(0'). Calàbria petita (Gavia stellata)
Grandària: Una mica més gran que un ànec collverd.
Estatus: Poc estudiat. Podria tractar-se d'un migrador i hivernant rar.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació el 14/01/06 d'un exemplar front la bocana del Port de Sant Feliu de Guíxols.
Principals trets distintius: En plomatge hivernal és similar al de les altres calàbries de les que es diferencia per la seva mida més petita, el cap de front més pla amb el bec molt més prim i tirat cap amunt. Els costats del coll tenen una gran extensió de blanc i, posada a l'aigua, no té la taca blanca que presenta la calàbria agulla (Gavia arctica).
Notes diverses: Aquesta calàbria té el curiós costum de fer anar el cap cap a un costat i cap a l'altre, la qual cosa ajuda a identificar-la ja que les altres calàbries només fan això de manera esporàdica.

(8'). Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus)
Grandària: Com un pardal comú.
Estatus: Probablement es tracti d'un ocell de presència regular i escassa durant tot l'any.
Quan i on se l'ha observat: : Cinc exemplars front la punta de Garbí de Sant Feliu de Guíxols, el 22/04/2007.
Principals trets distintius: Ocell totalment negre amb el carpó blanc i unes fines franges diagnòstiques, també blanques, al dessota de les ales. A diferència d'altres espècies semlants, té la cua quadrada i no en forma de forca.
Notes diverses: Aquests petits ocells marins fan vida a alta mar i per això és difícil observar-los des de la costa. Sovint, les llevantades els acosten i d'aquí el seu nom, ja que sembla que acompanyin les tempestes.

(16'). Agró blanc (Egretta alba)
Grandària: Com una cigonya.
Estatus: Divagant molt rar.
Quan i on se l’ha observat: Quatre observacions. La primera, d'un exemplar vist per Joaquim Vilagran el 20/10/05 prop dels camps de Can Barella, al pla de Panedes, i la segona feta el 22/10/05, per Sergi Castillo i Marta Darnés que observen tres exemplars, passat el restaurant de Panedes direcció Romanyà (Missatge 4085 de Joan Ventura Linares al fòrum Naturmania d'Internet i Enric Capalleres, com. pers.). La tercera, l'11/03/07, un exemplar als estanys de les escoles de Platja d'Aro. La darrera, un exemplar en migració cap al nord, front la punta de Garbí, el 24/03/07.
Principals trets distintius: Ocell gran, totalment blanc. Bec llarg i groc a l'hivern i potes totalment negres, sense peus grocs com el martinet blanc (Egretta garzetta).
Notes diverses: Aquesta espècie, que era molt rara a Catalunya fa uns anys, està en expansió i s'està convertint en una au cada vegada més comuna arreu del país.

(23'). Ànec mandarí (Aix galericulata)
Grandària: Una mica més petit que un ànec collverd.
Estatus: A la vall es tracta d’un divagant molt rar. Aquest és un ànec originari de la Xina. Hi ha poblacions estables a diversos països europeus d’entre la que destaca els 7.000 exemplars estimats al Regne Unit el 1993.
Quan i on se l’ha observat: Del 25 al 27/12/00 es veuen dos mascles i una femella a la bassa del Dofí. Del 31/12/03 al 01/01/04 n’apareix una femella al mateix lloc. Ambdues citacions estan homologades pel Comité de Rarezas de la SEO, amb els números 2.632 i 3.314, respectivament.
Principals trets distintius: El mascle és un ànec de disseny impossible. De colors llampants, destaca sobre tot les terciàries en forma de veles taronja. La femella és discreta, de color gris cendra amb un anell ocular blanc que es perllonga delicadament cap enrere amb una línia ocular, com si anés maquillada.
Notes diverses: Aquest ànec cria en forats d’arbres i no desaprofita l’oportunitat de fer-ho en caixes-niu artificials quan els forats naturals són escassos.

(36'). Voltor comú (Gyps fulvus)
Grandària: Amb les ales esteses és força més gran que una cigonya, ja que pot arribar a una envergadura de 280 cm.
Estatus: A la vall es tracta d’un divagant rar.
Quan i on se l’ha observat: Al 1969 un exemplar fou trobat pels germans Diego i Manuel Carmona entre Romanyà i Mas Nou. Un exemplar va ser observat el migdia del 24/10/99 volant baix per sobre el Mas Pla de Solius, en direcció Nord. Aquell dia feia un fort vent de component Oest i, per aquells entorns, hi havia cinc o sis xoriguers (Falco tinnunculus) sedimentats. El 03/11/01, dia assolellat i sense vent, un individu solitari creua el bell mig de la vall en direcció Nordest. El 28/04/05, Marc Franch Quintana observa cinc exemplars que sobrevolant en cercle des de puig d'Arques, per sobre l'Aldric, prenen direcció Cadiretes (comunicació 3523 al fòrum d'Internet, Naturmania). Del 20/11/05 a l'01/01/06, s'observa un exemplar anellat a l'abocador de Solius.
Principals trets distintius: Gran, molt gran, de color marró clar. Ales llargues i cua curta, totes de silueta quadrada. Cap clar.
Notes diverses: Malgrat l’estesa creença popular, l’olfacte d’aquest ocell no és més desenvolupat que el de qualsevol altre. Localitza el menjar amb la vista (aquesta sí, prodigiosa), mercès a un comportament social cooperatiu que permet a un grup explorar una àrea de terreny molt àmplia, repartint-se el sectors a prospectar.

(40'). Astor (Accipiter gentilis)
Grandària: Com un gavià argentat.
Estatus: Poc estudiat. Podria tractar-se d’un nidificant més aviat escàs. De fet és citat al massís de Cadiretes, a la pàgina d’Internet de la Diputació de Girona.
Quan i on se l’ha observat: La primavera de 1997, em va semblar veure’n prop de l’abocador d’escombraries de Solius i als Carcaixells. Els encontres foren brevíssims i la identificació deficient. Les úniques dades segures de que tinc constància, són la d’una femella jove que quedà ferida en atacar un galliner d’una masia de la vora esquerra de la carretera de Pedralta, a Bujonis, el 29/10/03, la d’un altre jove sobrevolant la costa de l’Alou el 21/08/04 i, al mateix lloc, una femella adulta el 22/04/06. Per fi, un juvenil a Tallades el 29/09/07, un exemplar des de l'abocador de Solius el 03/11/07 i des del mateix lloc, el 04/11/07 una parella captura un gavià argentat i el 18/11/07 un exemplar ataca un 3r any de gavià argentat sense aconseguir atrapar-lo. Un altre atac fallit s'observa el 29/12/07. Trobat un ocell ferit (que mor més tard) a Santa Cristina d'Aro, el 30/12/07. Es veu un exemplar a la costa de l'Alou el 09/01/08.
Principals trets distintius: Les femelles són més grans i robustes que els mascles. Té les ales arrodonides i la cua llarga. Les parts dorsals són de color gris pissarra i blanques barrades de gris, les ventrals. Marcada cella blanca.
Notes diverses: El rapinyaire forestal per excel·lència. Maniobra amb molta habilitat i rapidesa dins el bosc, aprofitant la multitud obstacles per amagar-se de la vista de les seves preses que s’adonen de la seva presència quan ja és massa tard.

(56'). Polla blava (Porphyrio porphyrio)
Grandària: Una mica més petit que un ànec collverd.
Estatus: A la vall es tracta d’un divagant molt rar que esperem es torni més habitual ja que hi ha poblacions ben establertes als Aiguamolls de l’Alt Empordà i al Delta de l’Ebre. De fet aquests darrers anys s’han anat produint avistaments regulars a les basses del Ter Vell, a l’Estartit, molt a prop de la vall.
Quan i on se l’ha observat: El 05/10/01un exemplar apareix ferit, presumiblement al xocar amb un cable elèctric, al càmping Riembau de Platja d’Aro i, després de recuperar-lo, s’allibera el 21/10/01 al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Principals trets distintius: Ocell blau marí amb la part posterior de la cua blanca i potes, ulls, bec i front vermells.
Notes diverses: Antigament, sembla que a aquest ocell se’l coneixia popularment com gall de mar o gall marí.

(64'). Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Grandària: Una mica més petit que un tudó.
Estatus: Sembla que podria tractar-se d'un hivernant escàs i regular al pla de Panedes.
Quan i on se l’ha observat: : El 25/12/01, a un camp d’userda de Castell d’Aro, Josep Ma Bas Lay veu el que probablement en fos una, barrejada amb fredelugues (Vanellus vanellus). Almenys des del 23 al 28/11/04, en Joaquim Vilagran, en veu 8 exemplars al veïnat de Panedes, a Llagostera; el mateix observador n’observa un altre exemplar al mateix indret , el 24/12/04 (comunicacions 2718 i 2840 al fòrum d’Internet, Naturmania). El 28/11/05 en Joaquim Vilagran n'observa quatre exemplars més prop de can Barella, a Panedes. Al mateix lloc, el 04/02/06 se n'observa 9 exemplars. Del 24/11/07 al 02/12/07, s'observa un exemplar a l'abocador de Solius.
Principals trets distintius: Aquest ocell és de la faiçó d’un gran corriol. Té les parts superiors de color marró daurat i, mentre que a l’hivern, les inferiors són clares, a l’estiu, cara i ventre se li tornen d’un color negre intens.
Notes diverses: Au típica d’espais oberts i plans, de caràcter gregari, sovint la trobarem associada a fredelugues (Vanellus vanellus).

(74'). Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Grandària: Més petit que un gavià argentat amb bec, bec i potes molt llargs.
Estatus: Migrant molt irregular i escàs.
Quan i on se l'ha observat: : Un exemplar en migració postnupcial entre S'Agaró i la Conca, el 06/09/2006.
Principals trets distintius: Com un becut (Numenius arquata) però més petit. Apart de la grandària, el reclam, totalment diferent, i el disseny ratllat del cap són els trets més diferenciadors d'aquest ocell.
Notes diverses: La forma del bec d'aquesta mena d'ocells orienta força sobre el seu mètode d'alimentació, enfonsant-lo en terrenys fangosos a la recerca de petits animals. A casa nostra no troben la mena de terreny necessari per a alimentar-se i d'aquí que hi siguin força rars.

(81''). Paràsit gros (Stercorarius skua)
Grandària: Com un robust gavià argentat (Larus michahellis).
Estatus: Probablement es tracti d'un migrador i hivernant regular, encara que escàs.
Quan i on se l'ha observat: Sis observacions, la primera des de la punta de Garbí d'un exemplar sobre el mar en vol rasant i decidit en direcció sud, el 26/03/05; la segona el 14/01/06 d'un exemplar en vol en direcció nord front el cap Roig, i la tercera, la quarta i la cinquena, també a la punta de Garbí, un exemplar empaitant un gavià argentat (Larus michahellis), el 20/01/07, un altre el 31/03/07, un altre el 16/12/07 i un altre el 12/01/08.
Principals trets distintius: Ocell d'aparença robusta i color bru fosc uniforme. En vol, el tret més diferenciador i conspicu és una taca blanca en forma de mitja lluna a la base de les primàries. A diferència de la resta de paràsits, les rectrius centrals d'aquest, només sobresurten lleugerament de la cua.
Notes diverses: L'àrea de cria d'aquest paràsit s'estén per les costes i illes d'Islàndia, nord d'Escòcia i Noruega.

(82'). Gavina de Delaware (Larus delawarensis)
Grandària: Una mica més grossa que un tudó.
Estatus: Accidental.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació, homologada pel Comité de Rarezas de la SEO, amb el núm.: 3.576 d’un exemplar de primer hivern, a l’aiguabarreig del Ridaura, de l'01 al 07/01/05, que posteriorment va ser observat per Josep Manel Arcos a l’aiguabarreig de la riera de Calonge, el 30/01/05. A partir d’aquesta data molts ornitòlegs acudiren a observar aquesta raresa. La darrera observació es va fer el 23/04/05.
Principals trets distintius: Com un gavià argentat (Larus michahellis) petit, amb el cap blanc pur i les potes i el bec grocs. Aquest darrer amb una franja subterminal negra Els joves tenen les potes de color de carn i el bec també, però amb la punta negra.
Notes diverses: L’àrea de cria d’aquesta gavina s’estén per Amèrica del nord i només a l’hivern arriba a Amèrica central. Per tant, a casa nostra n’apareixen poquíssims exemplars.

(85'). Gavina corsa (Larus audouinii)
Grandària: Una mica més petita que un gavià argentat de pota groga.
Estatus: Sembla que es tracta d’un ocell regular, encara que escàs, durant la dispersió postnupcial i els passos migratoris.
Quan i on se l’ha observat: S’ha observat diversos exemplars juvenils en dispersió postnupcial, fonamentalment a l’agost, a l’abocador de Solius, a la zona compresa entre la cala dels Frares i la punta de Garbí, a Sant Feliu de Guíxols i a l’aiguabarreig del Ridaura. També un avistament d’un 2n hivern front la desembocadura del Ridaura el 03/04/06, dos tercers estiu el 30/06/07 i el 14/06/08 i dos adults el 02/05/08 al port de Sant Feliu de Guíxols. Per fi, un segon estiu a l'abocador de Solius, el 21/06/08.
Principals trets distintius: L’adult és semblant al gavià argenat (Larus michahellis) del que es diferencia, fonamentalment, perquè és més petit i esvelt i té el bec vermell amb la punta groga i una franja negra que separa ambdós colors. Les potes són de color grisós en comptes de groc.
Notes diverses: Aquesta és una gavina molt escassa, que cria confinada al Mediterrani. Ha colonitzat recentment Catalunya i de manera ràpida, ja que en molt poc temps, la colònia de cria del delta de l’Ebre, descoberta al 1981, s’ha convertit en la més gran del món. Enguany, amb una població nidificant estabilitzada al voltant de les 10.000 parelles, aquesta colònia constitueix més del 60% dels efectius reproductors mundials.

(86'). Gavià fosc (Larus fuscus)
Grandària: Lleugerament més petit que un gavià argentat de pota groga (Larus michahellis).
Estatus: Present, encara que escàs, durant tot l’any. Així que s’ha produït una vertadera prospecció ha començat a multiplicar-se les observacions.
Quan i on observar-lo: Especialment durant els passos migratoris, a l’abocador de Solius (on hi és present tot l'any en petit nombre), ja que totes les observacions s’han fet allí, llevat d'algunes fetes a la costa de Sant Feliu de Guíxols.
Principals trets distintius: Molt semblant al gavià argenat de pota groga (Larus michahellis) del que es diferencia, fonamentalment, perquè llueix un to de gris força més fosc a les parts dorsals. Per distingir els exemplars en plomatge juvenil d’ambdues espècies, s’ha de ser un observador molt avesat.
Notes diverses: Com la gavina capnegra (Larus melanocephalus), aquest ocell, comú i abundant a la costa sud catalana és escàs al nord de Blanes.

(86''). Gavià argentat de pota rosa (Larus argentatus)
Grandària: Lleugerament més petit que un gavià argentat de pota groga (Larus michahellis).
Estatus: Poc estudiat, de moment sembla ser un ocell hivernant molt escàs però regular a casa nostra.
Quan i on se l’ha observat: Només s’ha observat a l’abocador de Solius. Un exemplar juvenil amb anella legible a distància, el dia 12/10/03, identificat posteriorment en rebre les dades de l’anellament inicial, un adult o quart hivern, probablement de la subespècie L. a. argenteus, el 26/02/06, tres segons hivern el 28/01/07, el 10/02/07 i el 18/02/07 i un adult el 12/04/08.
Principals trets distintius: : Els adults són com un gavià argentat de pota groga (Larus michahellis), però amb les potes una mica més curtes i roses, el dors gris més pàl·lid i, a l’hivern, amb estries al cap. Els juvenils són molt difícils de separar, al camp, dels d’espècies properes.
Notes diverses: L’exemplar anellat, ho fou el 17/07/03, dins el niu situat a un teulat de Bristol, a Anglaterra. Davant de l’escepcionalitat de la troballa, es contactà amb l’anellador, Peter Rock, el qual no descarta que pogués tractar-se d’un híbrid de Larus argentatus, espècie relativament sedentària, i Larus fuscus, espècie migradora, ja que en aquella zona de vegades s’observen parelles mixtes.

(86'''). Gavià caspi (Larus cachinnans)
Grandària: Com un esvelt gavià argentat de pota groga (Larus michahellis).
Estatus: Poc estudiat, de moment sembla ser un ocell hivernant escàs però regular a casa nostra.
Quan i on se l’ha observat: S’ha observat un primer hivern a l’abocador de Solius, el 14/01/06. El 21/01/06 se n’observa, fugaçment, el que podria ser-ne un altre exemplar i el 18/03/06, encara un altre primer hivern (que il·lustra aquestes línies) de característiques molt típiques. El 13/01/07, al mateix lloc, un altre primer hivern, que es torna a veure l'11/02/07 junt amb un altre 1r hivern i un 2n hivern. Citacions pendents d’homologació pel CR-SEO. El 23/12/07 s'observa un possible adult, també a l'abocador de Solius i al mateix lloc, un primer hivern, el 23/03/08 .
Principals trets distintius: Gaviá de cap petit, bec llarg amb marges paral·lels i angle gonial suau. Potes i projecció primària llargues. Primer hivern amb cap blanc, bec fosc, terciàries amb puntes i marges clars, dors i escapulars grisosos amb fins dibuixos en forma d’àncora.
Notes diverses: En cas de confirmar-se la correcta identificació, l’observació del 14/01/06, constituiria la primera d’aquesta espècie per a Catalunya.

(87'). Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Grandària: Com un tudó.
Estatus: Divagant hivernal molt rar a l’interior. En canvi mar endins sembla tractar-se d’un hivernant regular i comú, citat any rere any a diverses milles de la costa front d’una localitat tan propera com Palamós.
Quan i on se l’ha observat: Una única vegada, un exemplar adult, a la bassa del Dofí, el 22/12/01.
Principals trets distintius: Sembla un gavià argentat petit amb el bec totalment groc i les potes més aviat curtes i de color gris. A l’hivern, presenta una taca negra als costats del cap.
Notes diverses: Aquesta és una de les poques gavines que construeix un vertader niu, que situa en penya-segats litorals o en edificis, sovint en colònies molt nombroses.

(86’’’x87). Híbrid de gavià argentat caspi i de pota groga (Larus cachinnans x Larus michahellis)
Grandària: Com un gavià argentat de pota groga (Larus michahellis).
Estatus: Ocell accidental a casa nostra.
Quan i on se l’ha observat: Només s’ha observat un primer hivern amb anella legible a distància, a l’abocador de Solius, els dies 26/12/05 i 06 i 07/01/06, identificat posteriorment en rebre les dades de l’anellament inicial.
Principals trets distintius: Aquest ocell presentava trets de gavià argentat de pota groga (Larus michahellis) com el patró de les escapulars, la màscara de l’ull, les potes relativament curtes i d’altres de gavià argentat caspi (Larus cachinans) com la forma del cap, la forma i llargària del bec, la coloració de les terciàries i les cobertores grans.
Notes diverses: L’exemplar observat fou anellat a una colònia de gavià argentat caspi a Polònia, a uns 1.455 km de distància en línia recta. Donada la gran dificultat de separació específica al camp i el fet de tractar-se d’un híbrid,, és segur que si no hagués estat pel fet d’estar anellat, aquest ocell hagués passat totalment desapercebut, tal com deu passar amb altres exemplars no marcats.

(88'). Xatrac comú (Sterna hirundo)
Grandària: Més petit que un colom roquer i més gros que una merla.
Estatus: Possiblement comú durant els passos migratoris, sobre tot una mica allunyat de la costa ja que hi ha observacions regulars a una localitat tant propera com Palamós.
Quan i on se l’ha observat: Apart de les observacions no confirmades de posibles exemplars d’aquesta espècie, només coneixem dues dades segures: una d’un ocell anellat a Palude Fondello, Venezia, Itàlia, i agafat per Josep Aniol, pescant al curricà, a 1 milla davant de Sant Feliu de Guíxols el 26/08/98 i l’altra front el Cavall Bernat, a Platja d’Aro, el 14/04/06 per Pantaleón Gómez Boada.
Principals trets distintius: : Bec vermell, llarg, amb la punta negra. Potes vermelles. Capell negre. Ales llargues i punxegudes. Cua profundament forcada. Vol lleuger.
Notes diverses: L’única colònia reproductora a Catalunya se situa al delta de l’Ebre. Altres nuclis menys estables i importants són els aiguamolls de l’Alt Empordà i els estanys de Salses i de Canet, a la Catalunya Nord.

(99'). Cucut reial (Clamator glandarius)
Grandària: Una mica més petit que un tudó.
Estatus: Probablement, es tracti d'un ocell present, encara que molt escàs, durant els passos migratoris.
Quan i on se l’ha observat: : Hi ha una antiga citació de P. Geroudet que, el 06/04/53, observà sis exemplars junts a una pineda de repoblació del costat de l’aiguabarreig del Ridaura. A la primavera del 1997 es va fer una no confirmada observació a la vall d’un exemplar d’aquesta espècie. El 21/04/07 se n'observa un exemplar als estanys de les Escoles de Platja d'Aro.
Principals trets distintius: Ocell de dors marró fosc pigallat de blanc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors. Té una llarga cua escalonada i de vores blanques i un conspicu plomall gris clar que li dona un aspecte coronat
Notes diverses: Aquest cucut, està especialitzat en la parasitació de nius de còrvids, sobretot els de garsa (Pica pica) i corb (Corvus corax). És molt cridaner i escandalós i d’aquí el seu nom científic.

(117'). Picot garser petit (Dendrocopos minor)
Grandària: Com un pardal comú.
Estatus: Sedentari, està en expansió a tot Catalunya i és cada vegada més freqüent als llocs adients.
Quan i on se l'ha observat: Detectat del 31/12/06 al 03/03/07, a una pollancreda d'arbres molt malmesos, situada entre la variant de Santa Cristina a Castell d'Aro i Can Provensal. Es torna a veure al mateix lloc el 13/10/07 i el 25/12/07; el 29/03/08 s'hi observa un mascle. El 27/01/08 s'observa dos exemplars a Solius, al costat del Ridaura.
Principals trets distintius: És el més petit dels picots europeus i no té vermell a les infracobertores caudals. El dors és negre, densament barrat de blanc. Galtes i parts ventrals blanques. El mascle és fàcilment diferenciable de la femella perquè té una taca vermella al cap. Els jovenets d'ambdós sexes tenen vermell al capell.
Notes diverses: Aquest picot sol recórrer les branques més fines a la recerca de menjar. El tamborineig és més ràpid i menys potent que el dels altres picots.

(191'). Cornella negra (Corvus corone)
Grandària: Un xic més gran que un tudó.
Estatus: Divagant rar.
Quan i on se l’ha observat: Malgrat l’existència de diverses observacions no confirmades, només hi ha sis observacions segures; quatre fetes a l'abocador de Solius: dos exemplars el 04/06/05, un el 19/06/05, un el 24/02/08, tres el 09/03/08 i quatre el 26/04/08 i la cinquena, feta a un camp del costat de la variant de Santa Cristina d'Aro, el 10/04/08.
Principals trets distintius: Ocell totalment negre. En vol presenta la punta de la cua carrada i no arrodonida com el corb (Corvus corax), ocell més gran amb el qual es podria confondre.
Notes diverses: Al nord i est d’Europa hi ha una subespècie, la cornella emmantellada (C. c. cornix), que té l’esquena i les parts ventrals de color gris cendra.

(204'). Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
Grandària: Com un pardal.
Estatus: Poc conegut per manca de prospecció. Probablement es tracti d’un hivernant relativament regular, encara que escàs, a Gavarres on trobi arbres caducifolis que li ofereixin gemes per alimentar-se.
Quan i on se l’ha observat: El que, per la descripció, podria molt ben ser-ne un mascle va ser mort per un caçador, fa molts anys al costat de l’embassament de Can Salvador. El 04/022001 se n’observen dos exemplars a una riera entre el mas Gran i el mas Cases, a Romayà. L’11/02/01 dos mascles i dos femelles al Prat de Romanyà. El 29/01/04 un mascle al costat del nucli de Romanyà. El 04/01/07, un exemplar a la castanyeda d'en Genoer, sota el puig Aldric.
Principals trets distintius: Ocell que sembla sortit d’una pintura xinesa. Ambdós sexes tenen capell, cua i plomes de vol negres. El carpó, així com una conspícua franja alar, blancs. El dors dels mascles és gris cendra i el de les femelles marrónós. On ells es diferencien d’elles és en el color del pit, marró clar a les femelles i un llampant vermell-rosat als mascles. El reclam és una nota planyívola i característica: “uhiib”.
Notes diverses: Ocell que rarament abandona la cobertura arbòria, on s’alimenta de gemes (borrons) i brots de tota mena d’arbres caducifolis.

(209'). Repicatalons petit (Emberiza pusilla)
Grandària: Accidental.
Estatus: Una mica més petit que un pardal.
Quan i on se l’ha observat: En el transcurs d’una sessió d’anellament, el 27/01/01 se’n capturà un exemplar als estanys de les Escoles de Platja d'Aro, que constituí la sisena citació d’aquest ocell a Catalunya. Aquesta citació està homologada amb el núm. 2752, pel Comité de Rarezas de la SEO.
Principals trets distintius: Molt semblant a una femella de repicatalons (Emberiza schoeniclus). Se’n diferencia per ser més petit, tenir la galta i el capell més castanys i la part superior del bec és quasi recta.
Notes diverses: Ocell d’origen siberià que té la seva zona de cria més propera a la frontera entre Finlànda i Rússia. A la península ibèrica arriba de tant en tant algun divagant, hivernal, fet rar ja que aquest moixó orienta la seva migració de tardor en sentit SE, és a dir, cap a l’Àsia central.