DOCUMENTS

TRANSCRIPCIÓ DE LES INTERVENCIONS QUE VAN TENIR LLOC DURANT L'ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA COORDINADORA "XARXA MARESME" A PINEDA DE MAR (11 de maig de 2002)

PRESENTACIÓ DE LA COORDINADORA XARXA MARESME A PINEDA DE MAR

David Pavón
Plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda" (Pineda de Mar)

Benvinguda i presentació

Bona tarda a tothom, agrair-vos per endavant la vostra assistència a aquest acte i també la col·laboració del Centre Cultural i Recreatiu a l'hora de donar totes les facilitats per poder fer la presentació de Xarxa Maresme en aquest local.

Tot i que després ja es farà una enumeració de les directrius que proposa aquesta xarxa, deixeu-me fer, abans que res, una primera aproximació a què és això de Xarxa Maresme. Sobretot de cara a aquells que no hàgiu sentit a parlar gaire. Xarxa Maresme és un col·lectiu que engloba associacions cíviques d'arreu de la comarca preocupades per tot un ampli ventall d'aspectes relatius a l'ordenació del territori i la forma com funciona o fan funcionar aquesta comarca. Efectivament, en els darrers temps, han anat apareixent un gran nombre de plataformes, entitats i organitzacions diverses amb la finalitat de preservar el territori i/o d'aturar processos urbanístics que es consideren lesius o molt negatius envers l'ordenació territorial que seria desitjable pel conjunt del Maresme.

Si agaféssim un mapa del Maresme i assenyaléssim amb una xinxeta el procés de sorgiment d'aquestes entitats veuríem que, majoritàriament, en l'àmbit on apareixen primer és al Baix Maresme o al Maresme Centre. I que, en canvi, l'Alt Maresme resta més al marge, fins a cert punt, d'aquest fenomen. Això exceptuant alguns casos, és clar. Però més recentment es constata que aquest fenomen, progressivament, es va estenent més cap al nord de la comarca. Penso que aquesta és una mostra prou simptomàtica que les dinàmiques territorials negatives que fins al moment s'havien donat amb una major intensitat al sud de la comarca van progressant i estenent-se, com una taca d'oli, cap al nord i que aquesta difusió no té aturador. Per tant, l'aparició d'aquestes entitats al centre i el nord de la comarca les valoraria a dos nivells.

a) Des de la perspectiva cívica és enormement positiu que la societat civil es mobilitzi davant unes dinàmiques espacials negatives que cada cop afecten més directament i a noves zones. I que la societat s'organitzi per reivindicar i proposar coses de manera diferent a com es feia a través dels tradicionals partits polítics.

b) Però, per altra banda, el fet que aparegui un nombre creixent d'aquestes entitats, a nous indrets, és un indicador preocupant que ens està avisant que les coses no estan anant bé en un camp tan important com el de l'ordenació del territori. És una senyal d'alarma que no es pot obviar.

La majoria de les entitats que formen part de la Xarxa sorgeixen com a reacció davant un problema concret d'àmbit local. En certa manera és lògic que així sigui perquè és la realitat local la que es percep d'una manera més propera i immediata. També és la que es viu més intensament. Però amb una reflexió més serena i a mesura que aquestes entitats van treballant i madurant arriben a la conclusió que, de fet, aquell problema al qual es vol fer front no és res més que una de les múltiples conseqüències d'aquests processos urbanístics negatius i poc desitjables als quals abans es feia referència.

De vegades aquestes plataformes o entitats ja són conscients que el problema davant del qual han reaccionat és similar al del municipi veí però les seves limitacions (materials però, sobretot, dels membres que en formen part) els obliga a prioritzar i a centrar els seus esforços en actuacions concretes. Ja els agradaria arribar a més àmbits i tenir una major incidència però no sempre els hi és possible fer-ho. I davant d'això es pren l'opció de dir o bé ens centrem en una sèrie de temes i apretem tant com es pugui o bé corres el risc de que per voler arribar a tot arreu el moviment s'acabi dispersant i desapareixent per cansament dels seus membres.

I si em permeteu l'exemple aquesta és una mica la sensació que tenim a partir de la nostra experiència aquí a Pineda. És a dir, respecte la plataforma Salvem la vall de la riera de Pineda apareixem davant la constatació que Pineda, als propers anys experimentarà la transformació més radical del seu municipi, amb la urbanització de tota la seva façana litoral. Això que vol dir? que es crearà una conurbació amb Calella, la població veïna, de més de 5 kms. de longitud sense disposar de cap gran espai intermedi no urbanitzat. Conurbació que podria superar els 50.000 habitants amb tot el que això suposarà. Quan es veu que aquesta situació és irreversible (per l'avançat del projecte) el que es fa és centrar els esforços per evitar que el rerapaís del municipi (la vall de la riera), l'espai que hem visitat aquesta tarda, acabi tenint el mateix final. Un espai el futur del qual encara sí és reversible respecte aquell que li proposa el planejament urbanístic.

Però a partir de la feina que s'ha fet al llarg de l'any es veu que treballar per aconseguir aquest objectiu et porta a d'altres problemàtiques amb les quals abans no hi comptaves. Per exemple: la ubicació de la depuradora de l'Alt Maresme Nord i dels col·lectors que hi van associats; vetllar perquè no s'instal·lin a la vall usos (com dipòsits de ferralla, magatzems, etc.) que són incompatibles amb la seva catalogació com a espai agrícola permanent; recuperar el patrimoni històric i natural que tenim a la zona; fer un mínim seguiment de plans urbanístics immediats i de certes mogudes especulatives; organitzar actes per a la sensibilització de la població, etc.

Al final arribes a tocar camps que ni t'esperaves i és aleshores quan un s'acaba de convèncer que diverses problemàtiques, que poden ser diferents entre elles, en el fons estan relacionades. I que, per tant, és necessari organitzar-se mínimament, a nivell superior per poder superar aquesta aparent visió localista de certs problemes. Una visió que, per cert, és explotada per alguns demagògicament, identificant-nos, de forma simplista, amb "la plataforma que defensa el gripau" o "la plataforma de la sargantana".

Com a resposta a aquesta necessitat d'organitzar-se per part de les entitats d'abast local apareixen iniciatives com XARXA MARESME per intentar incidir també a una altra escala superior. A continuació parlaran diversos membres que pertanyen a entitats que s'han integrat dins XARXA MARESME.

En tot cas voldria acabar recuperant les paraules que va dir fa pocs dies l'arquitecte Oriol Bohigas en que es qualificava el Maresme com "la comarca més lletja del món" degut a la dinàmica urbanística que havia patit a les darreres dècades. No les vull recuperar per valorar-les sinó per quedar-me amb la contundència de l'afirmació. Una contundència que ens hauria de servir per veure a tots plegats i als qui prenen les decisions que afecten al territori de que, realment, es fa imprescindible un canvi de model en l'ordenació i en la gestió que la nostra comarca necessita.

Benet Oliva
Coordinador de Xarxa Maresme (Vilassar de Dalt)

Justificació de l'aparició de la coordinadora Xarxa Maresme i
membres que la composen

La idea del sorgiment de Xarxa Maresme era crear una coordinadora de plataformes a la comarca. Aquest any ha estat un any que s'ha avançat passet a passet, que s'ha creat, si més no, la complicitat humana entre els diferents grups pel coneixement entre les persones que ens ha permès, com a mínim, crear, aquesta simbiosi, aquest principi d'idees, de canvi d'idees, que és el que estem explicant. Això, a veure, en Francesc i jo formem part de la coordinadora La Cisa per a tothom. Aquest va ser un tema que va començar a arrencar cap allà a l'any 1999 en el qual, un tema molt puntual de protecció d'un corredor que ajunta la serralada amb la plana, amb l'autopista entremig, que de corredor, quan hi ha una autopista entremig, ja no en té gaire. A partir d'aquí es va començar a fer una reflexió, unes conseqüències que vèiem que d'aquell procés que ens afectava en aquella petita pedreta de La Cisa esdevenia un tema emblemàtic per a tota la comarca en la mesura en que reflexava el procés que definia en David. És a dir, aquestes problemàtiques locals que estan sorgint a cadascun dels nostres pobles tenen com a horitzó, com a marc comú la manca d'una planificació comarcal d'acord amb els plantejaments actuals, amb les mentalitats i amb el paradigma ambiental que en aquest moment s'estava dient. Vèiem que tots aquests plans que s'estan aplicant sorgeixen de l'esperit de desenvolupament dels anys 60 i 70 de cremar territori i créixer. Era una altra època, una altra mentalitat. Aquests plans que es van redactar a finals dels 70 i inicis dels 80 són els que estan esclatant en aquests moments. Davant d'aquesta situació ens ha semblat que l´única manera de fer front a aquesta problemàtica era intentar coordinar les diferents plataformes, col·lectius, coordinadores, etc. que existien per fets puntuals a cada lloc. Aquest va ser l'esperit amb el que fa gairebé un any vam fer aquesta presentació a Mataró; presentació que per a la nostra pròpia sorpresa va ser perfectament acollit per tothom, per tots els implicats. A partir d'aquí vam endegar el procés de reunions que és el que ens ha permès d'arribar fins aquí.

En el tríptic que us hem presentat, una de les primeres coses que vam fer va ser posar en comú aquest mil corpus d'idees sobre quina comarca volíem, sobre una alternativa a tot aquest model de desenvolupament que s'està aplicant cegament i que en alguns casos, de manera inconscient, perquè el que es defensa són altres coses, però que a la pràctica s'està aplicant el model antic. Això ho vam concretar en aquest manifest, el manifest és bastant més voluminós, aquest que ens presentarà tot seguit en Francesc i que hem simplificat en el tríptic del qual avui en fem la presentació. A la contraportada podeu veure la llista de grups que s'han integrat en aquesta primera onada. Avui mateix s'incorporarà algun altre grup, com els de Canet i tota la problemàtica de l'aigua. En concret formen part la Plataforma per a la Preservació de les Cinc Sènies, la problemàtica de les Cinc Sènies a Mataró amb una fortíssima pressió per requalificar-ho; el grup format a Premià de Mar entorn a la problemàtica de la fàbrica de Can Sanpere, per saturació d'un terme absolutament tan densificat que pràcticament no queda un pam i que inclús s'estan menjant aquests darrers sectors; el Grup de Veïns de Sant Vicenç de Montalt amb tota la problemàtica d'aquest sector de Parc Natural que tenen i de la possible ampliació del parc del Montnegre; els dos grups d'Argentona que participen, tant el CACAU com el grup "Salvem Sant Jaume de Treià", una altra vall amb fortes pressions especulatives; el grup del CATAM que, juntament amb CODESEMA, són els més antics de la comarca. Han sigut els que primer han sembrat una certa consciència ambiental a la comarca; els de La Cisa per a tothom, que ja us he comentat; el grup de la Garnatxa, d'Alella, que s'ha format amb la problemàtica entorn a la mobilitat, autopista, etc; el grup de la PACAAM, d'Arenys de Munt entorn de la problemàtica de la riera; el grup de Pineda que ja ens ha presentat en David, ja ho coneixeu; el grup Salvem la Tordera, entorn a la problemàtica de l'aigua, que també després ens parlarà i la formada fa poc Plataforma per a la recollida selectiva i la reducció de brossa del Maresme, que va néixer a partir de la temptativa de fer un tercer forn a la incineradora, que gràcies a la campanya d'aquest grup es va poder frenar i s'està aconseguint avançar en el plantejament, en l'impuls d'idees per tal de sensibilitzar i aconseguir que, a qui correspon, executi els corresponents programes. En aquest cas, la recollida selectiva que, per llei, hauria d'estar aplicant-se a tot arreu i en aquest moment, la major part de la comarca, encara no ho està fent.

Aquesta és, en aquest moment, la realitat de la xarxa. És a dir, la xarxa no és una nova entitat, no és un col·lectiu estrictament, és una coordinadora, una xarxa d'entitats i plataformes. No es tracta de crear una nova entitat sinó, simplement, de coordinar i actuar com a generador comú d'idees per influenciar en les administracions que les han d'aplicar. Ens anem reunint periòdicament cada dos mesos, en un lloc diferent. Aprofitem, el dia que ens reunim, després tenim l'assemblea ordinària de xarxa, aprofitem per fer actes com aquest d'avui, de difusió de les idees en el propi lloc i, en definitiva, el plantejament últim és influir, donar idees sobre una altra manera d'entendre l'ordenació del territori a la comarca. D'aquesta ordenació del territori ens parlarà, tot seguit, en Francesc Albardaner, arquitecte i urbanista que actua com a assessor de la coordinadora La Cisa i, en aquest cas, de Xarxa Maresme.

Francesc Albardaner, arquitecte i urbanista,
membre de la coordinadora "La Cisa per a tothom" (Premià de Dalt)

El Maresme, en una situació límit. Alguns indicadors.

Estic molt content d'estar aquí a Pineda perquè, normalment, per la meva activitat professional m'he bellugat sempre pel Baix Maresme i ara també he conegut per la meva activitat professional l'Alt Maresme que, no és que el desconegués però que ara ja us conec bastant bé i bastant a fons.

a) L'aigua

Aleshores què ens ha passat, com estem ara en el Maresme, el Maresme està que de cop i volta ens hem donat compte, a través d'alguns fets, que estem en una situació límit. Ara em direu: "Ja ve aquí l'exagerat". Doncs, sí, quan un territori no té prou aigua per funcionar, està en una situació límit. Per tant, quan els pous d'extracció de la Tordera, aquí faig un parèntesi. Pràcticament, que nosaltres diem que som de la comarca, la comarca arriba, des d'aquest punt de vista, fins a Blanes i Lloret. Després parlaríem de com dividir el Maresme en dos o tres subsectors però vull dir que quan parlem de la Tordera, evidentment arribem a Blanes i Lloret que xarrupen com a bojos dels pous de la Tordera. El problema vostre, de Pineda, de Calella, de Malgrat, va conjuntament amb Blanes i Lloret. Quan un territori no té prou aigua per subsistir, per funcionar normalment, aleshores és que això ha arribat a una situació límit. I aquí ja topem amb el problema de dir: Què hem de fer? Aleshores ens trobem, com que el problema era real, la salinització del delta de la Tordera, la pèrdua de qualitat de l'aigua potable en totes aquestes poblacions i un perill real que no es pugui donar un bon servei a la indústria fonamental d'aquesta zona d'aquí, que és la turística, immediatament es fa una planta dessalinitzadora d'aigua de mar. Per tant, és una solució que costa, que no arregla el problema d'origen i que ens dóna una solució immediata. Això és el que dic jo, la via japonesa de solucionar els problemes. És a dir, quan tens un problema el resols però sense mirar els orígens que han produït aquest efecte. Per tant aquí ja tenim un indicador claríssim de que la comarca ha arribat a un mínim. Aleshores, un posicionament raonable és: és impossible créixer més, emigrem els qui sobrem, perquè aquí passa alguna cosa. Hi ha un excés d'ús d'alguna cosa o ens posem tots d'acord i consumim menys aigua, etc, etc.

b) La saturació urbanística i de la xarxa viària

Aquesta seria una imatge de l'Alt Maresme incloent Blanes i Lloret. Una altra imatge, la del Baix Maresme. Els alcaldes del Baix Maresme, un bon dia, fa dos anys o un any i mig s'ajunten i ens diuen: "Estem farts de la carretera nacional II, no la volem més, volem es trasllat de la nacional II i volem l'autopista gratuïta perquè portem 33 ó 35 anys pagant aquesta autopista i ja està amortitzada". És una cosa rara perquè, per primer cop, al Maresme, hi ha un moviment polític amb uns alcaldes que diuen: "Generalitat, ens ho has de solucionar d'alguna manera, ens has de donar una resposta". Parlo de tots els alcaldes, de tots els colors, de tot el ventall polític de casa nostra. Diuen: "Ja hi ha prou; això ho hem d'arreglar". Evidentment, la Generalitat, davant la petició d'uns alcaldes que responen de 100.000 habitants, s'ho estudia, fa un estudi. Dins de la Generalitat hi ha un Servei de Planejament Territorial i, aleshores, donen una resposta amb quatre solucions. Però en el preàmbul d'aquesta resposta diu que això, d'aquí a pocs anys, ja estarà saturat, saturat completament. Si nosaltres traiem la nacional II des de Mataró fins a Montgat i fem passar prou cotxes que passen per la N-II, per l'autopista gratuïta, ara ens adonem que és que pràcticament quedarà saturada. Per tant, ens trobem amb un altre cas límit de la comarca en què la única via possible per a la xarxa viària de la nostra comarca i del Baix Maresme està saturada. Aleshores, quina solució proposa la Generalitat? Tornen a agafar una proposta a la japonesa. Al Japó els hi passa sovint això. Jo vaig viure alguns anys al Japó i tinc una certa experiència en això i vaig anar a estudiar això. Al Japó quan passa això diuen: "ah, està saturada? Doncs miri, fem un viaducte per damunt, fem el primer pis i problema solucionat, ja està". Fan uns viaductes de quilòmetres, de centenars de quilòmetres, de vegades amb unes estructures d'acer impressionant per resistir els terratrèmols. Tot i això alguns cauen quan passa un terratrèmol com el que heu vist a Kobe fa un any i mig o així. Aquesta és la solució japonesa als problemes: necessitem doblar l'autopista, no tenim lloc, doncs la fem a sobre i ja està. En aquest cas, la Generalitat dóna una altra resposta prematura i diu: "bé, fem uns laterals segregats de Mataró fins a Montgat, fins a Badalona perquè és pel que protesten aquests alcaldes". M'enteneu? La solució que donen és doblar l'autopista pels laterals per anar de Mataró fins a Badalona, fins a Montigalà a tota pastilla i ja ho tindrem solucionat. Així, ens diuen: "ja no estareu congestionats". El que no diuen és què passarà amb aquests cotxes des de Badalona fins a Barcelona quan arribin al nus de la Trinitat perquè jo, que tinc el despatx a Travessera de Gràcia/Muntaner, si vull anar-hi a les 9:00 h. del matí hi trigo una hora perquè sempre està congestionat. Per tant, ens trobem amb un altre cas límit de congestió. O sigui que a la nostra comarca li passa alguna cosa, està malalta. El que hem de fer és un diagnòstic de què ens passa, estudiar què passa. Això seria el propi d'una societat culta, intel·ligent i dir: "Si no tenim aigua, no creixem més; si no tenim més carreteres, no tinguem més cotxes, fem unes xarxes ferroviàries que supleixin, etc., etc.".

La nova llei d'urbanisme i el seu context

Per tant fixeu-vos que en el resum del manifest de Xarxa Maresme, el que reclama la coordinadora, el que ens uneix als grups que la formem, és el punt número 1. És la redacció i aprovació, i això ho reclamem ja, perquè portem 20 anys de retard, la redacció i aprovació d'un Pla Director d'Ordenació Territorial i Urbanística de la comarca del Maresme. I això és el que no s'ha fet, incomprensiblement, en el temps de la democràcia. Ara portem 25 anys de maduresa política, ja som grans, 25 anys que ens podem governar perfectament en matèria de planejament territorial, ningú ens ho impedeix. I aquí ja no val allò de dir, no, no, en Franco no ens ho deixava fer. Punyeta!, l'urbanisme que tenim a casa nostra és fet per arquitectes catalans, polítics catalans, d'en Franco, això sí, més o menys addictes a en Franco, i el resultat ha estat català. Això com a Andorra, l'urbanisme que tenen a Andorra és absolutament deficient i dolent, l'han fet arquitectes i polítics andorrans i els hi ha sortit un nyap. És el que tenen i es mereixen perquè han actuat lliurement. A nosaltres, els catalans, ens passa una mica el mateix. Els problemes que tenim, en matèria urbanística i de planejament territorial, ens els estem fent nosaltres. El que passa és que tenim l'excusa i la cuartada de dir que en temps de la dictadura no ens deixaven ser nosaltres mateixos. Era cert. No ens deixaven ser nosaltres mateixos. Fins i tot penso que avui no podem ser gaire nosaltres mateixos. Però fa 25 anys que en matèria urbanística ja ho som. Tenim llibertat plena i absoluta per haver fet un Pla General de moltes coses. És a dir, per haver endreçat el nostre territori i en 25 anys no ho hem fet. El resultat d'això és dolent. I amb això no em defenso com a arquitecte perquè no tota la culpa la tenim els arquitectes. La tenim tant els arquitectes com els polítics, però sobretot els polítics. Perquè les decisions polítiques més agosarades, aquestes no ens les deixen prendre als arquitectes sinó que la prenen els polítics. Si es vol omplir tot el front marítim i es pren aquesta decisió, encara que l'arquitecte de torn digui que no, doncs es fa.

És interessant que aparegui Xarxa Maresme i tots aquests altres moviments en un moment decissiu per a Catalunya. El parlament de Catalunya acaba d'aprobar la nova llei d'urbanisme de Catalunya. Finalment, per primera vegada en la història de Catalunya, en tota la història de Catalunya, els catalans hem votat una llei d'urbanisme i que no es diu així sinó que és d'ordenació territorial. Per primer cop, perquè en temps de la II República no es va fer cap llei d'ordenació territorial. Es van fer alguns estudis geogràfics, es van fer algunes lleis d'habitatge però cap llei d'ordenació urbanística. Per tant, per primera vegada els catalans, ens agradi o no, això és independent, ens hem dotat d'una llei d'urbanisme pròpia, certament basada en les lleis generals de l'Estat espanyol, perquè hi estem enganxats vulgues que no. Tot i això tenim competències exclussives en matèria urbanística. O sigui, parlant malament, podem fer el que ens passi pels collons. El que passa és que hi ha unes lleis generals de l'Estat que regulen la propietat que això sí que s'ho va reservar l'Estat i que permet fer, per exemple ara, jo que sé, expropiar el dret a la propietat, socialitzem el dret a la propietat. Doncs això, els catalans, encara que ho volguessim fer no ho podem fer perquè la llei general de l'estat no ens ho permetria. Es reconeix el dret a la propietat privada, etc., etc.

Per tant, dintre del marc general de les lleis de la propietat del sòl i és que això és molt important i us diré el perquè. Potser ara m'allargo massa però crec que és interessant perquè això no us ho explica ningú. Si llegiu això de Xarxa Maresme és molt fàcil de veure el que demanem. Això, com s'explica, i és important d'explicar, pel resultat final. Aleshores, a Catalunya en hem fet ara aquesta llei perquè amb el canvi de govern, en el govern central, es van fer unes lleis de caràcter general, que no es deien ni tan sols d'urbanisme, sí que afectaven al dret de la propietat i que, de manera indirecta, afectaven a l'urbanisme. O sigui que, amb l'excusa d'abaratir el preu del sòl es van fer unes lleis liberalitzadores per les quals tot allò que no estava protegit directament, era urbanitzable. Això era gravíssim. Això va passar fa quatre anys, va sortir aquesta llei que permetia, pràcticament, que qualsevol propietari, qualsevol terreny, si no hi estava directament protegit, els seus valors paisatgístics, naturals, ecològics o del tipus que sigui, es podien edificar si es sol·licitava. És a dir, anorreava totalment la força legal dels plans d'urbanisme, dels plans d'ordenació. I per tant, els ajuntaments i els altres organismes superiors perdien el poder de decidir, en realitat, què podien fer en el seu territori. Per sort es van fer unes al·legacions que van arribar al Tribunal Constitucional, fa encara no un any que es donà sentència per part del tribunal superior, que això ha quedat congelat.

Així que, Catalunya, gràcies a aquesta sentència del Tribunal Constitucional ha pogut posar, dintre la seva nova llei, uns aspectes pels quals es torna a dir i a definir que són els plans d'ordenació del territori els qui manen. Per tant, afortunadament, i diguin el que diguin sobre la llei franquista, que, després de tot, no era tan dolenta, tornem una mica al pla urbanístic, al pla d'ordenació del territori. Ara, aquí a Catalunya, amb la nova llei a les mans, que a més a més, ja fa referència a la sostenibilitat, i d'aspectes que fins ara no es parlaven. Fins ara es parlava de la llei de l'urbanisme però no és el mateix urbanisme que ordenar el territori. L'urbanisme està pensat només en els nuclis urbans, en les ciutats. Ordenar el territori és pensar en tot, fins i tot en les activitats econòmiques, en l'ecologia, en la sostenibilitat,...

A partir del dia 21 de juny d'enguany que entra en funcionament aquesta nova llei, crec que els catalans entrem, finalment, en una nova etapa que és "Anem a fer-ho bé". Perquè la llei, a més a més, ens encamina cap a aquí i ens ho permet fer-ho bé. I això què significa? Significa molts aspectes, perquè ha estat un dels punts de lluita de la llei. Un d'ells és que necessitem, urgentment, planejaments supramunicipals. Això emprenya molt als ajuntaments perquè no els hi agrada gens que els hi diguin què han de fer quan ells el que volen és fer el seu petit poligon industrial allà i ve una instància de nivell superior i diu que allà no es pot fer perquè, per exemple, allò és un espai protegit i aquí no pot fer l'autopista perquè hi ha unes zones humides i aquí vostè no pot fer això perquè l'ordenació, la comprensió global de la comarca, del territori, no ho permet fer. Per tant els ajuntaments s'han de començar a conscienciar que l'ordenació territorial els minvarà aquesta famosa autonomia municipal. Però és que això és lògic. No hi ha cap municipi del món i menys a Catalunya que faci la seva llei pròpia de sanitat. Eh que no? Hi ha una llei de sanitat global. O sigui que, entrem en una nova fase, ho veiem això bé en el sentit que tenim una nova eïna en que les nostres autoritats, a nivell municipal o autonòmic, tenen una nova eïna per fer-ho bé. Així que tots els ciutadans de Catalunya hem d'exigir que les coses es facin bé.

Què cal fer al Maresme per redreçar la seva situació crítica?
Algunes propostes

Què s'ha de fer bé en el Maresme per arreglar el marasme que tenim? Ara reemprenc el discurs inicial dient que estem en una situació límit. El primer que hem de veure és si hem o no hem de créixer més. Aquestes pregutes que cap ajuntament, absolutament cap ajuntament té els collons de dir-li als seus ciutadans: "No podem créixer més perquè no tenim més aigua". O perquè, com ens passa al Maresme, tenim massa brossa i l'hem d'exportar al Vallès. O com els hi passa a Premià de Mar, que no saben on enterrar els morts. És a dir, coses tan bèsties però tan immediates de que quan s'arriba a un municipi absolutament saturat, com són El Masnou o Premià de Mar, ja no saben on enterrar els morts. Això s'ha de solucionar. Al Maresme no tenim prou aigua, no tenim prou carreteres per a la gent que som a l'estiu.

La xarxa viària

Som una massa de 500.000 persones que ens bellugem des de Badalona fins a Lloret que quedem congestionats i saturats. Ara mateix, per venir aquí a Pineda, la N-II la tenim congestionada. És la congestió permanent. Aleshores, què hem de fer? Què hem de fer per arreglar aquest Maresme que, el planejament, estrictament d'àmbit municipal, ens han malbaratat. Proposem 10 punts o directrius. Són coses massa evidents però que són convenient que es diguin. Aleshores hem de posar solfa a la xarxa viària. Jo sempre poso la comparació, jo que he estat al Japó, sabeu que existeixen uns lluitadors de sumo. Pesen 200, 300, 350 kgs. Aquests senyors es moren als 40 anys. Per què? Perquè els hi peta el cor. El cor d'una persona està pensat per aguantar uns quilos i si se li posen molts, acaba petant. Al Maresme ens passa el mateix. Hem anat creixent, hem anat creixent però les nostres vies no han crescut. Penjem tots de l'antic camí ral, per dir-ho així, transformat en una nacional II i ara tenim el que tenim. La nacional II, traïció del sr. Borrell, que ens la va fer autopista de pagament. Tenim només aquests dos eixos i et diuen que ja estan saturats a l'estiu i que no es pot créixer més. Aleshores, evidentment, hem d'estudiar la xarxa viària. Hi ha coses bastant evidents com dir que l'autopista C-32 ha de ser gratuïta. Però és que ha de ser gratuïta de punta a punta. Aquí a Pineda i als plans generals dels pobles d'arreu, l'autopista no consta com a tal sinó com a variant de la N-II. Llavors, no sé per quins motius, algú es va fer el llest i en comptes de fer que l'estat pagués la "variante de la N-II gratuita", que estigués ben connectada a totes les poblacions, això s'ho va arreplegar ACESA, s'ho queda ella, ho explota, no dóna sortides a tot arreu i, a més a més, ens quedem sense variant de la N-II i l'estat s'estalvia de pagar-la. I ningú va protestar. Des de Mataró i fins aquí ningú ha protestat per què hi ha una autopista de peatge i no una variant de la N-II i quan ho deien tots els planejaments urbanístics. Per tant entenem que l'autopista, és a dir, no hem de pagar més peatges, estem farts de pagar peatges i no els hem de pagar.

La xarxa ferroviària

La xarxa ferroviària, home, tenim una xarxa ferroviària de fa 150 anys. Ens hem de plantejar seriosament traslladar aquesta xarxa ferroviària o fer-ho d'una manera que no molesti el que molesta. Perquè tampoc podem matar la gallina dels ous d'or. Si l'Alt Maresme viu del turisme, no beneficia en res que els trens passin pel davant. Però és que encara no fa un mes s'ha acabat d'aprobar el Pla Director d'Infraestructures que ja preveu la tercera via pel Baix Maresme i la doble via per a l'Alt Maresme. Per tant, certament, això encara no està a punt de fer-se. Des del moment que està aprovat, si el Ministeri de Foment decideix fer-ho, difícilment, municipi per municipi es podran oposar. I ara, aquí, es quan es começa a dir si el soterrem, si no el soterrem,... Això mereix un estudi d'escala global. Hem de decidir, finalment, com es belluguen els trens pel nostre territori. Segurament, no hauran de passar per la façana marítima i, si no passen per la façana marítima hi ha propostes, i ara s'esta fent la redacció del Pla General de Calella, passaria semisoterrat i per un lloc passarien els trens pesants i per la façana marítima passarien uns tramvies que siguin útils però que no crein aquestes barreres.

L'espai agrari discontinu protegit

El tercer punt és la creació de l'espai agrari discontinu protegit del Maresme. En el cas nostre, amb les planes partidíssimes, que van des de Calella fins al castell de Sant Joan de Blanes, que us ha passat? Que us ho heu venut tot. Us ho esteu venent tot. Els de Santa Susanna són els únics que encara tenen una porció de la plana agrícola però això està a punt de desaparèixer. Aleshores ens hem de preguntar, ho volem això? Volem quedar-nos sense un metre de sòl agrícola a la comarca? Només fa 40 anys totes les planes eren agrícoles. Aquesta tendència és bona? Nosaltres considerem que no. Per tant creiem que per molts motius, no només estrictament pel motiu agrícola, sinó per les virtuts que tenen els espais no urbanitzats en un territori, els hem de preservar i hem de crear aquest espai agrari discontinu.

Els espais naturals de la Serralada Litoral

Protegir els boscos, aquests espais naturals meravellosos que tenim al llarg de la serralada Litoral evidentment, és una cosa que qualsevol país civilitzat ho fa, perquè no tenim gaires espais naturals a prop de la gran concentració metropolitana barcelonina. Amb això no ho hem dit però estem evidentment a favor, que la vall de la riera de Pineda es mantingui com a zona agrícola, com a zona de pre-parc del Montnegre i el Corredor.

La gestió de l'aigua

Aleshores, ja que estem pràcticament al delta de la Tordera i tenim uns companys que ara ens en parlaran, perquè estem en una situació límit, hem de definir una política sostenible dels usos de l'aigua. I això, un cop s'estudiï, és ben bé possible que diguem: "senyors, no podem créixer més perquè ja no podem donar més aigua, malgrat fem totes les restriccions possibles i millores possibles, arriba un punt que l'aixeta ja no raja més". Estem absolutament en contra tant del Plan Hidrológico Nacional, de fer els transvassaments monstruosos de l'Ebre cap a abaix, com els del Roine cap a aquí. Perquè a l'aigua del Roine, per parlar clar, s'hi ha pixat mig França i ha passat per no sé quantes centrals nuclears. Per tant aquesta aigua que ens diuen tan bona que ens vendrien els francesos, m'agradaria analitzar-la.

Protecció del front marítim

Protecció del front marítim, estar clar. Ens acabem d'ensortir d'una llevantada fa quatre dies. Ens hem quedat sense sorra, sense platges, regularment el tren s'ha d'aturar perquè l'aigua de mar arriba fins a la via del tren i se'n porta mitja via. Vosaltres crieu que això és un país normal i civilitzat? Això és una barbaritat. Per tant, les platges, que són la base de la indústria turística s'han de protegir del dret i del revés i fer-ho bé. No fer els ports marítims com es fan, que les obres impedeixen que les sorres llisquin lliurement amb el seu curs i tal. Per tant a l'alcalde d'aquí de Santa Susanna que vol fer un port aquí al costat vostre, no es pot permetre. Ho dic perquè no és el primer cop, ja hem après de mals exemples. Jo sóc de Premià de Dalt. Premià de Mar, destrossat totalment, amb una acumulació de sorra en una banda magnífica i a partir d'allà allò és el desert. Ara mateix, el Ministeri està fent el passeig marítim de Premià de Mar a El Masnou i, si ve una altra llevantada, el milions que s'han gastat entre una cosa i una altra estan a punt de ser emportats pel mar. Els ports marítims, són bons? Sí, però estudiem-ho. Potser els podem fer com els de Platja d'Aro o com el de Badalona, que està mig integrat. Fem-ho bé però no repetim els errors. No es pot privatitzar la façana marítima, s'ha d'estudiar bé i s'ha de donar una orientació global de tota la comarca. No pot ser que un municipi, perquè vulgui promocionar un port [...]

El Maresme, territori multisectorial

L'activitat pesquera i la turística s'han de potenciar però s'ha de diversificar, no fos cas que el moment que hi hagués una crisi del petroli i no ens arribessin ni els turistes ni les albergínies que venen d'Almeria, ens fotaríem de gana i no tindríem negoci. Per tant, crec que hem de tenir un roc a la faixa i fer que el Maresme sigui multisectorial.

Gestió dels residus

És evident que allà on hi ha vida hi ha residus i, per tant, què hem de fer d'això? Això és un problema, ja ho sabeu. Siguem conscients que el Maresme fa més residus dels que pot arribar a digerir. Amb la incineradora que tenim ja n'hi ha una part que l'hem d'exportar fora de la comarca perquè no sabem què fer-ne.

Després de fer tota aquesta anàlisi hem arribat a la conclusió que al Maresme estem en un límit que hem de començar a parlar d'això tan incorrecte des d'un punt de vista polític que el Maresme no pot créixer més. Evidentment aturar el creixement és una cosa que fa por a tothom, com farem girar la maquinària econòmica. Certament és difícil però també la fugida cap a endavant porta cap al suïcidi col·lectiu, que és una altra bestiesa. Ni una cosa ni la altra. Nosaltres apostem per un creixement de qualitat que vol dir la renovació de tot allò que tenim mal fet però no acceptem un creixement en forma de taca d'oli, no a la ciutat difusa. Per tant, l'estructura tradicional del Maresme, del Maresme que jo vaig conéixer quan era petit, cap a l'any 1955 de que cada poble era ben diferenciable un de l'altre, o sigui Calella era Calella, i Pineda era Pineda, ara ja no sé el que és. És un marasme de cases engaxades de Calella a Pineda i d'aquí a poc, si el de Santa Susanna continua amb els seus afanys, amb Santa Susanna i Malgrat sereu tots una única ciutat que, a més a més, amb Lloret i Blanes formareu una única conurbació de 150.000 habitants i com que hi ha aquesta visió parcial de dir, com que les administracions són provincials, no s'adonen compte, la supernecessària comarca de la Baixa Tordera s'ha de crear, evidentment, perquè sou una realitat, sou la tercera conurbació de Girona. Bé jo diria que en importància la primera. A l'estiu sou vosaltres més importants, en nombre d'habitants, que Girona capital i Figueres. Teniu més habitants, més problemes i una massa crítica urbana molt superior.

Per tant, heu vist que nosaltres, pobres, els de Xarxa Maresme, l'únic que volem ajudar és fer reflexionar a la gent, fer reflexionar i posar les coses sobre la taula de manera que, potser a través de molta gent, s'arribi als òrgans decisoris, que tene capacitat de decisió sobre el territori.

Eladio Temiño,
Associació Veïnal Arenyenca (Arenys de Mar)
Gestora comarcal per la qualitat de l'aigua de la Tordera

Context que porta a la creació de la gestora

A partir del novembre de l'any passat hem format una gestora d'associacions comarcals perquè no tenim, per ara, la projecció, que hem escoltat en les paraules que hem sentit fins ara, nosaltres hem focalitzat la nostra actuació pel problema de la manca de qualitat de l'aigua de l'aixeta. A finals de l'any 2000 vàrem constituir l'associació perquè haviem arribat a una situació escandalosa. Les autoritats municipals no reconeixien el problema quant, amb una freqüència extraordinària sortia l'aigua tèrbola i nosaltres vàrem tenir constància de que els anàlisis, de que molts anàlisis oficials que no ens els comunicàven. Que les analítiques ni molt menys acomplien els límits legals de potabilitat. Era vergonyós que pràcticament, els responsables municipals, s'empenyessin a dir que aquella aigua era perfectament potable quan no hi havia les característiques organolèptiques que tothom coneix i que les analítiques estaven absolutament desbordades. De seguida vàrem trobar la necessitat d'anar més enllà del nostre melic, vàrem comprendre que d'altres associacions estaven preocupades pel mateix que nosaltres i, a finals de l'any 2001, cap al novembre del 2001, vàrem donar passos per agrupar diferents associacions en una gestora. El 17 de febrer vàrem fer unes jornades en les quals va haver-hi mitja dotzena de ponències, vàrem congregar, ara no m'enrecordo de memòria, diferents veus amb sensibilitat per aquests problemes i, a partir d'aquí, vam preparar un document que finalment hem presentat al Parlament, el 12 ó el 13 d'abril de 2002 reclamant unes actuacions i exigint que s'aturi perquè si no nosaltres tractaríem de pressionar, no amb paraules i amb documents, sinó promovent una actitud de rebuig al pagament dels rebuts de l'aigua.

Algunes mesures urgents que es proposen per millorar la situació

Les mesures que nosaltres sol·licitem en aquest document van en la via de buscar una explotació sostenible dels recursos hídrics de la Tordera perquè trobem que estem en una comarca en que si aquells que contaminen paguessin no una multa, sinó el que realment costa reparar, reciclar, les aigües que polucionen en lloc de sociabilitzar el cost d'aquestes despeses, segurament les coses serien diferents. També demanàvem explícitament el control de les quantitats d'aigua que s'emporten les embotelladores donant raó a una de les frases que repeteix moltes vegades Pep Riera, de la Plataforma Salvem la Tordera: "On està l'aigua de la Tordera? No hi és perquè baixa per la carretera". Les mesures, 16 mesures que nosaltres hem presentat en un document al Parlament, us faré una petita ressenya de les que jo crec que en aquests moments són més importants.

1.- Ampliar a tota la conca hidrogràfica de la Tordera, tan superficial com subterrània, la moratòria de noves extraccions. Això era una mesura que inclús havia demanat el Consell Comarcal del Maresme. Això només està en el paper però ningú fa un pas per aconseguir que això sigui així.

2.- Traspassar la competència de les aigües minerals de indústria a l'Agència Catalana de l'Aigua fent així que les empreses embotelladores tinguin el mateix control que qualsevol altra activitat industrial per part de l'ACA. Per tant, amb una taxa sobre el consum de l'aigua i una limitació d'extracció. Penso que no cal explicar res sobre això.

3.- Dotar d'una partida pressupostària d'urgència suficient a l'ACA perquè en el sector industrial de la conca de la Tordera, en el termini del mes de juny de l'any 2002, totes les activitats hagin engegat un diagnòstic ambiental orientat a la minimització del consum de l'aigua. Diagnòstic que ha de permetre, amb les respectives ajudes institucionals, que al mes de juliol de l'any 2003 estiguin funcionant, amb la millor tecnologia disponible econòmicament viable tal i com es recull en les diferents fitxes del sector d'activitats del centre per l'empresa i el medi ambient de la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya.

4.- Declarar l'Alt Maresme, la Selva Marítima i la Baixa Tordera territoris saturats urbanísticament i, per tant, decretar una moratòria urbanística generalitzada fins que s'adapti el planejament i l'activitat industrial i turística a la disponibilitat de recursos procedents de la conca.

5.- Iniciar, abans de l'1 de juny de l'any 2002, un estudi epidemiològic sobre les afectacions dels alts nivell de sodi a l'aigua de xarxa a la població de l'Alt Maresme i de la Selva Marítima. Per conseqüent, la situació i som conscients tret certes èpoques de l'any com la primavera, la concentració de sodi a l'aigua potable sobrepassa en més del doble el límit de potabilitat, el límit màxim de potabilitat que marca l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Evidentment si es beu un dia durant un episodi d'aquests segurament no passa res però si la beus cada dia a través de les coses que es cuinen, verdures, sopes, no cal que la beguis directament. Si cuines amb aigua de l'aixeta estàs consumint aquesta aigua sabem, del cert, que moltíssimes persones agreugen els seus problemes de salut. Persones amb hipertensió, nens petits que han de consumir aigua amb la llet en pols dissolta. Aquest estudi manca, quines són les repercussions d'un consum continuat, sostingut, on pràcticament, el 75% (el que rebem en concentracions de sodi?) en concentracions de sodi, de vegades, més del triple del que marca l'índex de potabilitat de l'aigua. Fixeu-vos que, em sembla que encara és vigent l'exempció de la concentració màxima. O sigui, si el límit és de 150 mg/l doncs al mes d'agost, em sembla que va ser, el Departament de Sanitat de la Generalitat va permetre a l'ACA que servís aigua que tingués fins a 800 mg de sodi per litre. Tothom sap multiplicar. 800 són més de 5 vegades més de 150 i això no és per a un dia ni per a dos sinó per a mesos. I ja dic, normalment al llarg de l'any són molt pocs dies que, en concret, el paràmetre de sodi està per sota del límit màxim. I estem absolutament segurs que això té conseqüències negatives a la salut de molts ciutadans. El que demanem és l'inici d'un estudi perquè això es conegui perquè si no es pot evitar, doncs no es pot evitar però com a mínim hauríem d'estar informats dels riscos que correm consumint habitualment aquesta aigua. I això no ens ho poden negar de cap manera. Ens trobem que a mesura que ens dirigim a les autoritats municipals per ser coneixedors de les analítiques oficials d'una manera o d'una altra (...?...) el nostre interès i acabem per no saber què és el que està passant.

Quan arriba l'estiu, com que es preveuen unes necessitats d'aigua extraordinàries, els pous, quan s'extreu aigua de la part baixa de la Tordera, estan en una part considerable molt salinitzats. Al faltar pressió d'aigua dolça, com que hi ha una extracció extraordinària per part de les embotelladores, els aqüífers, la part subterrània del riu, que arriba a prop de la franja marítima, ve amb menys pressió de la que hi hauria de venir perquè hi ha molta aigua que es xucla sense control. Perquè, entre d'altres coses, malgrat que ja hi som al tercer mileni, ni l'ACA ni la Generalitat, potser ho saben, però no es comprometen a dir quanta aigua s'està extraient realment, del recurs natural.

Inicialment, preveient que no es podrien complir els límits es va donar, excepcionalment, la possibilitat de que no es considerés que es cometia un delicte públic, desconec quina és la terminologia judicial precissa que hauríem de fer servir, de que l'aigua es pogués servir fins a un límit de 800 mg/l. Això és una barbaritat per a qualsevol persona que comprengui el que és una proporció. Perquè, insisteixo, 150 és el límit màxim, no és el límit guia. Potser aquests dies estiguem al voltant de 140-150 però quan arribi a finals de l'estiu estarem en alguns moments, potser, per sobre dels 600. Nosaltres hem acunyat o repetim una frase. Podrem morir legalment consumint aigua que oficialment és potable. Si no es pot arreglar, no es pot arreglar però la població ha d'estar molt ben assebentat. Potser això és molt perillós perquè aquí vivim de la gent que ve de fora però enganyar i ocultant els problemes la única cosa que aconseguim és fer-nos (els grossos?) i no podem actuar entretenint a la gent amb unes altres coses. La gent haria de saber la realitat d'aquest problema. I s'hauria d'iniciar i fer públic el resultat d'aquest estudi.

Molt important, des del nostre punt de vista, aquest punt, el 14 del 16, declarar la dessalinitzadora de Blanes, abans de l'1 de juny de 2002, com a solució provisional dels problemes actuals d'escassetat i manca de qualitat i comprometre els esforços necessaris per aconseguir la protecció, la conservació i usos previstos per la Llei d'Aigües dels recursos naturals dels aqüífers de la conca de la Tordera per corregir l'actual desequilibri general. Projectar actuacions que facin possible, en un termini raonable, el restabliment de l'equilibri de la conca per tal que sigui innecessari la utilització indefinida de dessalinitzadores. Creiem que això comporta una nova i diferent planificació del model de desenvolupament de la comarca que moltes veus responsables reclamen insistentment.

Nosaltres creiem que la posada en marxa de la dessalinitzadora respon a una manera de muntar el negoci. Tothom té necessitat d'aigua per viure, doncs la dessalinitzadora és un negoci. Evidement hem de muntar solucions que siguin econòmicament viables però això no ha de donar lloc a donar més importància que fer un negoci sostenible. El més és la (...?...) dels ciutadans i si el país, la regió té recursos, en aquest cas els té perquè la prova més evident és que per tot arreu trobem aigua del Montseny embotellada. Hauríem d'aprofitar el recurs de tal manera que, si bé no suficient però sí raonablement cobreixi una bona part de les necessitats. Tenim l'obligació d'actuar i de legislar de manera que les generacions que encara no estan aquí no trobin un recurs absolutament malbaratat. O sigui, no pot ser que passi aquí el mateix que el que va passar amb l'empresa d'Aznalcóllar però està resultant que les empreses que contaminen les aigües, que les agafen sense pràcticament control en quantitat els hi resulta extraordinàriament més barat, parlo d'empreses de Sant Celoni, pagar les multes que fer-se càrrec dels costos de depuració dels residus sòlids que llencen al domini hidràulic. Això és absolutament insostenible i les nostres autoritats haurien d'actuar i haurien d'explicar com actuen perquè veiem que els problemes s'estan protegint, es van tapant i entretenint-nos amb d'altres coses.

L'impagament del rebut de l'aigua com a fórmula per a pressionar
les administracions

Llavors, com a fòrmula de pressió, la nostra capacitat d'actuació no és gran i creiem que els nostres polítics no es mouran encara que fem un raonament perfecte i no tinguin més remei, si busquen unes paraules ben dites i un moment apropiat de donar-nos la raó, no actuarà per raons, actuarà per pressions. És necessari, hem de buscar la manera d'estendre aquesta preocupació de forma que la gent vegi que ens estem jugant la salut, que és tan important com dir la vida. Aleshores, nosaltres busquem la manera de posar, no sé, en certa forma inquiets, que no pensin que això sortirà com una solució d'aquestes que proposen els del pensament únic, aquella frase tan desafortunada que va dir un dels parlamentaris del Partit Popular: "El Plan Hidrológico Nacional saldrá como un paseo militar". Doncs no podem acceptar aquestes paraules ni aquest talant que permet pronunciar-se d'aquesta manera quan està en joc la vida de tantes persones. Llavors nosaltres buscant una manera de presentar-nos sense que sembli una amenaça, diem que estem disposats a estendre la nostra postura i unes quantes famílies d'Arenys de Mar que no paguem el rebut de l'aigua. No vol dir que ens quedem els diners sinó que hem obert uns comptes i, amb una notificació notarial, informem a l'ajuntament que els diners del rebut els dipositem en un compte que garantim molt bé que aquests diners tampoc arriben però que tampoc ens quedem amb ells. I si aquesta mesura, d'alguna manera, pensem que, qui té la responsabilitat sobre aquestes coses es posarà suficientment nerviós com per pactar i per explicar molt bé què és el que fan sobre tot això. Estem davant d'un problema greu i pensem que una solució, aprofitant unes paraules de qui ha parlat abans que jo, no podran (...?...) per més diners que es fiquin. Pensem que muntar una dessalinitzadora quan tenim aigua per beure, aigua de bona qualitat és fer un abús d'allò que tenim. Res més, moltes gràcies.

Pregunta del públic: Totes aquestes empreses que van embotellant aigua per vendre-la, eh, no paguen res a ningú?

Resposta: Mira, jo no sóc un expert en el tema, sóc professor de matemàtiques de secundària i no sóc entès però una empresa industrial, una activitat industrial paga l'aigua que consumeix a un preu molt diferent del que paguem els consumidors domèstics, és molt més barata com es pot suposar. No només és que sigui molt més barata sinó que de fet, a la pràctica, no hi ha un control efectiu sobre la quantitat d'aigua que s'emporten perquè tenim un mitjans tecnològics, els humans, avui, si hi ha diners suficients, la capacitat d'actuar sobre el medi natural amb una capacitat de desfer la situació inicial extraordinària. Fan pous, no de 30 ó 40 m. sinó de 400 m. Hi ha particulars, jo he sentit que hi ha algú que té pous per omplir la seva piscina, de 200 m. Què és el que passa, que com que ja hi ha força gent que té aquesta capacitat, estem en unes zones freàtiques que, amb el sauló pràcticament tot està comunicat, i al disminuir la pressió de l'aigua dolça que ve de la Tordera doncs l'aigua del mar entra en aquests pous diguem artificials que estan a prop de la zona marina, s'extreu l'aigua potable i cada cop estan més salinitzats. Llavors no només agafen tot l'aigua que volen a un preu molt més barat que el nostre quan nosaltres som els consumidors principals, som els qui realment paguem més sinó que, a més a més, contaminen de manera terrible. No sé si saps el problema dels dioxans i els dioxolans, de fa aproximadament una desena d'anys i resulta que, després de reconèixer, amb una sentència ferma del Tribunal Suprem, que ja no és recurrible, que una determinada empresa, la que abans es deia Resisa i ara ha canviat de nom, que durant 50 anys ha estat contaminant el llit del riu, doncs resulta que va haver de pagar una multa de 5 milions de pessetes. És clar, això és molt més barat que haver de depurar les aigües. Aquesta situació no és admissible i la població s'ha de rebelar contra això. Això que demanem és per a tothom, també per a ells. Però és de tots. Si d'alguna manera embruten l'aigua amb uns residus que creen gravíssims problemes de salut, i tothom es posa malalt quan sent parlar de càncer, han d'invertir els recursos necessaris perquè aquelles aigües puguin ser, una altra vegada, reutilitzades sense problemes de salut per a la població. Pensem que la salut de la població és més important que el bon funcionament del sistema econòmic. Per què volem mantenir un determinat sistema econòmic, per posar malalts a tots els ciutadans? Nosaltres no volem que s'enfonsin les indústries però el primer és el primer i s'ha de garantir la salut de les persones i d'això són responsables els nostres governants. No sé si t'he explicat el que m'has preguntat.

Públic: En totes aquestes indústries, els comptadors d'aigua no s'haurien de posar a la sortida del procés, no a l'entrada? Els comptadors haurien d'estar a les aigües brutes, a les aigües que contaminem i començar per la indústria, evidentment. Hi ha països que ho fan això.

Resposta: Aquesta és una idea magnífica. Però cal voluntat política i els polítics només ho faran si se senten pressionats per part de la població que els vota. La culpa és nostra perquè no els pressionem prou, crec.

Jordi Barri (Arenys de Munt)
CATAM (Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme)
PACAAM (Plataforma d'Acció Cívico-ambiental d'Arenys de Munt)

Volia comentar molt breument l'experiència que hem tingut a Arenys de Munt. Com a molts altres pobles en els quals s'ha redactat el Pla General d'Ordenació Urbana, en uns altres s'està revisant, també estic molt en contacte amb gent d'Arenys de Mar que s'estan començant a organitzar ara, molt concretament amb un grup que es diu Arenys Sostenible o alguna cosa així. La meva experiència particular tant al tema del Pla General ha sigut que és una qüestió que és molt difícil d'entrar a participar-hi i incidir-hi. Jo suposo que l'altra banda, els promotors, aquests sí que incideixen molt fort però el nostre bàndol té greus problemes per incidir-hi gaire. El que sí que penso que és fonamental és aglutinar el màxim de gent per fer el màxim de força i una mica perquè els polítics no vegin que són unes idees defensades per quatre sinó que són idees que comparteixen un gruix important de la societat.

Una altra eïna que no sé fins a quin punt penso que pot servir per reconduir una mica la situació poden ser les Agendes 21 que també s'estan portant a terme a diverses poblacions. Quant a això, les diagnosis ambientals i les auditories suposo que poden ser unes altres eïnes per incidir en tots aquests temes. Bàsicament era comentar-vos això.

Albert (Canet de Mar)
Canet Verd

Som un grup bastant embrionari i som persones que estem preocupades pels temes mediambientals i de sostenibilitat i ens preocupa l'organització del municipi, els polígons industrals, l'aigua, els residus, tots aquests temes. Aleshores, nosaltres, estem una mica en fase de definició. Hem fet una xerrada sobre els rials de Canet, unes activitats que han tingut força èxit a nivell de poble i ara estem en període de definir-nos i aquesta moguda ens interessa per col·laborar amb els altres i compartir experiències. Gràcies.