barcelona fugint de la sequera. A la franja costanera, on s'han instal·lat els campaments per als refugiats, la situació és insostenible. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, són fugitius de la sequera que intenten sobreviure en una ciutat on l'aigua és el bé més preuat.

El bioquímic i ambientòleg Arnau Salord, conjuntament amb el meteoròleg israelià Pinkhas Lubens, descobreix la clau que explica la manca de pluja, però un fet casual posa el secret en mans de Ricard Coll, un tècnic informàtic que vol treure'n profit. Una mort absurda, aparentment provocada per un accident fortuït, és investigada per l'inspector Marc Sergiot, un policia marginat a punt de jubilar-se que troba indicis d'un assassinat.

Amb la ciutat de Barcelona com a escenari principal, la novel·la avança en diferents fronts que es troben i s'allunyen al llarg d'una història on l'amor, la gelosia, l'ambició i la ciència juguen un paper decisiu.

L'olor de la pluja comparteix escenaris i personatges amb altres tres novel·les: Cels taronges, ambientada a Barcelona al 2008, Tres somnis blaus, també a Barcelona al 2015 i, Cabells porpres, ambientada a la mateixa ciutat al 2002