(0'). Cigne negre (Cygnus atratus)
Grandària: Més gros que un ànec collverd i més petit que una oca vulgar.
Estatus: Aquesta espècie de cigne és originària d’Austràlia. Actualment es troba repartit arreu del món com a au ornamental. Hi ha poblacions introduïdes, autosuficients, a la Gran Bretanya, Islàndia, Polònia i Holanda.
Quan i on se l’ha observat: Un exemplar jove a la platja gran de Platja d’Aro i l’aiguabarreig del Ridaura, des de primers (5) de juliol fins a mitjans d’agost de 2002.
Principals trets distintius: Ocell de coloració totalment negra amb primàries blanques, molt conspícues en vol. Bec vermell amb franja transversal blanca. Coll, proporcionalment més llarg que el dels cignes europeus.
Notes diverses: Entre les peculiaritats d’aquest cigne es pot destacar el seu comportament reproductor, en colònies i que no té una època determinada, sinó que pot criar en qualsevol moment que les condicions ambientals li siguin favorables.

(0''). Oca del Canadà (Branta canadensis)
Grandària: Més gran que una oca vulgar.
Estatus: Oca nordamericana que es va introduir a Europa i ara cria en llibertat a Gran Bretanya, Irlanda i Suècia. En els seus desplaçaments hivernals pot arribar a qualsevol país europeu. Constitueix una espècie comuna en les diverses col·leccions privades.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’un exemplar, la segona quizena d’octubre de 2004, a la resclosa de can Salvador, a Panedes, registrada per Quim Carreras, al número 6 de la revista Gavarres. Averiguacions posteriors expliquen que aquest exemplar, junt amb un altre, s’havien escapat de la casa de colònies Ca l’Aldric. Aquest mateix exemplar ja havia estat observat, com a mínim el 09/08/04, per Josep Barbarà i Narcís Vicens, al mateix lloc (comunicació 2885 al fòrum d’Internet, Naturmania).
Principals trets distintius: Au inconfusible per la galta blanca que contrasta fortament amb el cap i el llarg coll negres. Les parts dorsals són de color marró i els flancs també però més clares arribant a blanc a les ventrals.
Notes diverses: Ocell gregari, lligat a les masses d’aigua dolça. En els seus desplaçaments a distàncies llargues, vola en formacions en V o en línia.

(0'''). Oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
Grandària: Més gros que un ànec collverd i més petit que una oca vulgar.
Estatus: Ocell originari d’Àfrica. Hi ha diverses poblacions autosuficients, repartides per Europa. També es cria com au ornamental.
Quan i on se l’ha observat: Dos exemplars molt manyacs aparegueren sobre el 15/12/03 a un tancat, al costat de l’escorxador de Santa Cristina, on hi ha ànecs i oques, entre altra aviram de galliner. Mentre que un dels exemplars marxà de seguida, l’altre el 09/09/05 encara hi era. Des del 08/09/05 al 16/10/05 s'observa un altre exemplar a la bassa del Dofí; probablement el mateix exemplar és observat als horts de Castell d'Aro el 20/11/05 i el 03/12/05.
Principals trets distintius: Ànec alt, semblant a una oca, de potes i bec rosats. El plomatge és de tons marrons amb conspícua taca fosca al pit i al voltant dels ulls. També destaca al blanc de les cobertores alars i les secundàries verdes.
Notes diverses: L’oca egípcia es troba asilvestrada a la Gran Bretanya des del segle XVIII. L'any 1991 n’hi havia uns 1000 exemplars. També es troben poblacions a Holanda, Bèlgica i França.

(1'). Ànec carolí (Aix sponsa)
Grandària: Una mica més petit que un ànec collverd.
Estatus: Ànec d’origen nordamericà. Malgrat haver diverses parelles nidificants a Gran Bretanya, des d’almenys 1971, en aquell país encara no han inclòs aquesta espècie dins la seva ornitofauna. Per tant, els ocells observats a Catalunya, encara que provinguessin d’aquests ocells britànics, continuen considerats escapats de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’una femella a l’aiguabarreig del Ridaura el 03/10/04. Quasi amb tota probabilitat, el mateix exemplar fou observat posteriorment a la riera de Calonge, el 06/11/04 per Miguel Ángel Domingo Santamaría i per mi mateix, els dies 04 i 26/12/04.
Principals trets distintius: El mascle és un ànec de coloració bigarrada i inconfusible. La femella és molt semblant a la de l’ànec mandarí (Aix galericulata) , de la que es diferencia fonamentalment, per la punta del bec negra, l’anell ocular blanc molt més extens i l’inserció del bec al cap, resseguida de blanc i amb entrades que apunten als ulls.
Notes diverses: Com l’ànec mandarí (Aix galericulata) aquest ànec cria en forats d’arbres i no desaprofita l’oportunitat de fer-ho en caixes-niu artificials quan els forats naturals són escassos.

(1'x27). Híbrid d’ànecs carolí i collverd (Aix sponsa x Anas platyrhynchos)
Grandària: Com un ànec collverd. Les femelles, lleugerament més petites.
Estatus: Ocells que, quasi amb tota seguretat, tinguin un origen domèstic.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’un mascle i dues femelles a l’aiguabarreig del Ridaura, almenys des del 03/10/04 al 24/10/04. Una de les femelles almenys fins el 06/02/05 (acompanyada d’un dels mascles el 06/02/05, el 26/02/05 i 12-13/03/05). El mascle i una femella, junt amb un altre mascle, són observats, per Miguel Ángel Domingo Santamaría, associats a una femella d’ànec carolí, el 06/11/04 a la riera de Calonge. Al mateix lloc, observo els mateixos exemplars diversos dies entre el 04/12/04 i el 22/01/05.
Principals trets distintius: Aus de trets barrejats d’ambdues espècies.
Notes diverses: Un creuament d’aquest tipus, d’espècies tan allunyades, recolza la hipòtesi de l’origen domèstic d’aquests animals.

(1''). Paó (Pavo cristatus)
Grandària: Com una oca vulgar.
Estatus: Ocell originari de les selves de l'Índia i Sry Lanka. A casa nostra només es troba en captivitat.
Quan i on se l'ha observat: Una única observació a Tallades en data indeterminada de 2005 o 2006 d'un exemplar que hi romangué durant uns dies.
Principals trets distintius: El mascle és un ocell inconfusible, amb cara nua i blanca coronada d'un polmall de plomes rígides; cap, coll i pit de color blau iridiscent i ales brunes. La llarguíssima (fins a 1.3 m) cua és verdosa amb les brillants plomes acabades amb una taca oval a l'extrem. La femella és molt més petita i discreta.
Notes diverses: L'espectacular cua del paó no és tal. De fet, aquesta formació està composta per les supracobertores caudals i la cua pròpiament dita està situada sota i actua de suport quan els mascles d'aquest ocell la despleguen.

(1'''). Tórtora domèstica (Streptopelia roseogrisea var. risoria)
Grandària: Més petita que un colom.
Estatus: Ocell originari del sud del Sahara. S'hibrida fàcilment amb la tórtora turca (Streptopelia decaocto).
Quan i on se l'ha observat: Una única observació de dos exemplars a l'avinguda de S'Agaró de Platja d'Aro, el 09/05/04.
Principals trets distintius: Ocell molt semblant a la tórtora turca (Streptopelia decaocto), de la que es diferencia per ser una mica més petit i pel seu color més rosat.
Notes diverses: Aquesta és una espècie freqüent en captivitat i, fins i tot, criada en règim de semillibertat. Les varietats blanques, sovint són emprades en jocs de màgia.

(6'). Aratinga de pit brut (Aratinga nana)
Grandària: Un xic més gran que una merla.
Estatus: Escapat de captivitat com ho demostra l'anella blava que portava a la pota esquerra. Aquesta au és originària d'Amèrica Central i de l'illa de Jamaica.
Quan i on se l'ha observat: Una única observació d'un exemplar (probablement un juvenil de la subespècie A. n. nana) a l'aiguabarreig del Ridaura el 16/08/05, que constitueix la primera citació d'aquesta espècie a Catalunya..
Principals trets distintius: Ocell d'aparença verda amb tocs de blau a les ales. Bec robust de color de crosta de pa.
Notes diverses: . En la seva àrea de distribució natural, ocupa selves humides on s'alimenta de tota mena de fruits i llavors.

(7'). Cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus)
Grandària: Com un colom roquer amb cua llarga.
Estatus: Lloro originari de l’Argentina. Escapat de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Als camps del costat esquerre del Ridaura, entre la carretera de Sant Feliu i la variant, un exemplar hi va romandre uns quants dies l’abril de 2001. El 17/11/01 es torna a observar al mateix lloc. A finals d’agost de 2003 se’n captura un exemplar que la feia per la urbanització Politur de Platja d’Aro. El 09/07/06 un exemplar molt manyac a Can Deulofeu, entre Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro; sembla ser que ja fa temps que volta per la zona.
Principals trets distintius: Lloro d’aparença general fosca, de tons verds i marrons amb primàries blaves. Crida l’atenció l’ull emmarcat de blanc i una taca de color vermell encès sobre el ventre groc llampant. En vol descobreix el carpó groguenc.
Notes diverses: Per criar forada talussos terrosos excavant galeries força fondes. En els llocs on abunda cria en colònies i les galeries dels nius es comuniquen formant vertaders laberints subterranis.