El grall en Do. Igual que el Do però amb dues variants, la campana oberta, tipo mallorquina, campana tancada o recta tipo punteiro gallec.

         També fa l’escala cromàtica però fins al re agut (i segons la canyeta pot arribar fins al mi i al fa aguts).

 Les trompes, que la gent es pensa que no tenen secret, que qualsevol va bé, no es així, el so (ni massa fort ni massa fluix), la llargària, l’interior; tot té importància, molta, tanta o més que la del grall. La trompa del sol (la quinta justa) que només ha de ser un sol de simpatía  (fluix, que només el sents si l’escoltes) a fi de no sonar massa fort (fa lleig).

Tornar a l'inici