DOCUMENTS

PER UN NOU MODEL TERRITORIAL AL MARESME

En els darrers anys han aparegut al Maresme un gran nombre de plataformes populars i organitzacions diverses amb la finalitat de "salvar" o d'aturar processos urbanístics que es consideran lesius o molt negatius envers l'ordenació territorial definitiva de la nostra comarca. Si bé en un principi es varen considerar problemes aillats dels diferents municipis, d'una anàlisi aprofundida de la patología observada i de la situació , ja actualment prou congestiva de la nostra comarca, es va detectar que la perversió de les actuacions urbanístiques denunciades no respón nomes a causes d'àmbit local, sino que la seva comprensió i dictamen es fa palès sobretot aplicant un diagnòstic d'àmbit comarcal. Per aquest motiu, les diverses plataformes i organitzacions que signem aquest manifest, hem decidit fer un front comú per denunciar els vicis de la planificació territorial i urbanística seguida fins ara i proposar aquelles mesures que considerem imprescindibles per tal de que el Maresme mantingui les qualitats espacial i de vida de les que hem gaudit fins ara.

En el moment actual el Maresme forma part, sense cap mena de dubte, de la regió metropolitana de Barcelona. Des dels anys 70, la creació de noves infraestructures viàries, els canvis de tendència en la implantació demogràfica a favor de les corones metropolitanes, la descentralització de bona part de l'activitat productiva i el fort creixement del sector terciari han produït en les tres darreres dècades un procés de periurbanització que compromet la nostra configuració espacial per al futur.

L'ocupació del sòl del Maresme per noves extensions residencials unifamiliars, de primera o segona residència, ha anat definint un model territorial caracteritzat per un alt nivell de dispersió dels sòls urbanitzats i una desaparació progressiva de l'espai agrícola. Aquestes formacions extensives afegeixen al fort consum de sòl importants costos d'urbanització i manteniment, l'assumpció futura dels quals pot resultar problemàtica.

Tot aquest procés de creixement ha estat molt important quantitativament sense que anés acompanyat d'un creixement proporcional ni de les infraestructures viàries o de transport col.lectiu, ni dels subministrament energètics, d'aigua, gas, etc. ni dels equipaments socials necessaris que aquest creixement ha comportat.

Però el que ha estat pitjor és el fet de que aquest creixement exponencial en la ocupació del territori s'ha fet en base a una ordenació urbanística d'àmbit estrictament municipal, sense l'existència de cap pla global i territorial adequat ,que estructurés el territori en la seva totalitat i tingués en consideració , també, les relacions del Maresme amb la resta del país. El Maresme no pot continuar planificant el seu futur urbanístic des de la suma de petites ordenacions d'àmbit municipal, que ens porten paradoxalment al desordre a una escala supramunicipal. Aquest planejament sobre la marxa, que va responent a les pressions i oportunitats de cada moment, deixa uns espais intersticials massa petits per tenir per si mateixos un valor agronatural, ecològic o d'ús públic. No podem continuar amb aquest model insostenible de ciutat difusa i continua per les repercusions negatives que té des d'un punt de vist econòmic, social i ambiental, que comporta deficiències greus de serveis i infraestructures. Aquest fenòmen s'evidencia de manera fefaent al Baix Maresme, on la pressió urbanitzadora incideix malauradament en la constant desaparició del sòl no urbanitzable d'ús agrari i forestal no protegit, que pot conduir a curt termini a la desaprició de l'activitat agrària i a una privatització de l'escàs espai urbà que s'allibera en detriment d'uns imprescindibles usos i serveis públics (cas de l'Horta Ferrerons i Can Sanpere a Premià de Mar o dels model d'oci associats a l'ocupació per activitats privades de la façana litoral o d'espais lliures, per exemple amb nous ports esportius combinats amb activitats d'oci, camps de golf, etc.).

Una nova agressió als espais naturals és el de la rotura de bosc o ocupació d'espais forestals protegits pel PEIN per tal de reimplantar el conreu de la vinya. Aquest cas, que afecta especialment als termes d'Alella i Teià inclosos dins de la denominació d'origen vinícola d'Alella, és inacceptable i el que cal és recuperar pel conreu de la vinya espais agrícoles com la Vall de Rials, actualment en perill d'urbanització parcial, ja sigui com a sector industrial o residencial.

A la comarca del Maresme ens trovem davant d'un "punt de no retorn" que pot abocar, si no es prenen urgents mesures correctives, a un procés de ciutat-difusa, on la ciutat per extensió ocupa tot el continu del territori. De la estructura territorial de nuclis urbans compactes i amb forta personalitat pròpia del Maresme estem a punt de convertir-la en una conurbanització contínua des del Besòs fins a la Tordera, seguint un tipus de creixement irracional conegut com de "taca d'oli", que porta a la congestió de tot el territori i a la destrucció del sistema d'espais naturals i corredors biològics o verds, dins dels que hem d'incloure forçosament l'espai agrari.

Hem de condemnar forçosament la política urbanística i d'ordenació territorial del Maresme seguida en els darrers vint anys. Cal establir un nou model territorial d'ordenació a tot el Maresme. Cal potenciar l'estructura comarcal de petits nuclis de població , però rics en serveis i interconnectats per transport públic per formar una xarxa coherent i complementària i envoltats amb prou espai agronatural que permeti el reequilibri territorial amb la mínima afectació sobre la qualitat del medi i , per tant, de la qualitat de vida tradicional del Maresme.

Totes aquestes reflexions ens porten a exigir amb la màxima urgència un Plà Territorial i Urbanístic d'abast comarcal, rebi el nom que es vulgui (Plà Territorial Metropolità, Plà Comarcal del Maresme, etc.) que haura de quantificar, com a mínim la població màxima del Maresme i dels seus diferents nuclis de població des d'una perspectiva basada en la sostenibilitat i la qualitat de vida, tot reforçant i no debilitant el sistema polinuclear tradicional. Aquest desitjat plà haurà de fixar també els sostre industrial, el terciari, les activitats turístiques i els seus límits, la potenciació dels espais naturals i agrícoles, la regulació de les explotacions dels aquïfers, etc. sense oblidar la coordinació global d'infraestructures i d'equipaments , mancomunats o no, de tota la comarca. No es tracta de fer un Pla Territorial ambigu de grans taques a escala 1:25000, com sembla que serà el producte final del Plà Territorial Metropolità, sino d'un Pla Urbanístic Comarcal amb detalls a escala 1:5000.

Perque els qui signem aquest manifest som gent del Maresme i bons coneixedors dels urgents problemes que afecten a la nostra comarca, considerem que el Plà Territorial i Urbanístic Comarcal ha de donar una solució adequada als següents punts:

1 - Definició precisa de la xarxa viària comarcal:
Cal estudiar l'eliminació del traçat de la carretera "Nacional II" del front marítim. (Estudiant alhora per exemple el seu trasllat cap a la autopista A-7) i la redefinició de la autopista C-32 (antiga A-19) com a autovia gratuïta i de servei obligat a tots els municipis de la comarca; cal estudiar totes les alternatives possibles dins d'un marc global que tingui ben present la potenciació del transport públic i , per tant, cal que tota proposta sigui resultat d'un estudi intermodal entre els transports públics, tant de la xarxa ferroviària com d'autobusos i el transport privat.

2 - Definició precisa de la xarxa ferroviària comarcal:
Cal estudiar alternatives al seu traçat pel front marítim per evitar no solament la barrera física actual que representa, sino per poder aconseguir un millor servei a tots els nuclis de població i poder disposar dels espais de serveis necessaris que un bon funcionament de la xarxa viaria precisa a cada estació (parades d'autobusos, parades de taxis, aparcaments disuasoris gratuïts (park and ride),etc.). Cal apostar amb fermesa pel transport públic, especialment el ferroviari, però proposant aquelles alternatives que minimitzin l'impacte sobre el teritori. Així mateix, proposem també estudiar l'interconnexió directe de la xarxa ferroviària del Maresme amb el Vallès Oriental (possibles línies Badalona - Mollet, Mataró- Granollers, etc.)

3 - Creació de l'espai agrari discontinu del Maresme:
Cal protegir i potenciar definitivament els indrets agrícoles de la pressió urbanística.No podem acceptar la destrucció de valls agrícoles de primera magnitut com la vall de Rials a Alella, la vall de la Riera de Teià fins al mar , les Cinc Sènies de Mataró , la Vall de la Riera d'Argentona i Sant Jaume de Traià, la vall de la Riera de Pineda, etc.

4 - Protecció i ampliació del Parc de la Serralada Litoral i el Parc del Corredor- Montnegre: Hem d'aconseguir la continuitat dels espais naturals protegits des del Besòs fins a la Tordera i ampliar-los efectivament. Cal definir, protegir i consolidar els corredors naturals de connexió mar-muntanta com els del Rocar de Tiana, la vall de la riera de Teià fins el mar, la vall de La Cisa a Premià de Dalt, Sant Jaume de Traià a Argentona, etc.

5 - Cal definir una política correcte dels usos de l'aigua, tot protegint els aquïfers de les extraccions abusives que produeixen la salinització i la destrucció dels espais litorals i deltaics, com en el cas extrem de la vall de La Tordera . Cal evitar la impermeabilització indiscriminada de les rieres tot protegint-les i preservar, alhora, les zones de les lleres fluvials i deltaiques.

6 - Protecció de tot el front marítim , inclòs la fauna marina i l'alguer, i creació de parcs marítims de lleure públic. No podem hipotecar la primera línia de mar amb equipaments comercials o d'oci que es podrien localitzar perfectament en altres punts del territori com recentment s'ha dut a terme en les franjes de sòl urbanitzat del Masnou o de Cabrera de Mar i les noves propostes a Mataró i Pineda de Mar. Cal donar una adequada resposta a la necessitat del lleure marítim de masses amb la creació d'un parcs de lleure públics. Cal apostar per una pesca responsable i per controlar els efectes negatius de les instal.lacions de piscifactories marines. Cal afrontar decididament la recuperació de les platges evitant mètodes destructius del ecosistema marí. Cal preveure els efectes d'una pujada continuada del nivell de les aigues marines.

7 - Potenciació del Maresme com un territori multisectorial respecte a les activitats econòmiques: Creiem que es tendeix a un Maresme destinat exclusivament a zona turistico-residencial. Volem aconseguir un equilibri entre les activitats agrícoles, industrials, comercials, terciàries, etc.

8 - Definició d'una política correcte de control de la pol.lució mediambiental i de la gestió dels residus. Cal prioritzar la recollida selectiva d'escombraries i altres residus líquids i sòlids enfront del sistemes actuals d'incineració massiva .

9 - Perseguir la suficiència energètica del Maresme en base a criteris de sostenibilitat i potenciant totes les vies "netes" de producció d'energía, com els sistemes basats en l'aprofitament de l'energía solar i eólica. Diversificació de les fonts d'energía , tot evitant la situació actual de control monopolístic de l'energía (gas, electricitat, etc.)

10 - Regular el creixement de la població del Maresme, tot establint límits màxims de població resident fixa i població turística, per evitar la congestió del territori. Proposar polítiques de remodelació dels nuclis de població més saturats i producte d'una mala planificació urbanística, com El Masnou o Premià de Mar ( evitant casos de densificació com L'Horta Ferrerons o les propostes municipals per Can Sanpere de Premià de Mar), proposant la seva descongestió, mitjançant la creació dels espais lliures mínims necessàris, així com dels equipaments i infraestructures imprescindibles, que actualment són insuficients. Cal apostar per un creixement de qualitat i no de quantitat

Però en el moment actual, tardor de l'any 2001, ens trobem molt lluny de disposar d'aquest tant desitjat Plà Territorial i Urbanístic del Maresme. Hi ha un equip de tècnics que, per manament del Parlament de Catalunya, fa més de deu anys que està treballant en la redacció del Plà Territorial Metropolità sense haver arribat a la seva aprovació. Mentrestant tots els municipis del Maresme van fent revisions dels seus Plans Generals d'Ordenació Urbana, a l'alça en quant a territori ocupat, de forma descoordinada i les entitats dels serveis sectorials també. (transport, aigua, energies, telecomunicacions ,etc)

El tercer i actual director del Plà Territorial, Sr. Pere Torras, s'ha compromès a presentar el Plà Territorial Metropolità abans de l'estiu del 2003. Però, quants Plans Generals dels diferents municipis no hauràn fixat i esgotat ja les poques possibilitats de redreç en innombrables punts de la nostra comarca? Com poden aquests planejaments parcials impedir la congestió definitiva del Maresme? Fins a quin nivell de detall definirà el Pla Territorial Metropolità les seves propostes?

Per tot això, les persones, entitats i organitzacions que subscrivim aquest manifest reclamem amb la major urgència:

1 - La redacció i aprovació d'un Pla d'Ordenació Territorial i Urbanística de la Comarca del Maresme .

2 - Una moratòria urbanística que signifiqui, si més no, la suspensió de modificacions del planejament municipal que afectin espais naturals i agrícoles i àrees de connectivitat entre espais naturals que amb la seva urbanització puguin impedir la creació dels necessaris espais de separació entre nuclis urbans i, alhora , esdevenir connectors d'espais naturals i agrícoles.

3 - Una moratòria indefinida en la aprovació de qualsevol planejament sectorial de fort impacte ambiental com els plans referents a les xarxes energètiques, de transport ( Plà Director d'Infraestructures de transport públic de la A.T.M.), d'eliminació de residus, d'aprofitament de l'aigua, etc, que puguin suposar unes hipoteques irreversibles en l'estructura física de la comarca i que poden impedir la correcta planificació del territori vist desde una perspectiva general i global.

4 - Una política global basada en la sostenibilitat i equilibri del Maresme, que haurà de tenir precisa cura de l'aprofitament dels recursos escassos com l'aigua, l'energia, el sòl agrícola, etc. tot evitant els efectes negatius del procés urbanitzador com la pol.lució ambiental i la producció de residus contaminants.

I per que això sigui possible, creiem necessari obrir un debat comarcal molt transparent i participatiu, que sorgeixi des de baix cap a dalt, i en el que conflueixin les diverses administracions (Generalitat, Consell Comarcal, Diputació i Ajuntaments) amb els col.lectius i sectors socials diversos.

Mataró , tardor del 2001